1- El Consell Escolar de Catalunya: presentació, estructura i comissions
El Consell Escolar de Catalunya (CEC) és l’organisme superior de consulta i participació dels sectors afectats en la programació general de l’ensenyament no universitari dins l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, d’acord amb la LEC. El CEC compta amb una àmplia participació d’entitats i d’organismes diversos relacionats amb el sistema educatiu no universitari i amb la societat en general. Els seus membres són nomenats pel Govern de Catalunya per a un període de quatre anys i representen a diversos sectors: professorat de nivells educatius no universitaris, pares d’alumnes, alumnes, personal d’administració i serveis dels centres docents, titulars de centres privats, centrals i organitzacions sindicals, organitzacions patronals, moviments de renovació pedagògica, administració educativa, presidents dels consells escolars territorials, administració local, universitats de Catalunya, personalitats de prestigi en el camp de l’educació…
En el moment actual s’està tramitant una nova proposta de composició que augmentarà el nombre de representants de la cinquantena actual fins als 75 i on hi estaran representats per igual tres sectors: sector administració, sector escolar i sector educatiu. Es tracta d’una actualització que s’aprofita per modificar el nom. El canvi de Consell Escolar a Consell d’Educació ve per la incorporació de nous membres, fonamentalment de representants de l’anomenada educació no formal, cada cop més valorada en la formació educativa integral dels infants, adolescents, joves i persones adultes.
El Consell Escolar de Catalunya funciona en ple, en una Comissió Permanent i en tres comissions orgàniques de treball: Comissió d’Ordenació del Sistema Educatiu, Comissió de Programació, Construcció i Equipament i Comissió de Finançament de l’Educació.
2- El dictamen de calendari: discussió en la comissió i en ple
El CEC ha de ser consultat sobre els avantprojectes de llei i els projectes de disposicions generals de l’àmbit educatiu que ha d’aprovar el Govern o el conseller o consellera del Departament; la programació de l’oferta educativa del Servei d’Educació de Catalunya; les normes generals sobre construccions i equipaments escolars; les actuacions generals dirigides a millorar la qualitat de l’ensenyament i millorar-ne l’adequació a la realitat social de Catalunya, i les dirigides a compensar les desigualtats i les deficiències socials i individuals; els criteris de finançament de la prestació del Servei d’Educació de Catalunya; les bases generals de la política de beques i d’ajuts a l’estudi. Els seus dictàmens són preceptius, però no vinculants, a l’hora de legislar sobre els aspectes generals del sistema educatiu de Catalunya.
Per donar resposta a les consultes sobre normativa, el CEC prepara un dictamen. S’hi presenten els antecedents legals que estan relacionats amb el projecte normatiu. Si aquest projecte inclou un preàmbul, el dictamen també inclou consideracions que hi fan referència. Inclou també les consideracions generals, que van més enllà dels aspectes concrets del projecte normatiu i proposen una reflexió prèvia sobre els seus fonaments educatius. A l’apartat de propostes a l’articulat del text de la disposició, s’hi formulen propostes de modificació, supressió o addició d’articles. Finalment, l’apartat de recomanacions recull les reflexions de caràcter general, que són útils com a conclusió del Consell sobre la normativa dictaminada.
Així doncs, un dictamen del Consell Escolar de Catalunya és un document que recull l’expressió detallada de l’opinió de la comunitat educativa sobre la normativa que impulsa el Departament d’Educació. I una de les comissions porta a terme l’encàrrec d’elaborar-lo i en una reunió del ple es presenta i se sotmet a votació. Un cop aprovats, els dictàmens es publiquen a la web del Consell.
D’acord amb l’article 171.3 de la Llei 12/2009, d’educació, el proppassat dia 10 de febrer el Departament d’Educació va trametre al CEC el Projecte d’ordre de calendari escolar 2022-2023, per a consulta per via d’urgència. Per tal de preparar l’organització del debat del calendari, va ser la Comissió de Programació, formada per una vintena de membres, la que començà el treball a l’entorn d’un esborrany del projecte d’ordre.
