Molts docents ignoren que compten amb un codi deontològic que regula la seva activitat, aquesta consciència col·lectiva no hi és i per això fa falta que sigui més conegut”. Ho explica a aquest diari Àlex Rocas, degà del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, una institució centenària formada majoritàriament per docents de totes les etapes educatives. Aquest col·legi professional va ser l’encarregat d’impulsar i aprovar l’any 2011 el Codi deontològic de la professió docent, ja que aquests instruments d’autoregulació sobre l’exercici ètic d’una professió només els poden impulsar els col·legis professionals, i, segons afegeix Rocas, “la deontologia i la formació continuada són els dos vessants que donen més sentit als col·legis professionals del segle XXI”.
En el seu moment, la junta del Col·legi de Doctors i Llicenciats va encarregar la redacció del codi deontològic a una comissió presidida per Octavi Fullat, i formada, a més, per Salvador Carrasco i Mercè Izquierdo (antics degans) i per l’advocat Ramon Plandiura. D’aquí va sortir el redactat original, format per un preàmbul i quatre compromisos: amb l’alumnat, amb la professió, amb el coneixement i amb la societat. Els tres mesos de confinament (març-maig de 2020) van posar sobre la taula una realitat que, segons opina Rocas, més d’hora que tard hauria acabat emergint: “Arran de la pandèmia, l’ús de les tecnologies ha irromput sobtadament a les aules, però ha permès garantir el dret a l’educació”.
La tasca la va assumir la Comissió Deontològica del Col·legi, que és també l’encarregada d’examinar les queixes que arriben davant d’una eventual vulneració del codi per part d’un docent col·legiat. Aquesta comissió que ha redactat el capítol V del codi està formada per Joan Manuel del Pozo, Mercè Izquierdo (l’única que ja havia participat en els altres quatre), Begoña Román, Núria Terribas, Roser Pi i el mateix degà del Col·legi, Àlex Rocas. En els treballs també hi han participat representants del Departament d’Educació, amb els quals se segueix treballant per revisar la vigència dels quatre capítols originals.
“Un compromís ètic de mínims”
Amb el nou capítol, els docents assumeixen el compromís d’estar al corrent de les tendències i els usos actuals de la tecnologia escolar, de ser prudents en l’ús de xarxes socials i mantenir perfils virtuals que mantinguin la separació entre la vida personal i la professional; assegurar la privadesa dels materials digitals i de les feines que es demanen a l’alumnat; estar amatents a detectar possibles incidents de ciberassetjament entre l’alumnat; fer pedagogia amb l’alumnat per evitar el mal ús de les xarxes, mitjans de comunicació i altres eines de l’entorn digital; o d’assegurar l’accés igualitari a la tecnologia per a tots els estudiants i evitar iniquitats per manca de recursos digitals o no ajustats a les necessitats específiques de l’alumnat; entre altres qüestions.
Un codi deontològic, diu Rocas, “és un compromís ètic de mínims, però hi ha un objectiu d’excel·lència al qual tots hauríem d’aspirar”. Per això, opina, calia recordar que “la tecnologia ha vingut per quedar-se i establir uns mínims d’ètica professional en aquest camp”. “Un docent del segle XXI no pot pensar que no té l’obligació d’adaptar-se als nous temps, ja que com a totes les professions cal formar-se i el que ens correspon als col·legis és oferir formacions continuades de qualitat”.
En els anys de vigència del codi, la Comissió Deontològica del Col·legi no ha sancionat mai ningú per algun incompliment ètic, admet Rocas. Està capacitat per fer-ho, però ara com ara només amb els seus col·legiats, i això és quelcom que s’està intentant canviar perquè el codi deontològic sigui d’aplicació a tot el col·lectiu. Això sí, aclareix que les conductes de caràcter delictiu no entren en aquest àmbit, sinó que, com és lògic, són competència de l’administració de justícia.
