L’Assemblea de Cooperació Per la Pau (ACPP) i Metges del Món (MdM) presenten aquesta tarda, al centre LGTBI de Barcelona, un informe que conclou un treball de dos anys realitzat a tres instituts de Barcelona i que –en el marc d’un projecte que s’ha anomenat TRANSgredint la norma– té per objectiu fer dels centres educatius espais inclusius i segurs per als alumnes LGTBIQ+. El treball l’han realitzat, mitjançant el mètode d’investigació participativa, comissions de coeducació formades per estudiants de tots els cursos d’ESO i batxillerat, docents i famílies (no gaires) dels instituts Flos i Calcat (Nou Barris), Emperador Carles (Sants-Montjuïc) i Vila de Gràcia (Gràcia). La idea és que amb les conclusions que cadascun n’ha tret el curs vinent s’implementin millores per assolir aquest objectiu.
Algun cop t’has plantejat la teva identitat o orientació sexual? Has sentit algun cop que no pots parlar obertament de la teva identitat o orientació sexual? Quina és la teva principal font de coneixement sobre diversitat sexe-afectiva? Formes part del col·lectiu LGTBI? Has escoltat comentaris negatius sobre l’orientació i/o identitat sexual de les persones entre el personal que treballa al centre? Si formessis part del col·lectiu LGTBI ho podries dir de manera pública tranquil·lament? S’hauria de celebrar un dia de l’orgull heterosexual? Quantes vegades has parlat amb els teus fills i filles de diversitat sexe-afectiva?…
Preguntes com aquestes són les que tenien els diversos qüestionaris que s’han passat a alumnes, docents i famílies (cada comissió els ha adaptat al seu gust), i la principal conclusió, comuna en tots tres casos, és que el treball ha estat molt motivador pels qui han participat voluntàriament en les comissions, però que en canvi ha estat una feina molt feixuga aconseguir la participació de la resta de la comunitat. En especial de les famílies, però també d’un sector del professorat i de l’alumnat, un factor que ha resultat molt més inesperat. La prova és que a cap dels instituts s’ha arribat al 50% de respostes sobre el total d’alumnes.
“A totes les comissions es veu un professorat molt implicat i un professorat que no té temps ni de dedicar cinc minuts d’una tutoria a demanar al seu alumnat que contesti les preguntes d’una enquesta”, explica Andrea Milán, tècnica d’intervenció social a l’ACPP. “Veient la participació semblaria que no hem estat pesats, que no hem insistit, però ha estat tot el contrari, i això ens indica que hi ha un sector de la comunitat que no està prou sensibilitzada i sobretot que hi ha un sector del professorat que considera que no és un tema rellevant i que la comunitat LGTBI està ben atesa al centre i no necessita res”, afegeix.
Hi ha un protocol d’actuació?
El resultat de les diferents enquestes té un biaix evident, a causa del fet que hi ha participat l’alumnat i professorat més motivat i sensibilitzat (o del fet que hi han participat sobretot alumnes dels professors més implicats), però amb tot i així no deixen d’aportar algunes dades sorprenents. Per exemple, gairebé la meitat de l’alumnat considera que no es pot expressar la identitat sexual a l’aula amb normalitat o que depèn de qui dona la classe, o que mentre que la major part de famílies diuen que actuarien amb total normalitat si el seu fill o filla expressés una identitat o orientació sexual diferent de la pressuposada en el cas dels alumnes la resposta majoritària és que parlar d’aquests temes a casa és difícil o fins i tot no es pot. Un altre punt de coincidència a les diferents recerques és el baix coneixement que demostren tenir els docents pel que fa al protocol d’actuació en cas d’assetjament a una persona del col·lectiu LGTBIQ+. De fet, alguns fins i tot ignoren que existeixi aquest protocol.
En aquesta línia de treball, algunes de les recomanacions elaborades per l’alumnat, el professorat i les famílies són la creació de bústia de queixes o denúncies d’assetjament o conductes inapropiades per part del professorat, l’alumnat o altres; fer més formació i sensibilització al professorat en qüestions de diversitat sexe-afectiva; executar activitats de sensibilització dins de l’alumnat; o visibilitzar molt més el protocol antiassetjament, entre altres. Aquests són els reptes que hauran d’encarar aquestes comissions de cara al curs vinent.
Formació bàsica urgent
“Una de les coses que cal fer és formar el professorat en conceptes tan bàsics com la diferència entre sexe i gènere, en respectar els pronoms de les persones o en l’ús d’un llenguatge inclusiu, hi ha un sector del professorat que ho demana”, comenta Andrea Milán. “I també és important oferir formació en diversitat sexe-afectiva a l’alumnat a 1r i 2n d’ESO, perquè la major part arriba de primària amb molt poc coneixement sobre aquest tema, i en canvi les persones comencen a qüestionar-se la seva identitat de gènere a partir dels 12-13 anys o fins i tot abans”.
Aquest curs el projecte s’ha enfocat molt a fer aquesta recerca participativa, que han anat elaborant les diferents comissions intergeneracionals aprofitant estones de pati, de tardes o, en el millor dels casos, de tutoria. Però, en realitat, el projecte TRANSgredint la norma va arrencar en aquests tres instituts el curs 2020/21. Durant el primer any, l’ACPP i Metges del Món van oferir formació als i les alumnes de 4t d’ESO o 1r de batxillerat (en funció del centre), a fi que “tothom partís d’un mateix nivell”, i van comptar amb tallers de d’entitats especialitzades en drets de les persones LGTIB+, com l’Associació Catalana per la Integració d’Homosexuals, Bisexuals i Transsexuals Immigrants (ACATHI); la companyia de teatre TiritiTransTrans; COMCAVIS Trans (organització que lluita pels drets de les persones transsexuals i de la comunitat LGTBI+ d’El Salvador); i RENACOP, federació senegalesa de suport a les persones LGTBI+.