El conseller d’Educació va comparèixer per voluntat pròpia en el Ple extraordinari del CEC convocat el dia 21 de febrer al Palau Robert amb l’únic punt d’informar sobre el calendari escolar. El conseller va argumentar que es podia discutir “el com”, però no “el què”, ja que l’ajornament de l’inici de curs implica una mesura positiva pels alumnes de l’escola catalana. Al llarg de dues hores i mitja va respondre als dubtes, preguntes, consideracions, felicitacions i queixes que els diversos membres del ple li van exposar en tres torns de paraula consecutius.
La Comissió de Programació, presidida pel senyor Josep Manuel Prats, es va reunir els dies 15 i 22 de febrer en format virtual i 1 i 7 de març en format híbrid. Durant les reunions els seus membres van participar i exposar els diferents punts de vista. Totes les reunions van durar més de dues hores, excepte la primera, en la que una part dels membres la van abandonar en senyal de protesta per les maneres com s’havia comunicat el canvi de calendari. A la segona reunió es va demanar la tramitació del dictamen en tràmit ordinari i no d’urgència, la documentació del CEC sobre horaris i calendari escolar, la informació sobre els aspectes tècnics dels nomenaments dels docents i el temps de lleure als centres el setembre de 2022 en el marc de la jornada intensiva.
A la tercera sessió, el secretari del CEC anuncià que es disposava de la presència de responsables del Departament, que farien diverses aportacions a la reunió: la senyora Carmen Meléndez (subdirectora general de Gestió de Serveis a la Comunitat), la senyora Marcel·lina Bosch (subdirectora general de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa) i el senyor Enric Trens (subdirector general de Plantilles, Provisió i Nòmines). A la quarta sessió es van presentar les diferents aportacions rebudes per part de la Comissió i una part dels membres anuncià que estaven treballant en l’elaboració d’un dictamen alternatiu. Fins al dia 14 de març els membres de la Comissió van disposar de temps per valorar i consensuar una proposta de dictamen per dur al ple i on es van recollir totes les aportacions en un esborrany de proposta dictamen.
3- La veu de la comunitat educativa: consens i dissens
Finalment, el Ple del Consell, reunit a la seu del Departament d’Educació el 21 de març, aprovà la tramitació del dictamen sobre el calendari escolar del curs 2022-2023. El dictamen incorpora aquelles esmenes que han obtingut un suport de majoria simple. Un bloc de cinc esmenes manifestaven el seu suport a l’avançament de l’inici de curs per diversos motius com afavorir els aprenentatges dels alumnes, que recollia les reflexions anteriors del CEC sobre el tema, per afavorir alumnat més vulnerable, etc. Aquestes esmenes van obtenir un suport de 23 vots a favor, 7 en contra i 13 vots en blanc. S’hi incorporà també una esmena fent referència a demanar una moratòria en l’aplicació del nou calendari, que va obtenir un suport de 19 vots a favor, 17 en contra i 8 vots en blanc.
El resultat de la votació per a la tramitació del Dictamen del Projecte d’ordre de calendari del curs 2022-2023 va ser de 24 vots a favor, 18 en contra i 3 abstencions. El president del CEC, Jesús Viñas, va agrair la participació de les diferents entitats representades al Consell Escolar de Catalunya, i va remarcar que faria arribar les conclusions a l’administració educativa al voltant del dictamen en el benentès del paper d’òrgan de consulta i participació, i que no són vinculants.
Així doncs, el CEC va realitzar el dictamen com li correspon d’acord amb la normativa i amb el reglament de funcionament del Consell, orientat a buscar fórmules de consens el més àmplies possibles, però que també recull les veus del dissens. Cal apuntar que, en el context actual, les condicions per a un debat participatiu en profunditat i la recerca de consens en el si del CEC ha estat molt intens. Amb tot, cal destacar que les aportacions, sovint fortament contrastades, s’han realitzat amb el respecte adequat com escau a un òrgan consultiu.
Finament, cal dir que ha estat el dictamen que ha tingut més seguiment mediàtic, però que se’n fan una mitjana de 8 cada curs acadèmic.
Material enllaçat:
