El que us detallaré a partir d’aquí és una d’aquelles lluites que sovint queden enterrades sota tones i tones d’opinions, feines, presses, altres coses importants de la vida i, sobretot, sota la desídia i el “ja ho arreglarà un altre”. Això sí, us puc ben assegurar que tot allò que relataré forma part del que és una lluita legítima, justa i necessària.
Primer de tot cal posar-se en situació. Corria l’any 1999 (sí, fa vint-i-tres anys. Estem parlant del segle passat, un temps en què la totalitat dels nostres alumnes no havien ni nascut) que la Unió Europea publicava una directiva (Directiva 1999/70/CE del Consejo, de 28 de junio de 1999, relativa al Acuerdo marco de la CES, la UNICE y el CEEP sobre el trabajo de duración determinada) que obligava els països membres a reduir de forma dràstica la temporalitat dels treballadors interins/substituts.
Temps després, el Govern espanyol va publicar un reial decret (Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto Básico del Empleado Público TREBEP) que obligava les empreses a contractar de forma fixa a tots aquells treballadors que fessin tres anys a la mateixa empresa amb contractes temporals o precaris. Val a dir que el Govern i les diferents administracions van aplicar aquest decret immediatament, però –oh, sorpresa!– tan sols a l’empresa privada, mai a la pública, que no ens cansarem mai de repetir, hauria de ser l’exemple a seguir i no a l’inrevés.
Entre l’any 1999 i el 2020 es van anar fent concursos d’oposició a la tasca docent. Però curiosament, el nombre d’interins i interines va anar incrementant-se de forma ininterrompuda fins a arribar al gairebé 40% actual. És a dir, es va anar avançant de forma totalment oposada a la directiva europea durant més de dues dècades. I com pot ser això possible? Doncs l’explicació és fàcil: l’administració mai no va fer allò a què estava obligada, que és presentar la totalitat de les places a ocupar en els diferents concursos d’oposició realitzats durant aquestes dues dècades. És a dir, un gran nombre de docents mai no van tenir l’oportunitat d’accedir a la plaça que els corresponia perquè mai no se’ls va oferir.
Els concursos d’oposició sempre han ofert menys places de les que existeixen i, per tant, el nombre d’interins sempre ha estat molt elevat, mantenint tots aquests interins en frau de llei per abús de temporalitat. Consegüentment, hi ha molta gent, es calcula que fins a 27.000 persones interines actualment, que està treballant des de fa tres o més anys per a l’administració, i per tant, de forma automàtica i seguint la directiva europea, se’ls hauria de fer fixes o indemnitzar-los de manera dissuasiva per l’abús de temporalitat comès. I aquí no hi comptem totes aquelles persones interines que s’han jubilat mantenint la condició d’interina. Gent amb deu, vint o gairebé trenta anys d’experiència, que acaben la seva trajectòria professional com a interins amb contractes precaris… tan sols això ja hauria d’avergonyir l’administració de qualsevol àmbit, nació i estat.
Però resulta que el 2020 la Unió Europea anuncia als Estats membres que la seva directiva del 1999 serà d’obligat compliment el 2024. I lliga al compliment d’aquesta directiva els fons Next Generation (Real Decreto-ley 36/2020, de 30 de diciembre, por el que se aprueban medidas urgentes para la modernización de la Administración Pública y para la ejecución del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia) que poden ser un motor econòmic per als Estats que els reben, i Espanya n’és un dels més beneficiats. És per tot això que el Ministeri de Política Territorial del ministre Miquel Iceta elabora una llei per complir amb la directiva europea. Aquesta llei s’aprova el 2021 (Ley 20/2021, de 28 de diciembre, de medidas urgentes para la reducción de la temporalidad en el empleo público) amb el suport de PSOE, Podemos i ERC, i el vistiplau de diversos sindicats estatals, CCOO, UGT i CSIF, esdevenint el que es coneix com l’’Icetazo”. Aquesta llei, lluny de consolidar el lloc de feina de totes aquelles persones interines en frau de llei, el que fa de forma resumida és obligar les administracions a convocar concursos d’oposició tradicional per rebaixar el percentatge d’interins per sota el 8% que marca Europa. I per què ho fa això? Doncs perquè posa per sobre la llei espanyola que diu que per accedir a la funció pública cal passar un procés de concurs que sigui universal i igual per a tothom, que no pas la superior europea que estableix que a un treballador en frau de llei se l’ha de fer fixe.
