El conseller d’Educació ha ofert una roda de premsa aquest matí des de l’Escola Projecte, situada a l’Avinguda Tibidabo, per anunciar la pròxima incorporació a la xarxa pública d’aquest centre educatiu fundat el 1980, i que a partir del curs vinent s’anomenarà Institut Escola Projecte. Es tracta, segons ha explicat el tinent d’alcalde de la ciutat, Jordi Martí, de la primera escola concertada que demana la incorporació a la xarxa pública per convenciment i no per necessitats econòmiques.
En el torn de preguntes, el conseller ha hagut de respondre a les crítiques sobre el canvi de calendari escolar de cara al curs vinent i la forma com s’ha anunciat. Gonzàlez-Cambray s’ha defensat assegurant que sempre està obert al diàleg amb la comunitat educativa, si bé també ha subratllat que “he vingut aquí a transformar i això passa per prendre decisions”.
Dilluns passat hi va haver un reunió de la comissió permanent del Consell Escolar de Catalunya (CEC), en la qual diversos membres van considerar que el Departament havia menystingut el rol d’aquest òrgan de participació i consulta, ja que va anunciar el canvi de calendari abans de sotmetre’l al Consell. D’aquesta reunió va sortir un comunicat força dur (sobretot tenint el compte el tarannà conciliador del CEC), que en principi no havia de sortir dels mateixos membres però que no va trigar a arribar als mitjans de comunicació. En el comunicat queda clar que el problema no és el fons, sinó les formes i el moment elegit per fer aquest anunci, que és qualificat d’inoportú.
Així, a la vegada que en el comunicat es valora positivament que la iniciativa del Departament recull recomanacions que havia fet el Consell en relació als temps educatius, se subratlla que “s’hauria volgut conèixer les propostes de canvis de calendari amb suficient antelació per a fer la pertinent reflexió i poder aconsellar al Departament d’Educació” i que “s’ha considerat necessari refer els vincles de confiança necessaris amb la conselleria d’Educació per desenvolupar com cal la tasca del CEC i així enfortir el paper i la participació de la comunitat educativa a la presa de decisions”.
Al respecte, el conseller ha recordat que hi ha diversos informes del CEC, la Fundació Bofill i la FMRPC que alerten que les vacances escolars són massa llargues, i ha confirmat que dilluns vinent assistirà a una reunió amb el CEC per explicar els canvis del calendari i que si hi ha propostes de millora s’escoltaran. “Si tots estem d’acord que és positiu per l’alumnat avançar el calendari escolar, això és el que farem, i com sempre parlarem amb tothom”, ha explicat Cambray, que ha insistit que la mesura “no afecta les condicions laborals”.
Els sindicats es tanquen al Departament
Pel que fa als sindicats, el conseller hi ha carregat amb duresa. “Tinguem clar que amb els sindicats les escoles no haguessin obert amb covid, perquè mai s’haguessin reunit les condicions necessàries, i les escoles havien d’estar obertes”, ha dit Gonzàlez-Cambray, que ha afegit: “Nosaltres no escoltarem mai l’immobilisme”.
Mentre això passava, a la seu del Departament de la Via Augusta es concentrava un nombrós grup de delegats sindicals dels sindicats USTEC, CCOO, Intersindical, ASPEPC i UGT, per protestar contra el canvi del calendari escolar. Els concentrats, al voltant d’un centenar, han acabat traspassant les tanques de seguretat del Departament i han arribat a les portes del mateix despatx del conseller. Han mantingut una reunió amb la secretària general del Departament, Patrícia Gomà, i altres alts càrrecs, la qual els ha convidat a traslladar la negociació als òrgans pertinents. Avui hi havia convocada una Mesa Sectorial del Personal Docent no Universitari i els sindicats l’han boicotejat com a senyal de protesta.
A la tarda, els sindicats han emès una comunicat unitari anunciant que es tancaven indefinidament a la seu del Departament “fins que el conseller Gonzàlez-Cambray no doni la cara i vingui a negociar amb nosaltres la retirada de l’ordre de calendari escolar i es comprometi a obrir un calendari de negociació real sobre aquesta qüestió i totes les altres que hem plantejat”. Els sindicats també han demanat la dimissió del conseller, al qual acusen de “nul·la voluntat de diàleg” i de menystenir sistemàticament als representants legítims dels treballadors, no només en relació amb el tema del calendari, sinó també altres qüestions com l’obligatorietat del títol C2 de català o els canvis en els currículums.
Acadèmia Cultura
En relació al cas d’Acadèmia Cultura, el petit centre concertat del barri de La Torrassa de L’Hospitalet que sembla condemnat al tancament un cop el Departament ha rebutjat el seu pas a la xarxa pública, el conseller ha reiterat que l’immoble no reuneix les condicions, i que ell ha complert amb el compromís d’estudiar el cas. “Ens encantaria integrar aquesta escola, però no fem xecs amb blanc, no arribem a acords sense saber si es compleixen les condicions”, ha afirmat el conseller.
