El cas d’Acadèmia Cultura ha arribat aquesta setmana al Parlament de Catalunya. Aquest dimecres el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha hagut de respondre una pregunta oral formulada en el ple pel diputat David Pérez (PSC), a la vegada que aquesta formació registrava una bateria de preguntes per escrit sobre l’assumpte. Una representació de les famílies i els docents del centre van seguir la compareixença des de l’hemicicle.
Aparentment res no ha canviat ni hi ha cap novetat, ja que en la seva resposta a Pérez, el conseller va reiterar que el traspàs és inviable perquè el decret ho impedeix, ja que l’immoble no està en condicions i adequar-lo als estàndards d’un centre públic exigeix una inversió que la conselleria xifra en 3 milions d’euros (en els quals no estarien inclosos determinades qüestions relacionades amb l’accessibilitat).
“El decret no es va fer per rescatar centres concertats sinó per eixamplar la xarxa pública”, va reiterar el conseller al Parlament. Amb tot, la frase contrasta amb l’afirmació feta la setmana passada pel tinent d’alcalde de Barcelona, Jordi Martí, durant l’anunci del traspàs de l’Escola Projecte a la xarxa pública. Aleshores Martí va explicar que l’Escola Projecte era el primer cas d’un centre que s’integra a la xarxa pública sense que el motiu per fer-ho siguin els problemes econòmics. En tots els altres, de fet, sí que s’ha donat la feliç coincidència entre la falta d’oferta d’escola pública a la zona i les dificultats econòmiques dels titulars del centre concertat.
Cimera Cambray-Marín
Malgrat que sobre el paper res ha canviat, Gonzàlez-Cambray sí que ha acceptat reunir-se, segurament dijous 3, amb l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, segons ha explicat ella mateixa en una sessió del ple municipal, en la qual també aquest dimecres s’ha aprovat una moció de suport a la comunitat educativa de l’escola. En aquesta moció, que ha recollit el vot favorable de tots els regidors a excepció dels quatre d’ERC, s’insta al Departament a seguir explorant “totes les vies per tal de garantir la continuïtat del seu projecte educatiu a la xarxa d’escoles públiques de l’Hospitalet”. A banda del PSC, també els Comuns s’han alineat, al Parlament i al municipi, amb les famílies i els professionals del centre.
Així, l’Ajuntament de l’Hospitalet no renuncia a perdre un centre educatiu en una ciutat i un barri amb alta demanda de places escolars. A la moció es recorda que l’Hospitalet té un problema endèmic amb la matrícula viva: des del juny, aquest curs ja han aterrat a la ciutat 1.091 alumnes de primària i 530 de secundària. La solució proposada pel Departament d’Educació passa pel tancament del centre i la reubicació dels seus 300 alumnes, però això no convenç el consistori, ja que, per una banda, als de secundària se’ls envia a un institut que es troba fora del barri (com tots, de màxima complexitat), i per l’altra, els d’infantil i primària anirien a un espai amb mòduls prefabricats. Aquests barracots actualment estan ocupats per un altre centre, l’Escola Ernest Lluch, que el curs vinent tindrà edifici propi, però en el cas d’Acadèmia Cultura es tem que es convertiria en la ubicació definitiva per la falta de solars al barri. Òbviament, aquesta solució tampoc convenç les famílies ni els professionals, que no han deixat de mobilitzar-se des de fa dues setmanes per reclamar la integració a la pública.
El Departament, per la seva banda, considera que és més lògic i barat construir una escola pública de bell nou en el barri, amb un solar que li cedeixi l’Ajuntament. Però l’Ajuntament replica que en aquest barri, com en tota la zona nord de l’Hospitalet, no hi ha solars de la grandària que necessita la construcció d’una escola nova. Per l’Ajuntament és més raonable que l’alumnat es traslladi als mòduls prefabricats de l’actual Escola Ernest Lluch durant un curs, i que mentrestant es facin les reformes estructurals en els edificis d’Acadèmia Cultura i el curs següents pugui ser recuperada com a escola.
El principal problema continua sent l’elevat cost de la reforma, sobretot perquè la inversió es faria en un immoble de titularitat privada. I d’aquí que l’alcaldessa hagi deixat caure (en més d’una ocasió) la voluntat del Consistori d’explorar la compra dels immobles que ocupa Acadèmia Cultura a l’Arquebisbat, si bé aquesta operació estaria condicionada al compromís del Departament al fet que, un cop l’edifici fos de titularitat pública, no hi hauria problema per fer la inversió en obres que fes falta. Segons ha explicat a aquest diari el regidor d’Educació de l’Hospitalet, David Quirós, amb els responsables de l’Arxidiòcesi ja s’ha començat a explorar aquesta via i s’hi han mostrat receptius.