En aquest punt cal recordar que en els concursos d’oposicions tradicionals, allunyats dramàticament de les realitats de les aules, en comptes de seleccionar el docent més competent, selecciona aquell/a que és capaç de superar uns paràmetres d’avaluació establerts: reproduir temaris obsolets que no s’imparteixen a classe i defensar davant tribunals, totalment imparcials i sense uns criteris universals de correcció, programacions allunyades de la realitat i preparades en acadèmies i cursos oferts pels mateixos sindicats que van votar la llei. Val a dir que uns 100.000 docents interins van accedir a ser funcionaris de carrera a través d’oposicions restringides entre els anys 1977 i 1985. Uns 20.000 mestres amb accés directe sense oposicions i més de 5.000 catedràtics d’institut amb concurs de mèrits. Mai hi va haver cap dificultat com la que hi ha ara, a causa principalment al gran negoci d’aquests cursos de preparació d’oposicions.
Davant d’aquest escenari és evident que el precepte d’accés a la funció pública que pretenen sigui amb igualtat i universalitat queda en paper mullat, ja que beneficien a aquelles persones que tenen més temps per estudiar: joves i persones sense càrregues familiars i penalitzen la gent que treballa a jornada completa i que té càrregues de fills i de pares. És a dir, la majoria d’interins que porten anys treballant per l’administració, que tot i estar en frau de llei, han rebut constantment els elogis de tothom quan es deia que el model d’escola català era molt bo i els resultats ho avalaven, aquells professionals interins que tot i estar en frau de llei van mantenir les classes virtuals, es van reinventar i van continuar treballant durant la pitjor pandèmia de les últimes dècades. És evident, doncs, que ens trobem amb l’ERO més gran de la història, on s’acompanya a l’atur aquells interins en una franja de 45-55 anys, dels quals el 70% són dones. Parlem també de discriminació i indefensió del col·lectiu femení.
Com a dada extra en aquest punt, caldria repassar la sospitosa coincidència entre el nombre de candidats aprovats a les proves eliminatòries de les oposicions i el nombre de places oferides. Què vull dir amb això: que “casualment” el nombre d’aprovats en la majoria de concursos d’oposició docent dels últims anys és pràcticament idèntic a les places oferides i això, si passa en una de les especialitats d’una de les convocatòries, pot ser factible, però si passa en la majoria de convocatòries i especialitats vol dir, simplement, que els tribunals no volen haver de corregir més del necessari, deixant fora del concurs a persones vàlides. Perquè total, les places són les que són i no cobreixen la totalitat de les necessitats.
Cap dels interins en frau de llei ho és per gust, sinó perquè l’administració no ha fet res per estabilitzar la seva plantilla en vint-i-dos anys i, per tant, és la culpable d’aquesta situació
Finalment, arribem a aquest últim curs, el 2021-2022, amb una llei aprovada, l’Icetazo, que pot significar l’acomiadament massiu de treballadores en frau de llei, cosa que és una il·legalitat i una immoralitat flagrant. Durant aquest curs, el col·lectiu interí docent ens hem anat organitzant i les plataformes que ens representen han anat creixent, i malgrat la informació ha estat difícil de transmetre (els docents no tenim accés als emails corporatius de tot el cos docent), a poc a poc, i amb molta feina, la gent ha anat coneixent la seva realitat interina. Durant aquests últims mesos, amb molta lluita i esforç, s’ha aconseguit forçar alguns sindicats i l’administració a acceptar el que fa un any alguns sindicats deien que era il·legal: el concurs de mèrits, però ves per on, ja el tenim aquí. A més, també s’inclouen en aquest procés d’estabilització extraordinari uns quants milers de places que s’obtindran per un concurs d’oposició amb proves no eliminatòries, cosa que també és excepcional en una oposició. En total, s’ofereixen avui dia poc més de 27.000 places amb aquestes dues modalitats. Si ho mirem en perspectiva, és un gran pas endavant. Però si ho mirem de prop, no és tan perfecte com pot semblar. Analitzem-ho:
- El primer problema, i greu, és que qui està en frau de llei són persones, no places i, per tant, amb aquesta estabilització en cap moment es garanteix que aquestes treballadores en frau de llei siguin les que finalment accedeixin a les places. Es torna a anteposar que la prova sigui universal i de lliure concurrència que no pas que beneficiï directament al qui ha estat la víctima fent-la restringida pel col·lectiu interí, i per la qual s’ha fet tot aquest procés. I això contradiu totalment el que demana Europa des de 1999.