El cas d’Acadèmia Cultura contrasta amb el de l’Escola Projecte, situada en una zona sense problemes de places escolar (sí de places públiques), mentre que Acadèmia Cultura ho està en un barri amb un problema estructural de places escolars. A l’Escola Projecte s’anuncia una inversió de 634.000 euros per adequar l’edifici, que seguirà sent de lloguer. Aquesta inversió la faran a mitges el Consorci d’Educació i l’Ajuntament de Barcelona. En el cas d’Acadèmia Cultura es diu que les obres suposarien una inversió de més de tres milions d’euros, i que per això és inviable.
Amb tot, durant les últimes hores s’ha sabut que l’Ajuntament de L’Hospitalet podria estar disposat a negociar la compra dels immobles que ocupa l’escola a l’Arquebisbat de Barcelona, sempre que el Departament els garanteixi que allà hi posarà una escola. L’alcaldessa, Núria Marin, ha lamentat no tenir resposta al respecte del Departament, mentre que avui el conseller, preguntat per aquesta possibilitat, ha dit que per ell això era “primera notícia”, ja que l’ajuntament no els n’havia informat. Segons Cambrany, “seria una bona notícia perquè l’Ajuntament fins ara no ha fet el que podia fer, de fet, no ha fet pràcticament res i, per tant, si es comença a moure molt millor”. Dimarts passat, Marin es va reunir amb famílies i professionals a la mateixa escola.
1 comentari
1r.- Dogma de fe, relatiu a la sol·licitud de passar l’escola concertada a la xarxa pública per conviccions. Sobta molt més que res per on està situada…un barri obrer de tota la vida.
2n.- Hi hauria de concretar, l’H. Conseller que entén per diàleg i per comunitat educativa. Ell i els seus antecessors, discriminant positiva i negativament han dividit. Vull dir que dóna peixet a segons quines organitzacions sindicals i a d’altres les ignora.
3r.- El Consell Escolar de Catalunya assevera que el problema no és el fons sinó les formes. Jo assevero que en determinats estudis avançar el calendari, tot i que TOT els i les mestres i els i les professores estiguin nomenades a 1 de setembre, és molt poc temps amb els que se’ns ve a sobre i més que canvis, revolució de calat.
4t.- Ara resulta que uns suposats informes [Per què no és plausible i creïble que són a instància de part?] tipus Fundació Bofill, etc… tenen la veritat absoluta? Com s’han fet, timing i treball de camp si fora possible esbrinar-ho. Currículum de les i els assessors, més que res per saber si han trepitjat cap aula i des de quan NO la trepitgen.
5è.- Aquí no val llençar la cantera, res de la pedra i amagar la maquinària, res de la mà. Com que no afecta a les condicions laborals? Més que començar contínua per terra, mar i aire, la campanya en contra de la professió, que si tantes vacances. Quan vol que es faci formació? Que ho expliqui. És al mes de juliol, quan es concentren molts cursos i processos selectius. Estic faltant a la veritat?
Ell, el Conseller ja ha oblidat que feia al mes de juliol quan es dedicava a la docència.
6è.- Més que escolar des de ja fa molt temps, amb aquest i anteriors Governs, la o el titular del Departament d’Educació i els seus “negociadors” actuen manu militari, imposen les mesures. Allarguen i ajornen sine die moltes temàtiques…de ben segur la norma està del seu costat. Ara bé, a qualsevol cosa algunes i alguns li diuen democràcia.
7è.- Què no vol ni volen dialogar qualsevol que porti un temps al Departament, independentment de les seves idees polítiques, econòmiques, socials, ho sap. També independentment de la seva situació administrativa. I si obres la boca i no tens places, en segons quins centres, tot legal per descomptat, igual no continues. Tot depèn del grau de seguidisme i de corretja de transmissió dels postulats de la Conselleria.
8è.- Respecte els canvis curriculars, cal qüestionar-se les dates. M’explico, ells sabien quan era d’aplicació o implementació, coneixen els canvis, que no són simples, si no ans al contrari, complexos. Per què esperar tant? La resposta és per a mi i espero que no només per a mi, quanta més feina menys capacitat de reacció i mobilització de la professió. Possiblement el tret els hi surti per la culata, per no haver calculat bé ni tempos ni formes ni cap voluntat de consensos, ni cap de cap.
9è.- Tot plegat segons el meu parer, és malmetre encara si és possible més, la imatge dels serveis públics i redundar que des de l’esfera privada és tot millor. Servei públic ofert des de centres privats, amb el consegüent estalvi pressupuestari (obviant condicions laborals d’un Govern suposadament socialdemocrata).
10è.- Jo també em sumo a la campanya de González-Cambray dimissió pero ja mateix. Ja fa temps que s’hauria d’haver demanat.