La major part de municipis catalans i els serveis territorials del Departament d’Educació estan ja molt entrenats en la gestió de matrícula viva, per la qual cosa el procés d’escolarització d’infants i joves ucraïnesos durant les últimes setmanes, sense arribar a ser rutina, està sent relativament senzilla, segons expliquen diverses fonts municipals. Actualment hi ha 2.577 alumnes escolaritzats en escoles i instituts catalans, d’Infantil 3 a 4t d’ESO, d’acord amb les darreres dades del Departament d’Educació.
Aquesta xifra encara podria créixer, ja que l’èxode no ha cessat, si bé en els últims dies el ritme d’arribades és inferior al registrat al llarg del mes de març. A banda, se sap que hi ha alguns (pocs) infants ucraïnesos no escolaritzats per voluntat pròpìa, segurament perquè pensen que la seva estada a Catalunya serà curta, i no se’ls pot obligar.
El cas de Castelldefels
“La principal dificultat és de dimensionament. No podem saber quants arriben i tampoc quant de temps es quedaran, perquè la major part manifesta la seva intenció de tornar al seu país, i sense saber tot això és més complicat dimensionar adequadament l’acollida”, explica Jordi Maresma, 1r tinent d’alcalde i regidor d’Educació de Castelldefels. Per aquesta localitat del Baix Llobregat han passat ja prop de 400 ucraïnesos que fugien del conflicte, dels quals alguns estaven només de pas i altres s’hi han instal·lat. En les últimes setmanes han estat escolaritzats al municipi prop d’un centenar de menors, i en aquest sentit Maresma destaca la coordinació que hi ha hagut entre administracions, així com la rapidesa amb la qual ha actuat la inspecció educativa, que presideix la comissió de garanties d’admissió (Castelldefels encara no té una OME).
Alguns dels nouvinguts estan allotjats a cases de familiars, altres a cases de veïns que s’hi han ofert, la major part s’han ubicat en un hotel no gaire cèntric que tanca durant la temporada baixa de turisme, i que ara gestiona la Creu Roja, i també un empresari ha cedit a l’ajuntament alguns pisos turístics perquè els ocupin famílies ucraïneses. El consell comarcal ha contractat un autobús escolar perquè porti els alumnes als diferents centres, un servei que durant els primers dies va assumir l’ajuntament. A la vegada, el consistori estudia altres solucions per quan arribi la temporada alta del turisme, i adequa el servei municipal de reforç escolar perquè també doni cobertura a aquests nous alumnes.
La llengua és, evidentment, un dels principals obstacles, ja que la major part de nouvinguts no parla ni tan sols l’anglès. En aquest sentit, diu Maresma, “la comunitat ucraïnesa de Castelldefels s’ha bolcat, tenim voluntaris que estan ajudant molt, però hi ha determinats tràmits que tenen una forta càrrega emocional, i per aquests hem contractat una bossa d’hores de traducció i interpretació”.
El cas de Guissona
A Guissona, en canvi, la llengua és un problema relatiu, ja que “a totes les aules dels quatre centres que tenim (dues escoles i un institut públic, i un centre concertat) ja hi havia algun infant que parla ucraïnès”, segons explica Aida Santaesmases, portaveu de l’Ajuntament. Sí que és cert, admet, que el consistori està preocupat per no sobrecarregar de feina al professorat, si bé “fins ara no ens ha arribat cap queixa”.
Aquest municipi de la Segarra ha estat objecte d’una gran atenció mediàtica per la seva elevada comunitat ucraïnesa, que ja abans del conflicte representava el 10% de la població. A Guissona hi vivien 1.064 ucraïnesos abans de l’ofensiva de Moscou, i des d’aleshores s’hi han sumat 267 més, dels quals 114 són menors. D’aquests, tres quartes parts ja estan escolaritzats, explica Santaesmases. Els que no ho estan és perquè o bé son petits o bé perquè no han volgut. Els més petits acostumen a quedar-se amb les seves mares i els més grans de 16 tracten de seguir els seus estudis online.
A Guissona s’han organitzat activitats d’acollida, s’han comprat contes en ucraïnès per a la biblioteca municipal, s’han editat en català i ucraïnès uns opuscles sobre activitats educatives que es poden fer fora de l’escola (música, dansa, art, escacs, esports, castells, excursions…), es fan cursos de català per als nouvinguts, però també s’ofereixen classes d’ucraïnès, que ja existien abans de la guerra per ajudar els més petits a mantenir el contacte amb les seves arrels. També es faciliten tots els processos relacionats amb l’allotjament, targeta sanitària, etc.
El cas de Terrassa
També a Terrassa s’ha registrat una notable afluència d’alumnes ucraïnesos, en aquest cas degut sobretot a la vinculació amb el país de l’ONG Tanu, que des de fa vint anys porta infants ucraïnesos de la zona de Nikopol a famílies catalanes, la major part de Terrassa i altres localitats vallesanes, amb les quals passen els estius i les festes de Nadal. Aquesta activitat es va veure interrompuda a causa de la pandèmia, però la invasió russa del país, i en especial els míssils que van caure a pocs quilòmetres d’una nuclear propera a aquesta ciutat ucraïnesa, van accelerar la represa de tots els vincles creats al llarg de tant de temps. Per això a Terrassa aviat van rebre una primera remesa de 90 infants que van arribar sense cap familiar, i que ara es troben amb les seves famílies d’acollida de Terrassa i altres localitats vallesanes.
En aquests moments l’OME de Terrassa ja ha tramitat 58 sol·licituds d’escolarització, de les quals 34 a infantil i primària (18 a pública i 9 a concertada) i 24 a secundària (9 a pública i 15 a concertada). La regidora d’Educació, Teresa Ciurana, explica que “els hem escolaritzat on han demanat; els que han arribat sols i han anat a la família d’acollida estan escolaritzats en el mateix centre on aquestes famílies porten els seus fills, i els que han arribat amb família allà on ens han demanat”.
En relació a la llengua, afegeix Ciurana, “tenim una necessitat evident, que és trobar algú que ens acompanyi amb l’idioma. La sort és que els infants que ja han passat temporades aquí entenen el català o el castellà, però la resta no”. Amb la comunitat ucraïnesa hi ha bona comunicació, gràcies a que una de les persones que ha arribat aquests dies és Olga Pastujova, que portava la contrapart ucraïnesa de Tanu a Nikopol, “i està sempre disposada a donar un cop de mà”. Amb tot, des de l’ajuntament s’estudia la contractació d’un mediador ucraïnès, perquè estigui en contacte amb els centres educatius, de la mateixa manera que ja en tenen amb altres comunitats.
La llengua és un handicap especialment a l’hora de seguir les explicacions de qualsevol matèria. A l’Institut Torre de Palau, que té dues d’aquestes estudiants arribades d’Ucraïna, ho han resolt, si més no momentàniament, amb l’app Sayhi, que tradueix amb força qualitat diversos idiomes. El sistema funciona, però òbviament té limitacions, segons explica el seu director, Evaristo Gonzàlez, ja que “només serveix per intercomunicar-se en grups petits, però no en el grup gran”. Així, quan es formen grups petits a l’aula, el professor pot parlar en català directament a l’app, que ho tradueix escrit primer en català i a sota en ucraïnès, tot seguit l’alumna segueix el procés i respon en ucraïnès, i l’aparell ho passa al català.
