Opinió

Educar per a la pau en temps de guerra

Les televisions i tots els mitjans de comunicació ens parlen de guerra, d’armes, de combats, de morts, de refugiats… i segur que el nostre alumnat es fa moltes preguntes i s’enceten molts debats. I jo crec que és en moments com aquests que cal reforçar encara més la cultura de la pau en els nostres centres educatius, aprofundir en les causes de les guerres, comprendre els interessos que estan en joc i entendre el drama de les persones que han de fugir del seu país per salvar la vida.

L’educació per a la pau és una educació crítica i emancipadora, que dóna elements per construir unes relacions entre les persones que siguin justes i sense violència, permet analitzar críticament els conflictes socials i els conflictes armats i ajuda a caminar cap un món on els conflictes es puguin resoldre sense guerres ni morts.

I per a tot això cal incidir en dos aspectes:

– La formació individual (de cada un i una dels nostres alumnes), les interrelacions dins de l’aula i en l’organització del centre en general

– L’anàlisi crític dels conflictes i la comprensió del funcionament del món.

La formació individual parteix de la transmissió i la pràctica dels valors que fan possible que els nois i noies aprenguin a relacionar-se i a resoldre els conflictes de forma no violenta. Es tracta d’oferir vivències i reflexions per a poder interactuar amb els demés des de la igualtat i la justícia, la solidaritat i l’empatia i descartar l’abús i la discriminació. L’escola és un dels espais més privilegiats de socialització dels nostres infants i joves i justament per això, és un espai privilegiat per l’aprenentatge de relacions igualitàries i solidàries.

L’espai educatiu proporciona situacions en les que practicar aquestes actituds, cal aprofitar-les i ajudar a cada alumne a construir un sistema de valors propi que es basi en els valors de la pau i els drets de totes les persones. Hi ha un munt de recursos didàctics que ens poden ajudar a treballar dins de l’aula.

Però el més important és tenir clar que les relacions que es donen dins de l’aula, tant entre l’alumnat com entre aquest i el professorat són cabdals per ajudar a construir aqueta cultura de la pau, i no només per evitar els conflictes. De fet, el tractament  dels conflictes és un dels punts importants. Cal no defugir-los, sinó aprofitar-los per fer-ne una reflexió i buscar la solució de manera pacífica i no violenta.

És important, per això, no deixar passar cap actitud en contra d’aquests valors, la discriminació, el bulling, els insults, l’assetjament, les injustícies, les imposicions arbitràries, les baralles… cal enfrontar-les i resoldre-les.

També són importants les relacions en general que es donen en l’estructura del centre. La democràcia, la participació, el debat i el consens, són maneres de funcionar que acaben repercutint en l’alumnat. Cal que totes les persones que participen en el centre siguin un exemple per a l’alumnat, així com les relacions entre elles.

L’anàlisi crític dels conflictes i la comprensió del funcionament del món, són l’altra aspecte a tractar si volem educar per a la pau. I això vol dir impartir aquells coneixements que ajudin a l’alumnat a comprendre les causes i les conseqüències de la guerra i la violència en el món.

Cal fer explícit que la violència és una manera negativa de resoldre els conflictes. Amb la violència no guanya la raó ni la justícia, sinó la força. I el més fort no té perquè ser el millor. D’altra banda, la violència mai resol cap conflicte, sinó que l’amaga. La imposició per la força només es pot mantenir amb la força i quan aquesta canvia de mans, el conflicte ressorgeix.

Cal estudiar com l’ús de la violència sempre crea patiment i sovint crea més problemes dels que pretenia evitar. La guerra és una de les situacions de la humanitat que més sofriment ha causat i continua causant: morts, ferits, violacions, desplaçaments, fam… De fet, en les guerres és on tots els drets humans queden conculcats i on totes les normes i lleis que les societats hem pactat per a la convivència, queden conculcades. És l’expressió més inhumana dels éssers humans.

Cal analitzar quines són les causes de les guerres, les passades i les actuals, i veure com a darrera d’elles sempre hi ha interessos econòmics i/o de poder d’una minoria que són els qui decideixen començar la guerra, però no els que la patiran en les seves carns.

És important estudiar la influència que tenen les multinacionals que fabriquen les armes i com, amb el patiment de les persones, s’enriqueixen de manera astronòmica. Com la industria armamentística s’emporta una quantitat de diners de l’Estat (que hem pagat tots i totes amb els nostres impostos) i que es podrien i s’haurien de dedicar a resoldre les necessitats de les persones i no a produir artefactes per a matar i destruir. Cal que els nois i noies tinguin clar que cal pressionar els nostres governants perquè dediqui els recursos al benestar de la població i no a engrandir els seus exèrcits i el seu armament.

Cal que l’alumnat entengui les migracions com a resultat de les guerres i/o les males condicions de vida i elabori sentiments de solidaritat i no de menyspreu i/o racisme. Conèixer la nostra història, la nostra guerra civil i la quantitat de persones que van haver de fugir del nostre país, ajuda a rebre els immigrants actuals amb empatia i no amb rebuig. Cal que l’alumnat tingui coneixement dels conflictes armats actuals, no solament a Ucraïna, i de les condicions de vida dels països dels que arriben els actuals immigrants i/o refugiats.

Cal que l’alumnat entengui les migracions com a resultat de guerres o males condicions de vida i elabori sentiments de solidaritat i no de menyspreu; conèixer la nostra història ajuda a rebre els immigrants actuals amb empatia

Finalment, cal lligar la pau amb la justícia. La desigualtat, l’explotació, la pobresa, la manca de drets només s’aguanta amb grans aparells policials i amb l’ús de la força. Fer possible unes condicions de vida digne per a tothom, visqui on visqui, és una manera clara d’evitar conflictes. Hauríem d’aconseguir que el nostre alumnat sortís de l’educació obligatòria amb un clar rebuig per la injustícia social i per la violència, i amb una bona disposició per incidir en la societat per tal de millorar-la.

Per acabar, una petita reflexió sobre l’actualitat. La guerra d’Ucraïna, com totes les guerres, és d’una gran complexitat, per això cal donar eines al nostre alumnat perquè no es quedi amb la versió simplista de “bons i dolents”, sinó que pugui conèixer les arrels històriques i les causes de fons del conflicte. Cal analitzar críticament tant la invasió per part de Rússia com el paper de la OTAN i la UE en aquesta guerra.

Cal ajudar el nostre alumnat a analitzar la sobreinformació i les fake news que s’estan duent a terme en els mitjans de comunicació i les xarxes socials, i a identificar i rebutjar els discursos d’odi que circulen per les xarxes.

És important també que l’alumnat sigui conscient que no només a Ucraïna hi ha un conflicte armat, sinó que en aquest moment, com a mínim, pateixen una situació de guerra, al menys 34 països, i que, a tot arreu, a igual que a Ucraïna, qui més pateix és la població civil i, sobretot, les dones i les criatures.

En definitiva, educar als nostres infants i joves en la convicció que cal canviar un món profundament injust i que la violència mai és el camí, és la millora manera de treballar per a la pau.