Els darrers dies han estat dies convulsos. Des que vam rebre l’esborrany del decret d’educació bàsica no som pocs els docents que hem alçat la veu. I és que gairebé totes les especialitats hem descobert que en sortim perjudicades. Unes més que d’altres i algunes ho reivindiquen amb més força. En el cas de la gent de Filosofia, perdem pràcticament tota la presència a la secundària obligatòria. En aquest sentit —com a mostra de professorat de l’especialitat que objectivament perd més hores a l’ESO— vull solidaritzar-me també amb els docents de les altres àrees afectades.
Tot i que aquest article —i disculpeu-me, companyes i companys, la vanitat— tractarà sobre la meva de disciplina. Una matèria amb 2.500 anys d’història, i quina història: persecucions i morts; elogis i trons. És la saviesa que el poeta Petrarca i el condemnat a mort Boeci han personificat en dona i àdhuc en dea. I és que si t’apropes a la Filosofia o l’estimes o l’odies.
Sembla que l’esborrany de què parlava a l’inici ha fet trontollar novament Catalunya. Ha generat una fractura social inexistent fins ara: Una lluita acarnissada entre els qui s’estimen l’«amor per la saviesa» com dos adolescents enamorats s’estimen amb una posta de sol darrera, i els que la troben més inútil que un producte de la Teletienda defectuós. Evidentment, la meva posició és clara, poc objectiva —m’atreviria a dir. A més, faré una cosa inusual: procurar entendre l’altra part.
La meva tesi també és diàfana i roman exposada al títol. Així us estalvio haver de llegir tot l’article. «Ens fan fora perquè no saben què fem». Això serveix per a les persones del Departament d’Educació encarregades del currículum però també per totes aquelles persones que m’han fet saber per Twitter que els hagués agradat no perdre el temps amb la Filosofia a COU o al Batxillerat. Persones a les quals comprenc completament. Perquè és ben normal que a algú li pugui semblar més interessant la física que la filosofia, o l’anglès que la filosofia, o fins i tot l’educació física que la filosofia. Ja ho alertava Aristòtil que «l’ésser humà desitja saber per naturalesa», i no pas «saber FILOSOFIA per naturalesa». I creieu-me que ho tinc molt coll avall!
El que no tinc tan clar és si aquestes persones que mostren tanta aversió filosòfica tenen coneixements sobre el funcionament del nostre saber. Per començar, us diré que la Filosofia té una metodologia pròpia, sí, sí, ara que es parla tant de metodologies! Tot i que aquesta no és gaire innovadora perquè té més anys que la nostra era (o que Crist). Es tracta del diàleg. El diàleg no és pas un debat. De fet, en els debats (penseu en els electorals) l’objectiu és vèncer. En el diàleg el més important és la descoberta. Per això he arribat a considerar que la Filosofia és la porta d’entrada a la descoberta, a la fascinació per aprendre. O la més pedagògica de les disciplines.
Arribats a aquest punt, els meus detractors em podríeu dir que tot això té molt poc a veure amb el que vau fer a COU o Batxillerat, que allà només apreníeu coses estranyes que deien homes estranys i que la majoria ja eren sepultats o en procés de defunció. D’acord, sí, ja us ho compro. Però deixeu-me afegir un matís. D’això que em parleu vosaltres és de la matèria d’Història de filosofia i jo us parlava de F-I-L-O-S-O-F-I-A. Us abelleix que les diferenciem? (Sí, he escrit ‘abelleix’, amb plena consciència de les meves facultats mentals, vull que es noti que tinc estudis universitaris, encara que siguin de Filosofia!).
Per diferenciar la Filosofia de la Història de la Filosofia, us diré que ens calen dos conceptes i rescatar les tres assignatures més filosòfiques del currículum vigent: l’optativa de la discòrdia, la Filosofia de 4t d’ESO, la Filosofia discreta de 1r de batxillerat i l’odiosa Història de la filosofia de 2n de batxillerat, vella coneguda a les proves de selectivitat. Per estalviar temps, en comptes de reiterar-me en els currículums de totes dues Filosofies em centraré en la de la discòrdia. [Incís: En dic ‘de la discòrdia’ perquè és la matèria que el Departament d’Educació podria salvar però, en canvi, condemna a mort. Fi de l’incís]. D’una banda, el currículum de Filosofia de 4t d’ESO se centra en temes i qüestions del pensament humà que fa molts segles que indaguem. Per altra banda, la Història de la filosofia, la de la sele, és doxogràfica i efectivament —com deveu pensar molts— això vol dir que té un enfocament per autors i èpoques.
