Fa unes setmanes l’exèrcit rus va iniciar una invasió militar de l’estat veí, Ucraïna. Ha esclatat la guerra en aquest país, una guerra sanguinària, com totes les guerres. Com els altres conflictes armats actualment oberts, la guerra a Ucraïna està generant una forta crisi humanitària i trasbalsant l’estabilitat a Europa, fet que ens colpeix i ens afecta a grans i petits: tristesa, por, indignació, impotència, i moltes més preguntes que respostes.
En aquest context, l’equip de mestres de l’Escoleta, el CEIP Bellaterra, ens va convidar a acompanyar una reunió de l’equip docent, a petició de la direcció, per compartir com el conflicte armat d’Ucraïna està afectant a les seves aules: no només perquè molts infants plantegen preguntes, sinó també perquè tenen alumnat ucraïnès i rus a qui volen atendre de la millor manera. En l’espai de conversa els i les mestres comparteixen les seves inquietuds, sensacions i estratègies, alhora que pensem juntes bones maneres de seguir abordant la situació.
Compartim algunes de les vivències i dilemes de l’Escoleta i les estratègies que van sorgir a mode de recomanacions per altres centres de primària, en previsió, també, que aviat arribin nens i nenes refugiats d’Ucraïna a les escoles, i puguin suposar nous reptes per als centres:
Cal parlar de la guerra amb els infants?
A partir de quina edat és recomanable abordar-ho? S’ha de plantejar el tema o esperar a que sigui l’alumnat qui el posi sobre la taula? “No sabíem si treure el tema o si esperar a que surti. Al final va sortir”, diu una mestra. “Els alumnes saben que el V. i l’E. (alumnes ucraïnesos) estan molt amoïnats, però no els hi fan moltes preguntes, perquè saben que els fa posar tristos”. L’edat per abordar aquest tema depèn de la maduresa de l’alumnat, de l’exposició que n’hagin tingut a casa i als mitjans de comunicació, i també de la línia pedagògica del centre. Però des del moment que es percebi que l’alumnat té preguntes i neguits, és millor dedicar-hi un espai a l’aula, ho demani explícitament o no. Cal tenir en compte, però, que tampoc és bo parlar-ne de forma continuada. Són temes traumatitzants que poden portar els infants a l’angoixa i a la impotència de no poder fer-hi res. És recomanable, doncs, obrir un espai horitzontal –un de sol– per compartir sentiments, tal i com ha fet l’Escola Mestre Ramon Estadella i Torradeflot de Guissona, i fer explícit que si algú té més inquietuds, que les pot parlar amb el/la mestre particularment. A l’Escoleta han fet servir deferents recursos artístics, com el poema “El meu poble” a P5, l’obra de teatre “Sopa de Pedres” a cicle inicial, o el conte “El dia que va arribar la guerra” a 4t.
Com convertir el fet excepcional de la guerra en una oportunitat d’aprenentatge i compromís amb la pau?
Malauradament, la guerra a Ucraïna és una més entre tantes altres guerres, sumada a altres temes de preocupació com la pandèmia, el canvi climàtics, etc. que suposen “afegits” extres i imprevistos a la tasca diària. Des de la cultura de pau defensem que la violència mai és una via per abordar els conflictes: genera patiment i injustícia i afecta persones innocents. Alhora, creiem que qualsevol situació, per difícil que sigui, pot ser font d’aprenentatges, positius o negatius i des de l’àmbit educatiu cal saber orientar-ho perquè siguin positius. En aquest cas tan dramàtic del conflicte armat a Ucraïna, l’oportunitat pot ser reafirmar-nos en el compromís amb la pau. La difícil situació que la guerra ens planteja per educar en habilitats de pau, en el dia a dia. Pensem en aprendre a trencar la imatge de l’Altre com un enemic (sortir de la dicotomia bons i dolents); treballar les percepcions (deixar clar que tothom té una part de raó i ningú la té tota); saber contrastar informacions (escollir les fonts, triangular la informació i fer-ne una anàlisi crítica); saber gestionar la por, la ràbia o la impotència (aprofitar l’experiència de com ens afecta aquesta guerra per posar en pràctica estratègies d’educació emocional); treballar la comunicació no violenta i instaurar-la com a norma d’aula, crear una cultura de la cura mútua i la cooperació, etc. I sobretot, no acceptar cap tipus de violència dins dels grups classe, cosa que requereix de l’esforç del professorat en tenir els coneixements i destreses per, d’una banda, identificar violències subtils, sovint naturalitzades, i reorientar-les cap a comportaments i actituds pacífics. De l’altra, dissenyar proactivament una organització de centre, estructura d’aula i un treball de grup orientat a posar-hi consciència i oferir alternatives per evitar-les. Finalment, estem convençudes que educar infants en capacitats de pau i treballar perquè a l’escola experimentin una cultura de pau real, té un gran potencial per construir futures persones adultes intolerants amb la violència i constructores de pau.
