La guerra a Ucraïna no deixa ningú indiferent, i el món de l’educació està exterioritzant la necessitat de tractar un tema tan colpidor amb l’alumnat, de l’edat que sigui. De fet, els experts recomanen parlar-ne, perquè no fer-ho pot donar ales tant a la desinformació com als prejudicis o a situacions d’estrès. Fem un recull d’urgència d’iniciatives de diversos tipus que ens han arribat.
Anàlisi de context
Una de les primeres necessitats que sorgeix és poder explicar el per què del que està passant. En aquest sentit, l’Escola de Cultura de Pau de la UAB va penjar a twitter fa uns dies un seguit de recursos per conèixer les arrels històriques i les causes de fons del conflicte, amb articles i vídeos de youtube que s’endinsen en la història, però en els quals també s’analitzen els interessos econòmics que amaga tota guerra (i aquesta no és cap excepció). També és un bon moment per recordar que, més enllà d’Ucraïna, en el món hi ha una trentena de conflictes armats actius, que rara vegada atrauen l’atenció dels mitjans de comunicació occidentals.
Recursos i idees per a professorat 👇(fil) per a abordar a l’aula el conflicte a Ucraïna: Per a conèixer les arrels històriques i les causes de fons del conflicte: https://t.co/wqmoTmNsWi
— Escola de Cultura de Pau (@escolapau) February 27, 2022
Per entendre totes les claus històriques i econòmiques del conflicte, també pot ser molt útil aquest vídeo penjat en obert pel rotatiu Le Monde, i que té un tarannà clarament didàctic. Això sí, és en francès. Ideal, doncs, per projectar-ho i parlar-ne amb alumnes que estiguin aprenent aquest idioma.
No hem trobat res tan complet amb anglès, però aquí teniu un article del New York Times que tracta d’explicar la situació actual a estudiants de secundària.
També hi ha alguns professors de Ciències Socials que estan compartint els materials que han elaborat per abordar l’assumpte amb els seus alumnes d’ESO. Per exemple, el power point penjat per Manuel Pimienta, o el vídeo que ha elaborat Javisociales.
#GEOGRAFIA3ESO #HMC1BACH Como no podía ser de otra forma, clases monográficas las de hoy tratando de dar algunas respuestas a mis alumnos sobre la guerra en Ucrania. Esta presentación contiene vídeos, mapas y artículos de varias fuentes fiables https://t.co/Yg0odPdaRa
— Manuel Pimienta (@Prof_Manuel_P) February 25, 2022
En tres vídeos cortos te cuento la historia tras la guerra en Ucrania. Presentación de mañana en clase para iniciar el debate. En total son 5 minutos para que estés informado. Como dirían los alumnos. En plan..te renta jajajaj 😉 Episodio 1 pic.twitter.com/sVWcYgA3r3
— javisociales (@javisociales) February 28, 2022
“El conflicto entre Rusia y Ucrania explicado con sencillez”, publicat fa uns dies a The Conversation, també és una lectura força assequible per alumnes dels darrers cursos d’ESO, batxillerat i cicles, a partir del qual es pot iniciar un col·loqui.
Parlar de no violència i de pau
Amb motiu de la invasió russa a Ucraïna, CCOO ha elaborat també un interessant recull de recursos útils per reivindicar i promoure la no violència i la pau a les aules. Des d’aquest article es pot accedir fàcilment a un munt de recursos educatius que amb aquest propòsit tenen creats fa temps entitats com Fundació per la Pau, Unicef, Sedupaz, Edualter, Aministia Internacional, la Fundació Pau Casals o la mateixa Escola de Cultura de Pau, entre altres.
Un altre recurs útil són els llibres: al Blog Arts&Educació la Mar Domènech ha fet una tria de deu propostes literàries per promoure la cultura de pau al món, amb contes per infants a partir de 4 anys.
La plataforma universitària Uni-digna també recorda en un comunicat que, d’acord amb la Declaració Mundial sobre Educació Superior en el Segle XXI promoguda per la Unesco, les universitats estan obligades a difondre una cultura de pau, i en aquest sentit ha llençat una recollida de firmes a change.org en la que s’insta les autoritats universitàries a promoure l’anàlisi d’aquest conflicte, però també dels més oblidats, com els de Palestina, Síria, Mali, Etiòpia o Iemen.
Esclar que una altra manera de viure el rebuig a la resolució de qualsevol conflicte a través de la violència i les armes és repassant el contingut del manifest que la plataforma Aturem la guerra ha fet públic per mostrar el seu rebuig a la decisió de Vladimir Putin. Aquesta plataforma que es va crear amb motiu de la invasió d’Iraq per part dels EUA de George W. Bush i està formada per més d’un centenar d’entitats catalanes. Ha convocat una concentració de rebuig aquest dimecres a la tarda a la plaça Catalunya de Barcelona.
I si tinc alumnes russos i ucraïnesos?
