Actualitat

Vaga educativa: els sindicats aconsegueixen mantenir el pols

En el quart dia de vaga educativa, el 9,93% dels docents catalans de l’educació pública ha decidit secundar la crida dels set sindicats (Ustec, CCOO, Intersindical, Aspepc, UGT, CGT, USOC), segons dades comunicades pel Departament d’Educació a partir de la informació que rep dels centres educatius. Els sindicats eleven aquesta xifra al 50%. La dada del Departament és pràcticament calcada de la que es va registrar dijous 17, el tercer dia (9,85%), si bé lògicament molt inferior a la del primer (33%). A les escoles bressol de Barcelona, que s’han sumat també a la vaga, el 65% de les escoles ha tingut una o més educadores secundant la protesta, segons dades facilitades per l’Ajuntament de Barcelona.

La manifestació pel centre de Barcelona ha seguit el mateix recorregut que el primer dia i ha estat menys nombrosa, però tot i així ha reunit 10.000 persones, segons la Guàrdia Urbana (40.000 segons els sindicats), i ha tingut una àmplia cobertura mediàtica. El crit d’avui ja no era “Cambray dimissió”, sinó “Cambray cessament”, i en aquesta ocasió no ha pogut arribar a les portes del Departament, que estava fortament blindat per furgones i agents de la policia autonòmica.

Les postures segueixen tan allunyades que no és descartable que –a banda de la cinquena i darrera jornada de vaga de demà– n’hi hagi més abans que acabi el curs. Els sindicats acusen al Departament de “engany històric”, segons el comunicat unitari difós ahir a la tarda, perquè la major part de contrapropostes que ha presentat aquests dies, en la mediació que ha tingut lloc al Departament de Treball, s’allargaven en el temps i fins i tot anaven més enllà de l’actual legislatura.

En una entrevista a TV3, la secretària general de CCOO Educació, Teresa Esperabé, ha acusat al Departament de “mala fe negociadora”. Segons ha explicat, en les primeres converses que van tenir lloc la setmana passada els representants d’Educació semblaven disposats a fer algunes concessions, però després es van fer enrere.

Dos quasi acords

D’entre les diverses reivindicacions sindicals, hi havia dues qüestions en les quals semblava que s’acostaven postures. La primera, recuperar els anomenats estadis (o sexennis), que van ser alterats amb les retallades, ja que es van passar a atorgar a partir del novè any i a partir d’aquí, cada sis. Segons el càlcul que fan els sindicats, això suposa una pèrdua de 23.500€ al llarg de la vida laboral de cada treballador de l’escola pública. Aquest era un dels temes en els quals el Departament semblava inicialment disposat a moure’s, però finalment només oferia la renovació automàtica d’aquests estadis (sense haver de formalitzar la sol·licitud), i no tornar el fet de tornar a computar a partir dels sis anys.

Un altre tema de detall, en aquest cas sense afectació en la partida pressupostària: el decret de plantilles. Com se sap, els sindicats demanen la seva retirada des del minut 1 de la seva aprovació, però en aquest cas estaven reclamant que en el cas de les substitucions es tornés al sistema d’adjudicació automàtica i se suprimís l’entrevista que ara pot fer el director o directora per triar substitut. També aquí semblava que podria ser que sí, però al final va ser que no.

Hora lectiva i ràtios

Moltes hores de negociació s’han centrat en la recuperació de l’hora lectiva que els docents han de fer de més des de fa molts anys (és a dir, tornar a les 18 a secundària i 23 a primària), una altra qüestió que el Departament sembla acceptar però no per al curs vinent ni el següent, sinó per al 24/25. Durant les negociacions, la directora general de Professorat, Dolors Collell, ha estat aportant moltes dades econòmiques per tractar de fer entendre als sindicats que reivindicacions com aquesta eren inassumibles pel seu elevat cost.

També s’ha parlat molt de ràtios, el Departament té un pla perquè les ràtios baixin a partir del curs vinent, començant a infantil 3, la qual cosa vol dir que, a un ritme d’un curs per any, arribaran a 6è de primària el curs 2030/31. A la vegada, a 1r d’ESO aquesta baixada es començaria a fer efectiva a partir del curs 25/26. Els sindicats demanaven, sense èxit, accelerar tot aquest procés. També el problema aquí és econòmic.

El tema del calendari

En el cas del calendari, que ha estat l’espurna que ha encès la foguera, el problema no és econòmic. Però el Departament segueix sense acceptar la proposta presentada per un nombrós grup de membres del Consell Escolar (que alguns sindicats probablement acceptarien) de posposar l’avançament un any. Al contrari, ja està fent disposicions perquè els interins que canviïn de centre ja es puguin incorporar al nou centre el mes de juliol, malgrat que el nomenament no sigui efectiu fins a 1 de setembre. Els sindicats consideren que aquesta possibilitat no s’ajusta a la llei

El Departament segueix defensant que ha fet concessions: ha iniciat la baixada de ràtios, ha acordat posar fi als terços de jornada (una reivindicació història dels sindicats) i ha permès que els centres que ho desitgin no apliquin el nou currículum escolar fins el curs 2023/24. El currículum i el calendari, així com altres qüestions de planificació educativa i no tant relacionats amb drets laborals, han estat menys presents en les converses, perquè són qüestions que el Departament entèn que formen part del seu àmbit de decisió política.

L’agitació del moment fa pensar que després d’aquests dos dies caldrà obrir un nou període de converses, inicialment sense la pressió del calendari de mobilitzacions, que podria donar algun fruit. Però a la vegada les fonts sindicals consultades es mostren escèptiques, i consideren que el tarannà poc dialogant, diuen, del Departament els aboca a mantenir la confrontació molt més temps.