Com abordar les pors davant d’una guerra (nuclear)?
El tutor de 3r explica que a la seva classe els nens i nenes expressen que tenen por a un altre Txernòbil, i/o a una guerra nuclear. Aquest tutor van dedicar molt de temps a donar arguments sobre perquè no s’havia de tenir por, però tot i amb això, en acabar la classe, alguna alumna es va apropar dient que seguien tenint por. Una guerra nuclear mai és impossible, però és poc provable. Malgrat aquesta amenaça, la proximitat de Rússia amb Ucraïna fa que Rússia mateixa estigui molt interessada en que això no passi. Més enllà dels arguments cognitius, però, l’emoció de la por es pot treballar parlant-ne i identificant quina part és racional o irracional, quina és controlable i quina està fora de les nostres mans. També és útil treballar què ens fa sentir segurs/res per reafirmar-nos en que la seguretat no ve de les armes, donar suport a l’abolició de les armes nuclears i educar per la desmilitarització de les ments a favor d’un model de seguretat humana (basada en les necessitats de les persones) enfront d’un de seguretat militar (basada en les necessitats dels estats i poderosos).
Quin paper tenir davant dels mitjans de comunicació?
Alguns alumnes, diuen les mestres, han tingut accés a una informació molt detallada del que està succeint a Ucraïna. Molts infants estan sobreexposats a les notícies. Per aquest motiu, és recomanable aconsellar a les famílies que limitin el temps en què els seus fills i filles s’exposen a notícies traumatitzants per prevenir més angoixes. Aquesta demanda pot anar acompanyada d’una reflexió sobre el biaix dels mitjans de comunicació en la transmissió de notícies de l’impacte violent de la guerra o notícies d’iniciatives de pau, els principis del periodisme de pau, la poca visibilització dels moviments de lluita noviolenta contra la guerra a Ucraïna, Rússia i Bielorrússia i com aquesta els ajuda, les fake news sobre la guerra i sobre el consum que en fem.
Fer un acte simbòlic contra la guerra ajuda? Com solidaritzar-se amb el poble ucraïnès sense demonitzar a la població russa?
A l’Escoleta, han organitzat un acte simbòlic contra la guerra, vetllant per no demonitzar a ningú: des de fa dies, l’alumna russa ha hagut d’explicitar que està en contra de la guerra, i l’alumne rus ha començat a dir que, de fet, no és ben bé rus, sinó que va ser son pare el que va néixer a Rússia. Tot i que l’impacte de la guerra és infinitament més gran sobre la població ucraïnesa que sobre la russa, afecta a moltes persones en mesures diferents, i és cabdal no criminalitzar a ningú. L’AFI de l’Escoleta ha decidit muntar una xocolatada per a recollir diners i enviar-los a entitats que actuen a Ucraïna, tal i com recomana la federació catalana d’ONGs (Lafede.cat), una bona manera de fer un acte simbòlic amb una funció real. Posicionar-se en contra la guerra i fer-ho de forma col·lectiva sempre és bo, alhora cal ser molt curosos en la forma de fer-ho perquè sigui coherent amb la cultura de pau, sense caure en dicotomies de bons i dolents, i dignificant la població russa que està en contra de les polítiques militaristes de Putín. Una altra experiència d’acte simbòlic amb una repercussió real, és la de fer “bombes de llavors” contra la guerra, per a afavorir els polinitzadors durant la primavera en un moment on l’amenaça global més gran és el canvi climàtic.
Què més poden fer les escoles per incidir en les arrels de la guerra?
Pel que fa a la coherència, els centres també poden calcular la seva petjada en armes, per tal d’assegurar-se de que no operen a través de Banca armada (aquells bancs com el BBVA, el Santander, La Caixa, etc, que inverteixen en armes) sino en banca ètica, i reduir els consums d’energies fòssils, lligats tant amb la guerra d’Ucraïna com amb la destrucció del planeta.
Donem les gràcies a l’Escola Bellaterra per permetre’ns compartir amb el seu equip un espai de conversa tan enriquidora, i sobretot, per permetre’ns transformar-ho en una experiència que aporti reflexió i recursos a tota la comunitat educativa.
