Sentim una gran estima per aquesta dona extraordinària que pertany a una generació irrepetible de persones capdavanteres en la pedagogia, el llegat de les quals segueix essent innovador i valuosíssim per l’ensenyament.
Nosaltres coneixem la Maria Antònia del grup de treball Asimètric, amb mestres del Bages, Berguedà i Osona. Durant 12 anys, l’escola Puigberenguer de Manresa es va convertir en lloc de trobada d’un grup entusiasta de mestres que impartien classe a tots els cicles. Aquests seminaris es convertien en espais de reflexió sobre com ensenyar les matemàtiques cercant activitats interessants i motivadores per als infants.
Molt sovint també analitzàvem el paper del mestre com a observador i guia en el procés d’aprenentatge, tenint en compte que el nen i la nena n’eren el centre, tal com ella deia sempre. Sovint ens sorprenia la seva capacitat especial per veure la possibilitat de fer un treball matemàtic en qualsevol cosa. Això podia passar amb la llonganissa, la coca o la xocolata del berenar. Cal dir que va ser un luxe poder gaudir del seu mestratge.
La relació que nosaltres hi vam establir va implicar un coneixement personal i un afecte que ella es guanyava per com es mostrava de propera i humana alhora que enèrgica i intensa. La seva ment brillant ens donava seguretat i ens demanava una precisió que no sempre teníem.
Ens agrada acabar amb paraules seves:
“Jo sé molt poques coses, l’única cosa que sé segura és que penso treballar, mentre pugui, perquè l’escola millori. Ni tan sols estic del tot segura que el que faig sempre sigui bo i eficaç. Has de saber qüestionar-te la teva feina, i els millors indicadors són sempre els mateixos infants, per això és tan important saber-los escoltar”
I realment ha estat fidel a les seves paraules fins al final de la seva vida.
Maria Antònia, sempre amb tu!
No hi ha comentaris
Unes paraules que retraten molt bé l’estimada Maria Antònia.