Més del 70% dels estudiants pateixen o han patit estrès i ansietat en els darrers sis mesos, percentatge que ha augmentat a conseqüència de la pandèmia. Els experts han detectat que la majoria dels estudiants no saben controlar l’estrès i tampoc no estan familiaritzats amb estratègies d’autocontrol. Fa tres anys, un equip d’investigadors en neurociència, psicologia i educació europeus es van posar a investigar estratègies per solucionar-ho, gràcies a un projecte Erasmus Plus que s’ha anomenat Spotlighters. Hi participen la UAB i la UPF, a més d’universitats de Finlàndia i Grècia, una consultora danesa i dues empreses portugueses.
“La idea és donar recursos als docents, que poden d’anar des de primària fins als estudis postobligatoris, perquè creïn aquestes condicions des de l’evidència científica que ens aporta la ciència de l’estrès”, resumeix Marta Portero, neuroeducadora i professora de Psicobiologia de la UAB. “Generar un clima emocional positiu és essencial per ensenyar i per aprendre”, afegeix.
Aquest dijous dia 2 la UAB organitza un taller a l’Escola Pia de Barcelona per explicar el projecte, però de fet als recursos s’hi pot accedir de forma gratuïta a través de la web del projecte Spotlighters. Tenen tres potes. La primera és un Toolkit amb tallers i formacions específiques, gràcies als quals els docents poden saber més sobre la ciència de l’estrès (què és l’estrès, què passa amb l’organisme quan es produeix, quina relació hi ha amb l’aprenentatge, etc.); la segona és un MOOC adreçat a joves a partir de 14 anys i obert en tot moment, amb diferents unitats i vídeos per ajudar-los a entendre què és l’estrès, perquè l’experimenten, o què poden fer per gestionar-lo.
El tercer recurs és, possiblement, el que crida més l’atenció: una app anomenada Classmood perquè el docent pugui mesurar l’estat d’ànim del grup-classe de manera anònima. Els alumnes s’hi ha de registrar i, entre vuit opcions, seleccionar la que més li escau quan els ho demana el professor, que d’aquesta manera té una estadística a l’instant sobre el nivell d’activació del seu alumnat. “Al docent -comenta Marta Portero- se li proposa que això ho faci quan vulgui, i se li donen estratègies perquè per exemple faci una activitat de dos minuts si l’aula està molt estressada abans d’un examen o una dinàmica per activar una aula que està molt avorrida”.
Durant l’elaboració del projecte, tots aquests recursos s’han provat a diversos centres educatius. En el cas de Barcelona es van provar centres amb característiques molt diverses: l’Escola Virolai, l’Escola Collaso i Gil, l’Institut Consell de Cent, i l’Escola Pia Sarrià. També alguns CRP del Vallès i del Maresme han provat l’eina a centres educatius de les seves zones.
