Opinió

L’escola, la llengua i el gènere neutre

La llengua i l’ús que en fem canvia tant en la societat en general com en entorns educatius. No fa tants anys ens semblava pesat, forçat i difícil desdoblar a nivell de gènere i dir “els nens i les nenes” o fer servir formes genèriques com “personal docent” o “alumnat”. Ara aquestes formes són habituals i de fet venen recolzades des de les institucions a través de documents com la Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’administració de la Generalitat de Catalunya (2011).

En els entorns escolars ens hem adaptat a redactar circulars, programacions i projectes educatius partint d’aquestes directrius. A la majoria d’aules podem sentir desdoblaments o paraules que es refereixen a tot un grup molt habitualment, i no és estrany que de tant en tant se senti des d’un pupitre “i nenes?” si fent classe algú utilitza el genèric masculí. En algunes aules també es fa servir el femení genèric perquè és el gènere gramatical que concorda amb “persona”. Hi ha persones que ho integren amb més naturalitat, per a les quals és part d’educar en igualtat, i persones que no els sembla gaire pràctic, però en tot cas ja és difícil trobar un document escrit on posi només “els alumnes” si es parla de tot l’alumnat d’una classe.

Actualment, estem presenciant a més un nou debat candent sobre ús de la llengua. Resulta que hi ha persones que no encaixen ni volen encaixar en cap dels dos calaixets del gènere que històricament fem servir a Europa. No són homes ni dones, són persones no binàries, i volen poder-se referir i que es puguin referir a elles respectant la seva identitat.

De sobte desdoblar sembla que deixa a fora a un bon grapat de gent. El genèric masculí no sembla la resposta adequada, ja que deixa a fora encara més identitats tradicionalment oprimides. A més, tenim el problema que si hem de parlar amb neutralitat de gènere ens falten flexions i pronoms en la nostra llengua a diferència, per exemple, de l’anglès, que ja contempla l’ús del pronom they en singular quan no se sap el gènere de la persona sobre la qual es parla. La mateixa comunitat no binària està experimentant. Algunes persones fan servir els pronoms ja existents, però altres proposen adaptacions amb les quals se senten més representades i còmodes, com provar nous pronoms i fer flexions de gènere amb la i (en comptes de “ell” o “ella”: “elli”).

Adaptar la llengua i expressions que fem servir a qui viu el seu gènere fora del binarisme tradicional també forma part de posar l’alumnat al centre

A les escoles i instituts estem ensenyant a parlar, llegir i escriure en diversos idiomes i, per tant, s’espera de les docents ser referents lingüístics per al nostre alumnat. Ensenyar la gramàtica i l’ortografia vigents i contemplades per la normativa (ensenyaré que hi ha quinze paraules en català amb accent diacrític, no 150). Això vol dir que no ens podem apuntar immediatament al carro d’afegir un gènere gramatical nou, ni que sigui perquè ara per ara és impossible agafar i corregir un text escrit així, ja que just està naixent el que potser seran les futures formes en gènere neutre i no hi ha cap mena d’estàndard de consens.

Tanmateix, l’objectiu de l’ensenyament de llengües en l’educació bàsica no es limita a la gramàtica i l’ortografia, té a veure amb desenvolupar les habilitats i competències lingüístiques i comunicatives de l’alumnat en contextos variats dins la nostra societat. En aquesta societat existeixen les persones no binàries i existeix la necessitat que la nostra llengua ho representi. A més a més, per les aules d’educació obligatòria passa tothom amb tota la diversitat d’identitats, també de gènere, i, per tant, hi ha persones no binàries a les aules, siguin o no visibles i estiguin o no a l’armari. Fer ni que sigui referència al fet que està naixent una manera de fer servir el català des de la neutralitat de gènere pot fer que hi hagi gent a l’aula que se senti de cop representada o que pugui posar nom a sensacions que no en tenien.

Tenir en compte les reivindicacions i com volen ser tractades les identitats minoritzades i donar-los aquesta opció des de la infància forma part d’educar per la igualtat i la no discriminació. Adaptar la llengua i expressions que fem servir a qui viu el seu gènere fora del binarisme tradicional també forma part de posar l’alumnat al centre. Crec que cada infant i cada adolescent a càrrec nostre mereix el petit esforç que ens pugui costar fer entrar a l’aula les eines lingüístiques necessàries, fins i tot si encara no són oficials, per tal de fer-les sentir visibles i còmodes.