- El segon problema, i també greu, és que la llei marca l’antiguitat de les places del concurs de mèrits a aquelles que siguin més antigues de l’1 de gener de 2016. Si fem un càlcul ràpid, veiem que d’això fa aproximadament sis anys i, per tant, s’obvia que el frau de llei és a partir dels tres anys, i que les places que haurien d’anar directament a mèrits són, com a mínim, i si acceptem les seves regles de joc, les anteriors al 30 de juny de 2019, que és quan es compleixen tres anys d’antiguitat de les places que es consolidaran en aquest procés excepcional (el govern té fins a l’1 de juny de 2022 per publicar les dades i la quantitat de places a estabilitzar).
- Un tercer problema el trobem quan veiem els barems de puntuació amb què es puntua aquest concurs de mèrits excepcional. Aquesta baremació, en el cas dels docents, com que som un cos estatal, ve ja cuinada des de Madrid, concretament pel reial decret (Real Decreto 270/2022, de 12 de abril, por el que se modifica el Reglamento de ingreso, accesos y adquisición de nuevas especialidades en los cuerpos docentes a que se refiere la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y se regula el régimen transitorio de ingreso a que se refiere la disposición transitoria decimoséptima de la citada ley, aprobado por Real Decreto 276/2007, de 23 de febrero) d’aquest any que, de nou signat pels mateixos sindicats, fa que l’experiència laboral compti un trist 47%, davant del 60% que valdrà en la resta de cossos públics a estabilitzar a Catalunya.
I amb tot això, es van escurçant els terminis i cada cop ens queda menys temps per donar la sortida justa, i al nostre entendre, única, a tots els docents interins que actualment estan en frau de llei a Catalunya. A més, aquesta sortida de l’atzucac és realment l’única que complirà totalment la directiva europea i la legislació laboral espanyola a l’hora: fer fixes a tots els interins en frau de llei. I si resulta que l’únic problema és que per treballar per un estament públic a l’Estat espanyol has de ser obligatòriament funcionari, que ens converteixin en funcionaris. I si això s’ha de fer amb un concurs únic i extraordinari, doncs que ho facin, perquè aquí hi ha dues coses clares: per un costat, s’ha de complir la directiva europea, o en cas contrari no hi ha diners de la Next generation, i per l’altre, cap dels interins en frau de llei ho és per gust, sinó perquè l’administració no ha fet res per estabilitzar la seva plantilla en vint-i-dos anys i, per tant, és l’administració la culpable d’aquesta situació.
Donades aquestes circumstàncies, queda clar que arreglar aquesta situació convertint els abusats –els interins– en doblement perjudicats fent-los passar per un concurs oposició (que, d’altra banda, després de tants anys treballant han demostrat la seva competència amb escreix), lluny d’estabilitzar la seva feina, els enviarà a l’atur.
I si l’administració no compleix amb la seva obligació, el que es trobarà seran centenars de demandes de persones que volen mantenir la seva feina, i qui sap si també accions envers aquells càrrecs públics que estan prevaricant de forma flagrant.