La situació es torna extremadament delicada i sensible quan a l’aula o al centre hi ha alumnes russos i/o ucraïnesos. Carregar totes les tintes contra Rússia o “els russos”, sense matisar que no tots els seus ciutadans són iguals ni són responsables del que està passant, sinó més aviat víctimes, d’un govern autocràtic, pot donar peu a situacions indesitjables. Un exemple real, del qual hem tingut notícia, és el cas d’una nena de quatre anys de mare russa que ha tingut problemes a l’escola perquè uns companys no han volgut jugar amb ella.
En aquest sentit, Unicef ha elaborat un material molt útil titulat “Parlem de мир: Pau es diu igual en ucraïnès i en rus“. Es donen consells que poden ajudar als mestres (abordar el tema sense dubte i amb rapidesa, però anar amb compte amb les imatges, per exemple) i al final es fa una crida als mestres perquè comparteixin els materials que han fet servir. Unicef recorda que a Espanya hi resideixen unes 112.000 persones provinents d’Ucraïna i unes 80.000 de Rússia.
També en la mateixa línia val la pena recuperar la notícia elaborada fa uns dies per l’Info K per explicar el conflicte rus-ucraïnès, en especial perquè al final del vídeo es pot veure a dues amigues, una russa i una altra ucraïnesa, manifestant-se juntes contra la guerra.
A Catalunya Ràdio també van fer un interessant reportatge sobre com s’explica la guerra els nens. La major part dels mestres que hi van intervenir van subratllar la necessitat de fer aflorar emocions. És a dir, no només d’intentar explicar, sinó de convidar a parlar.
També es pot recórrer a uns materials de l’Escola de Cultura de Pau per “deconstruir l’enemic”. A través de diverses activitats, els alumnes poden entendre que la idea de l’enemic és sovint una creació artificial que ens genera emocions molt negatives.
Parlar d’informació i de desinformació
Un altre exercici que es pot fer amb els alumnes és imaginar com estan informant els mitjans russos del conflicte a la seva població. Com que és molt improbable que una majoria de l’aula entengui el rus, una bona forma és repassar Russia Today, el digital teledirigit pel Kremlin per intoxicar l’opinió pública occidental. Els seus reporters han estat vetats per les autoritats europees, una decisió que ha estat aplaudida i criticada a parts iguals. En la seva versió en espanyol es pot apreciar fàcilment el contrast entre les notícies que publica (i no publica) aquest mitjà i les que publica la premsa occidental, tant pel que fa a l’enfocament dels titulars com a la selecció de la informació. D’acord amb Russia Today (i, per extensió, amb el relat dels mitjans oficialistes russos), Putin s’està defensant de l’agressió expansionista de l’OTAN, i està duent a terme una operació per protegir als russos que viuen a Ucraïna, que segons aquest relat estan sent massacrats per un règim europeista neonazi (hi ha diversos greuges al respecte, com un atac amb 42 morts russos que va tenir lloc a Odessa el 2014, i per això la idea recurrent de desnazificar Ucraïna).
Aquest exercici es pot complementar amb el seguiment del compte de twitter de l’ambaixada de Rússia a Espanya, que també aquests dies està especialment actiu, tant per posar en evidència alguna fake new (sempre hi ha qui aprofita el moment per difondre imatges falses o d’altres conflictes) com possiblement per amplificar-ne alguna (per exemple, en diversos tuits es refereixen a un míssil caigut sobre un edifici de Kíev com el producte d’un error de l’exèrcit ucraïnès). En un altre compte presumptament periodístic, retuitejat per l’ambaixada, el relat sobre el que està passant d’acord amb la visió del Kremlin és molt directe.
📽 @laruedadata #Donbass #Donbas #Ucrania #Rusia #Kiev #OTAN #EEUU #Europa #NoWar pic.twitter.com/MCEUYv5QH4
— Rusia en España (@EmbajadaRusaES) February 27, 2022
Cap, cor i consciència
Per acabar aquest recull, agafem prestades del compte @facinghistory l’estratègia que anomenen del Cor, Cap i Consciència per ajudar als alumnes a analitzar, discutir i entendre esdeveniments que estan passant en temps real. Això és el que recomanen.
Presenteu l’esdeveniment o el tema al qual els alumnes haurien de respondre. Depenent del context, podeu optar per compartir informació de fons amb els estudiants. A continuació, demaneu-los que responguin a aquestes preguntes en el seu diari o en un full de paper.
Cap
-
Quina informació coneixes sobre aquest esdeveniment?
-
Quina informació està confirmada?
-
Quina és incerta?
-
Hi ha fets que estiguin en discussió?
-
Quina informació addicional t’agradaria tenir per ajudar-te a entendre millor l’esdeveniment?
Cor
-
Quines emocions et genera aquest esdeveniment?
-
Hi ha moments, imatges o històries concrets que et remoguin especialment? Si és així, per què?
Consciència
-
Quins interrogants sobre equitat o justícia us planteja aquest esdeveniment?
-
Quines decisions han près les figures clau i quins valors podrien haver guiat aquestes tries?
-
Com ha impactat aquest esdeveniment en la gent?
-
Hi ha gent que hauria de ser-ne responsable? Si és així, per què?
