L’any 2017, el Síndic de Greuges va obrir una actuació d’ofici relativa a la garantia del dret d’infants i adolescents a rebre educació afectivosexual en els centres educatius. En el marc d’aquesta actuació, va adreçar a l’aleshores Departament d’Ensenyament un seguit de recomanacions, com ara promoure i implementar de manera integral l’educació afectivosexual obligatòria i continuada durant les etapes d’educació infantil, primària, secundària i batxillerat, desenvolupar mesures per garantir el dret de tot l’alumnat a rebre informació adequada sobre la diversitat de gènere i l’orientació sexual en els llibres de text i en altres materials educatius o promoure actuacions d’informació i sensibilització sobre diversitat sexual i de gènere adreçades a l’alumnat, als equips docents, a les famílies, i també a les entitats esportives i de lleure que atenen infants i joves, amb la col·laboració d’entitats especialitzades.
Cinc anys més tard, aquestes recomanacions només s’han seguit en part, segons es lamentava fa unes setmanes, en una nota informativa, el mateix Síndic de Greuges. El curs 2019/20, el Departament d’Educació va posar en marxa el programa Coeduca’t, que aquell curs havia d’arribar a 300 centres i 2020/21 ja havia d’arribar a tots. Tanmateix, d’acord amb les dades de l’administració recollides pel Síndic, aquell curs (el passat) només s’impartia en un 21,4 % dels centres de primària i de secundària. Les dades de l’actual curs (202I/22) es desconeixen, ja que malgrat que el Síndic les va demanar al gener no ha obtingut resposta, segons ha confirmat a aquest diari.
Voluntari o obligatori
Quan es va presentar, es va dir que “Coeduca’t té l’objectiu que, des de P3 a 4t d’ESO, s’incorpori la coeducació, la perspectiva de gènere i l’educació sexoafectiva al currículum, com una eina determinant per a la prevenció de les violències masclistes i per al desenvolupament social i emocional de les persones”. L’aleshores conseller Bargalló en parlava així al Parlament: “Fem una aposta clara i contundent per introduir l’educació afectivosexual com a eina principal per prevenir la violència masclista i sexista, per orientar als centres, ajudar als alumnes i assolir un sistema educatiu equitatiu, inclusiu i lliure d’estereotips sexistes”.
El programa és de caràcter voluntari, de manera que tant els centres públics com els concertats que vulguin seguir-lo han de sol·licitar-ne expressament l’adhesió. El Síndic demana “que la coeducació i l’educació afectivosexual es garanteixin de manera obligatòria i transversal durant les etapes d’educació infantil, primària, secundària i batxillerat”.
D’acord amb l’opinió de diverses docents consultades per aquest diari, membres del Grup d’Educació Feministra de Rosa Sensat, la formació del Coeduca’t és interessant i el material és útil, per la qual cosa pot contribuir a introduir la perspectiva coeducativa i de gènere en els projectes de centre, més enllà de la creació de comissions lúdico-festives per al 8 de març. Ara bé, el problema és que falta temps per traslladar aquesta formació al dia a dia i el fet que una de les persones formades hagi de ser sempre membre de l’equip directiu tampoc garanteix que la resta del claustre s’impregni d’aquest canvi de mirada. Algunes d’aquestes docents opinen que “és un tema que al professorat, en general, li fa por”.
En aquest context, el Síndic també ha recordat al Departament que el Parlament de Catalunya, l’octubre de 2020, ja va instar el Govern de la Generalitat a garantir que en el termini de tres cursos tots els centres educatius del Servei d’Educació de Catalunya haguessin introduït l’educació sexual i afectiva i la perspectiva de gènere de manera transversal al llarg de totes les etapes de l’educació obligatòria en el seu projecte educatiu. També li fa notar que la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència davant de la violència, estableix que els infants, en totes les etapes educatives i independentment de la titularitat del centre, han de rebre una educació afectivosexual, adaptada al nivell maduratiu.
Cal una formació holística i no parlar només de condons
A més a més, el Consell Assessor Jover (CAJ) del Síndic, integrat per joves entre 14 i anys provinents de diversos centres educatius de Catalunya, ha assenyalat mancances en la formació rebuda en els seus respectius centres, ja que, segons diuen els alumnes, se centra només en els aspectes reproductius i de prevenció de malalties de transmissió sexual. En aquest sentit, aquest consell demana al Síndic que traslladi als poders públics que “cal que la formació afectivosexual sigui holística i que aprofundeixi sobre aspectes relacionats amb el respecte, el gènere, l’autoestima, la llibertat, la identitat i preferència sexual, les diferències entre sexe i gènere, les relacions afectives i sexoafectives, la passió, el plaer i sobretot els drets”.
En la mateixa línia, segons explica el Síndic, s’ha pronunciat la Xarxa Europea de Defensors dels Infants (ENOC), que recomana que s’inclogui educació afectivosexual d’alta qualitat obligatòria dins de l’educació infantil, primària, i secundària; que els professors, amb el suport d’actors externs, tinguin una formació adequada i continuada que els permeti acompanyar els alumnes i respondre davant situacions concretes, i que s’enforteixin la qualitat i la disponibilitat dels serveis de salut sexual, especialment dels professionals de la salut. En un pas més, l’ENOC insta els governs a prendre mesures efectives per promoure i implementar de manera integral l’educació sexoafectiva d’infants i adolescents i a incloure en els seus informes periòdics al Comitè dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides referències a les accions realitzades a aquest efecte.