La setmana passada, a preguntes de la premsa en la presentació del traspàs de l’Escola Projecte, el conseller Gonzàlez-Cambray va manifestar que desconeixia que l’Ajuntament de l’Hospitalet hagués fet la proposta de comprar els immobles d’Acadèmia Cultura. I aquesta setmana des del Departament es continua afirmant que no hi ha constància fefaent que realment hi hagi aquesta voluntat.
Informe exhaustiu o inspecció ocular?
El Decret Llei 10/2019, de 28 de maig, que regula el procediment d’integració de centres educatius a la xarxa pública, no posa cap límit econòmic a la inversió. Es limita a dir que cal un informe sobre l’immoble o solar on s’ubica el centre educatiu a integrar “que haurà de contenir la justificació de la contractació patrimonial directa i l’existència de disponibilitat pressupostaria per fer front al pagament que se’n derivi de la integració del centre educatiu”. En el cas de l’Escola Projecte, a Sarrià, la inversió del Departament són 630.000 euros, i es considera una xifra raonable tot i que es rehabilita un immoble privat; en el d’Acadèmia Cultura, a La Torrassa, 3 milions es consideren excessius. Però, potser, no ho són tant si serveixen per rehabilitar un immoble de titularitat pública.
Una altra qüestió sobre la qual pengen alguns dubtes és el mateix l’informe del Departament que determina que el cost de l’adequació dels edificis. Segons ha denunciat CCOO i ha confirmat la titularitat, l’únic cop que els tècnics del Departament es van personar a l’escola va ser el 17 de maig de 2021, tres dies després que entre totes les parts s’arribés a un acord per salvar el centre per la via d’integrar-lo a la xarxa pública (aquí hi ha discrepàncies, ja que el Departament defensa que l’acord va ser donar-se un any per explorar la viabilitat d’aquesta opció, que finalment ha estat descartada).
En tot cas, si aquesta va ser l’única visita al centre, sorprèn que en una reunió entre totes les parts que va tenir lloc el 20 de setembre de 2021, quedés escrit en acta el següent: “La sotsdirectora de construccions del Departament informa que el passat mes de maig van fer una inspecció ocular dels edificis del centre educatiu i es van detectar alguns problemes de goteres i alguna esquerda que no impedeix l’activitat educativa per aquest curs. Comenta que el Departament és coneixedor que la propietat dels edificis té un informe tècnic sobre l’estat dels mateixos i seria necessari que es faci arribar aquest informe al Departament. Aquest seria un pas preliminar abans d’encarregar l’informe preceptiu de la Generalitat. Informa que la viabilitat de l’edifici i que aquest no tingui patologies greus són condicions perquè el Departament pugui signar un contracte de lloguer amb l’actual propietat. Afirma que si els edificis no fossin viables caldria cercar un espai alternatiu”.
Fonts del Departament confirmen a aquest diari que la propietat de l’immoble mai els ha fet arribar aquest informe tècnic. I si bé aquestes fonts asseguren que l’informe tècnic de la Generalitat és molt exhaustiu i sòlid, no precisen en quina data posterior al dia de la inspecció ocular en què es van detectar “algunes goteres i alguna esquerda” es van tornar a inspeccionar els edificis.
D’altra banda, en aquella mateixa reunió del 20 de setembre s’afegeix que: “El representant de la titularitat del centre demana que l’informe sobre l’estructura dels edificis sigui independent i que el responsable de l’informe sigui el Departament. El Departament comenta que l’informe serà encarregat per l’administració a una enginyeria externa i emetrà una opinió independent”. Segons expliquen les fonts del Departament, aquest encàrrec no s’ha fet, ja que s’entén que s’hauria de fer en cas de voler tirar endavant el traspàs. No va quedar explicat així a l’acta.
I continuar com a concertada?
Mentre tot això passa, la titularitat del centre, que l’any passat tenia concedida la sol·licitud de tancament, i a la qual va renunciar per formalitzar la sol·licitud de traspàs a la xarxa pública, segueix sense rebre la notificació formal que aquesta sol·licitud ha estat denegada. I han passat dues setmanes de què el mateix Departament ho va anunciar a través d’un comunicat de premsa.
Queda poc més d’una setmana pel començament de les preinscripcions i no està clar si aquest centre pot o vol ofertar places de cara al curs vinent. De fet, el fet de no passar a la pública tampoc és impediment per seguir com a concertada. Les mancances de l’edifici, siguin quines siguin, no impedeixen que mantingui la seva activitat. Però aleshores la pilota torna a ser on era just fa un any, quan titularitat i propietat no es posaven d’acord sobre la durada del contracte de lloguer (que finalment es va prorrogar un any, fins al setembre de 2022) i sobre qui s’havia de fer càrrec del cost de reparar les goteres i altres desperfectes. Així va començar tot.