La nostra tradició filosòfica s’ha centrat a presentar-nos la filosofia com una evolució en el temps, tal com fem amb la Història de l’art. Una aproximació temàtica pot fer dialogar idees de diferents èpoques i veure’n l’evolució. Mentre que una aproximació històrica demana conèixer el context de l’època en qüestió i els seus actors intel·lectuals. Totes dues maneres són riques i interessants. Però poden acabar pecant —del que precisament molta gent m’ha fet notar— de doxogràfiques. És a dir, que poden pecar d’atresorar massa coneixement i de poca pràctica filosofal. De saber enciclopèdic i res més, vaja!
Per a mi no és un problema, és evident, perquè considero que el pensament de l’altre, sigui el de Martha Nussbaum o el de la meva àvia Avel·lina, és un estímul al meu propi pensament. En concret el de l’àvia quan li he d’argumentar que no me’n duc un tàper seu. És per aquest motiu que moltes de les reflexions dels antics, els moderns i els contemporanis tenen vigència en el món actual on vivim, que no s’han esgotat i que ens poden dur per llargs camins intel·lectuals tant si les abracem com si les vencem.
Ara bé, entenc que a una persona jove no li acabi de fer el pes això de la Història de la Filosofia. Potser perquè no acaba de connectar les idees dels filòsofs al seu món. Una altra possibilitat és que aquesta gent que no heu gaudit de la Filosofia a l’institut heu tingut a classe precisament el que Michel Onfray anomena «un professor de Filosofia». I de cap manera un filòsof. El professor de Filosofia ensenya Filosofia; el filòsof, la fa viure amb passió.
Amb la Filosofia de 4t l’alumnat pot tenir un rol molt actiu i exercir de pensador, en temes com el sentit de la vida i la mort, els drets dels animals i dels animals no-humans, l’existència de Déu, la ment i el cos en la identitat, el llenguatge o la nostra determinació cultural i biològica
Volia arribar a distingir, en primer lloc, la Filosofia de la Història de la Filosofia. Perquè us recordo que els filòsofs catalans el que estem defensant ara és la Filosofia, la de 4t curs, perquè és una assignatura fantàstica on l’alumnat pot tenir un rol molt actiu i exercir de pensador. Així, l’alumne explora qüestions ètiques, polítiques, metafísiques, que es concreten en temes com el sentit de la vida i la mort, els drets dels animals i dels animals no-humans, l’existència de Déu, la ment i el cos en la identitat, el llenguatge i, finalment, la nostra determinació cultural i biològica, entre molts altres temes que ens han llegat la nostra rica tradició que es remunta als presocràtics i a Sòcrates.
Permeteu-me, finalment, trencar també una llança a favor de la Història de la Filosofia com a motor i guia dels temes dels quals podem filosofar. Perquè hi ha a qui li agrada saber per saber i és esplèndid que així sigui, que s’aconsegueixi un aprenentatge sense raons instrumentals. D’aquesta manera, segur que també podem trobar alumnat que vulgui saber què pensava Plató sobre l’ànima o Aristòtil sobre l’amistat, per gust. Però que de ben segur que acaba considerant que aquestes definicions poden ajudar-li a afirmar la seva pròpia concepció sobre el món. A altres persones no us diran res aquests conceptes —en soc conscient— però tampoc us farà cap mal conèixer-los i potser encara us aporten humilitat quan descobriu la immensitat de la història del pensament occidental.
Per acabar, voldria mostrar quelcom innegable, que és la clara vocació que té la Filosofia de desenvolupar el pensament crític. ¿Vol dir això que la Filosofia té el monopoli d’aquesta destresa? Ni molt menys! Però sí que té una relació obsessiva amb el pensament, especialment amb el crític. I si no em creieu proveu de debatre amb un filòsof, escac i mat: la prova més fefaent que he trobat. Segurament la Filosofia també pugui mantenir-se crítica perquè és i ha estat marginal, perquè pot ofendre a pobres i rics, a llestos i a idiotes, perquè no li deu res a ningú ni serveix cap propòsit més enllà d’articular el pensament. És per això que el pensament crític aflora quan s’aconsegueix fer filosofia des de la filosofia. És a dir, quan es filosofa amb preguntes que no tenen resposta immediata, ni al llibre de text ni a sant Google. Això és la veritable Filosofia, la recerca incansable d’una resposta, d’una veritat, encara que potser mai l’acabis trobant.
Així que si creus que el viatge que emprenen els adolescents amb la Filosofia val la pena, signa la petició per defensar la Filosofia a l’ESO a www.change.org/filosofiaESO
