En la meva actual situació de jubilat com a mestre, director, inspector i professor d’universitat que he estat i sóc, intento contribuir amb propostes d’acció que integren experiència, coneixement i estudi. Ho faig com a deure professional del que no m’he jubilat. Atent a l’actualitat, analitzo, fonamento i proposo, i així ho he anat comunicant al Departament d’Educació. En ressenyo algunes que han estat publicades als blogs Educació ComunicActiva i Política d’Educació ComunicActiva.
Horari i calendari escolar. Repartir en horari bàsic comú per a tots i horari diversificat. Així, quatre hores col·lectives comunes i temps d’aprenentatge personal o en equips. El temps personal es podria fer abans del temps col·lectiu (entre les 8 i 10 h del matí) o després (entre les 15 i les 17 h). L’opció variable descongestiona, organitza i facilita la compatibilitat a a les famílies. Calendari escolar: jornades comunes d’octubre a juny ajustables al clima i territori completat amb quinzenes complementàries al juliol o setembre ateses per alguns professors amb monitors, practicants i estudiants mentors. Aquestes quinzenes o setmanes es programarien acordades amb les famílies i no de manera uniforme per a tots els alumnes. Més sobre això.
Ràtios d’alumnes per grup. No s’han de reduir els grups de 24 o 30 alumnes i si en canvi cal completar les plantilles (ràtios actuals professors/grup: 1,6 a EP 2,8 a ES) fins a assignar dos mestres o professors estables per grup que atendran docència, orientació, personalització i substitucions emergents.
Agrupament d’alumnes. Cicles de dues o tres edats a educació primària amb continuïtat de mestres i recomposició evolutiva de grups. Els alumnes poden acomodar-se amb més grans o més petits i seguir amb ells oblidant el problema de les repeticions. Crèdits variables de cicle a educació secundària, on es troben alumnes de diferents edats compartint activitat. Continuïtat de professors tutors que atenen un grup per dos o tres cursos per a una efectiva orientació personalitzada.
Ensenyament de llengües. Ineficaços els repartiments d’hores amb pèrdues. (català, castellà, anglès). Inútils els percentatges 25% o 50%. En la societat multilingüe cal superar l’ensenyament separat de llengua i llengües estrangeres. Cal garantir la llengua comuna, el català, amb relació a les llengües vives, el castellà i acollir la diversitat de llengües dels alumnes nouvinguts. Cal aprendre una llengua transnacional, avui l’anglès majoritari. L’alternativa és completar la immersió amb el plurilingüisme amb al intercomprensió com a mètode pedagògic. Català, castellà i anglès (o altra) són llengües meta, però cal aprendre-les amb intercomprensió i fent tastets, un plus d’intercomprensió, de les llengües d’altres cultures que aporten els alumnes. Més sobre això.
Currículum escolar o pla d’estudis. L’administració com a executiu de la política educativa ha de concretar el pla d’estudis entès com un marc d’ensenyaments que cal garantir. El desenvolupament, currículum escolar (concepte introduït per Dewey referit a l’itinerari de l’alumne per assolir els objectius del pla d’estudis), correspon als professionals, que avui poden cooperar amb xarxes d’intercanvi de recursos i propostes. Un currículum prescriptiu extens inhibeix la decisió dels docents que com a professionals han de saber què és fonamental aprendre i com s’incorpora l’actualitat a l’aprenentatge. La responsabilitat del currículum és dels professionals a través de col·legis, associacions i xarxes de cooperació. L’administració establirà determinades prescripcions que s’aplicaran de manera generalitzada.
Dotació de plantilles i recursos. D’entrada cal garantir dos mestres o professors per grup, promovent la paritat per a l’efectiva coeducació (veiem com ja s’aplica en informatius de tv o en patrulles de policia). Cal incrementar el pressupost d’educació, com admet tothom. L’assignació s’ha de fer de manera uniforme general en una part. L’altra part s’ha d’aplicar de manera variable amb coneixement del centres, sigui per necessitats o sigui per projectes rellevants. Això s’ha de fer amb supervisió educativa directa i correspon a la inspecció d’educació, que haurà de prendre decisions compromeses i donar-ne compte a la direcció superior de l’educació i als mateixos docents.
