Aquest article s’ha publicat originalment a The Conversation
En breu, l’alumnat que finalitza 2n de Batxillerat i vol continuar cursant els estudis de grau a la universitat haurà finalitzat l’EvAU (sigles en castellà d’Avaluació per a l’Accés a la Universitat; també dita EBAU per les sigles d’avaluació de batxillerat per a l’accés a la universitat) de 2022. La sempre temuda selectivitat, que serà la penúltima tal com s’ha vingut plantejant els últims anys.
La nota final
En l’actualitat, la nota per accedir a la universitat es calcula a partir de dues notes “parcials”. D’una banda, la mitjana del batxillerat, que pondera un 60% de la fase general. D’altra banda, la mitjana de la fase general de l’EvAU, composada per les assignatures obligatòries del batxillerat més l’assignatura obligatòria de modalitat amb un 40% del valor total.
Aquesta nota final es tradueix en un número del 0 al 10.
El bloc d’assignatures obligatòries està format per: Història d’Espanya, Llengua Castellana i Primera Llengua Estrangera (a més de llengua pròpia de la Comunitat). A més, els que procedeixen de la modalitat de Ciències tindran Matemàtiques, la modalitat d’Humanitats s’examinarà de Llatí, la modalitat de Ciències Socials de Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials i la modalitat d’Arts Escèniques s’examinaran de Fonaments de l’Art.
Així doncs, del total de la nota, un 60% correspondrá a la mitjana de les notes de batxillerat i el restant 40% de la mitjana de totes les proves fetes a l’EvAU.
Assignatures ‘extra’ per pujar nota
Existeix la possibilitat, a més, d’influir en aquesta nota final examinant-se de més assignatures (fins a dos més). Però aquestes qualificacions varien la seva importància en funció de la carrera a la qual l’estudiant desitja tenir accés.
Així, una mateixa assignatura pot suposar una puntuació de 0 punts extra, si no està relacionada amb el grau al qual es desitja accedir, o bé de 2 punts extra si l’assignatura pondera un 0’2 en el grau al qual es desitja accedir. Cada comunitat i universitats publiquen quines han estat les notes de tall de l’any anterior.
Per aquesta fase els estudiants poden tenir una qualificació de 14 punts (un 10 de la fase general i 4 punts més, 2 per cada assignatura amb màxim valor). Encara que, com ja hem dit, aquestes dues assignatures computen diferent en funció del grau al qual es desitgi accedir. Per això, un mateix estudiant pot obtenir un 14 per accedir a un determinat grau i un 10 per un altre, havent obtingut les mateixes qualificacions en els mateixos exàmens.
Ansietat justificada?
L’EvAU té, per tant, una dificultat relativa. En primer lloc, perquè pondera el 40% (més la millora de la fase específica) sobre la nota final d’accés a la universitat; i, a més, perquè en el seu resultat influeix molt com s’ha desenvolupat el batxillerat. Malgrat això, el grau d’ansietat i temor que provoca en els alumnes i el seu entorn immediat és elevat.
La major part dels alumnes que cursen batxillerat ho fan amb l’objectiu de cursar després un grau universitari. L’alumne i el seu entorn no viuen el batxillerat com un fi en si mateix, sinó com un mitjà per aconseguir aquest objectiu. Així, la selectivitat és la porta d’entrada a l’objectiu principal, la frontera entre l’abans i el després.
Això fa que s’hi faci recaure un pes que objectivament no té. I l’estrès és inevitable una vegada que convertim un únic moment en un esdeveniment que condicionarà el futur.
Preparar les opcions
Per això és important donar-li a la selectivitat el valor que realment té, i preparar-se per això. I també pensar altres opcions si no s’aconsegueix la nota necessària per a la primera opció desitjada.
L’examen de selectivitat i la mitjana de la nota de batxillerat senzillament acaben ordenant als estudiants, en relació no sols al que ells demostrin, sinó també al que demostrin la resta d’estudiants de la seva comunitat.
Condicionar el futur a un únic moment genera un estrès innecessari. A l’hora de plantejar el futur hem de ser necessàriament flexibles, el mateix que al llarg de les nostres carreres haurem d’adaptar-nos als diferents moments professionals i personals que vindran.
El que hauria de canviar és la pressió i l’estrès associats a aquest ritu d’iniciació: evitem aquesta sensació falsa que pesa més l’examen que una mitjana de dos cursos
Ritu d’iniciació
D’altra banda, i per aquest grup d’edat, la selectivitat s’assembla a un ritu d’iniciació de pas del món adolescent al món adult. Els ritus d’iniciació simbolitzen les transicions entre diferents edats o la incorporació a grups.
En aquest cas, el pas de l’adolescència a l’adultesa es vesteix com qualsevol altra iniciació: és una prova a superar, un ritual en el qual tota la família, els mitjans de comunicació i l’entorn del jove participen de manera comunitària i que, al final, pràcticament tots superen. De fet, l’any passat, el 96% dels estudiants que es van presentar a l’EvAU la van aprovar.
Quins canvis venen?
Malgrat que el Ministeri d’Educació encara no l’ha publicat, sí que s’ha anunciat que canviarà el plantejament dels diferents exàmens de cada matèria. Sense concretar encara si hi haurà canvis en les ponderacions, el que és clar és que l’enfocament amb el qual s’estan fent actualment els diferents exàmens variarà.
Amb aquesta nova manera de plantejar els exàmens es pretén que hi hagi una menor heterogeneïtat entre les diferents comunitats autònomes. També que les proves siguin competencials.
Què significa això? Una prova, un examen o unes preguntes “competencials” parteixen de situacions reals que han d’estar correctament contextualitzades. No es preval el coneixement dels continguts en si, sinó que aquests continguts s’hagin assimilat correctament, i que l’alumne sigui capaç d’aplicar-los en altres contextos i en altres situacions. El que a priori no ha de significar, en cap cas, major complexitat.
L’objectiu és que la nova prova avaluï la capacitat d’aplicar els coneixements adquirits i no tant el fet de saber-los de manera teòrica o memorística.
Què hauria de canviar?
Però hem de tenir en compte que l’EvAU continuarà estant plantejada com una prova “ordenadora” per a l’accés a la universitat; que el nou model de proves haurà de seguir el que s’estableix en el nou currículum de batxillerat i que, finalment, no s’ha anunciat cap canvi respecte a la ponderació de les diferents matèries segons el grau que es vulgui cursar.
El que hauria de canviar és la pressió i l’estrès associats a aquest ritu d’iniciació: evitem aquesta sensació falsa que pesa més l’examen que una mitjana de dos cursos.
Sylvie Pérez Lima és psicopedagoga i professora associada de la UOC
Jordi Perales Pons és professor tutor del Màster trastorn del llenguatge i dificultats d’aprenentatge de la UOC
