El curs 2022/23, el sistema educatiu català comptarà amb 65 dotacions de CEEPSIR, que són professionals de centres d’educació especial (CEE) que dediquen bona part de la seva jornada laboral a assessorar i orientar centres ordinaris que tenen escolaritzat a un o més alumnes que requereixen un suport educatiu intensiu. Amb aquests 28 CEEPSIR, que ho seran per als pròxims cinc cursos, es dupliquen els recursos que hi havia disponibles fins ara, ja que oficialment n’hi havia 15. Aquesta és la teoria. La realitat és que sí que augmenten els recursos, si bé en alguns casos el concurs el que fa és legalitzar un servei que en determinats territoris ja es venia fent de forma oficiosa o al·legal.
A les bases del concurs publicat el mes d’abril es deixava ben clar que la dotació de la plantilla de cada centre es calculava “en funció del projecte presentat i de les necessitats territorials”. Aquesta és la distribució per serveis territorials:
- Barcelona comarques: 3 centres – 7 professionals
- Baix Llobregat: 3 centres – 6 professionals
- Catalunya central: 3 centres – 7 professionals
- Girona: 3 centres – 5 professionals
- Lleida: 2 centres – 2 professionals
- Maresme-Vallès Oriental: 2 centres – 3 professionals
- Terres de l’Ebre: 1 centre – 1 professional
- Tarragona: 2 centres – 3 professionals
- Vallès Occidental: 2 centres – 2 professionals
- Barcelona: 7 centres – 29 professionals
En el cas de Barcelona ciutat, en els últims cursos han funcionat sis CEEPSIR, dels quals quatre eren centres d’educació especial públics (Sant Joan de la Creu, Concha Espina, Vil·la Joana i La Ginesta) i dos concertats (Estimia-El Niu i Aspasim). Entre tots ells no arribaven a la vintena de dotacions. Ara en seran set, dels quals tres públics (els mateixos, tret de Concha Espina, que no ha entrat per no haver lliurat la documentació dins del termini) i quatre concertats (s’hi sumen Carrilet i Girafes Blaves), i entre tots sumaran 29 dotacions.
El CEE Sant Joan de la Creu ha obtingut 8 dotacions, que són les mateixes que ja tenia, i que de fet, segons explica la seva directora, Meritxell Jounou, són els mateixos professionals que des del curs 2012/13 ja operen com equip de suport a la inclusió, el precedent del CEEPSIR, que comença a dir-se com a tal a partir del decret 150/2017 (les sigles responen a Centre d’Educació Especial Proveïdor de Serveis i Recursos). “Estem contents d’haver tornat a ser escollits per fer aquesta tasca i de mantenir les mateixes professionals, elles intenten transmetre cada dia la seva passió per aquesta feina i el nostre compromís amb l’escola inclusiva”, comenta Jounou a aquest diari.
“Cap a la necessària transformació”
La Fundació Aspasim, al seu torn, passa de 5 a 9 dotacions, si bé ja estava usant aquests altres quatre professionals més per al servei, malgrat que formalment figuraven dins del concert de centre d’educació especial. El seu exdirector, Efrèn Carbonell, destaca especialment la gran quantitat de centres que es van presentar al concurs, ja que aquesta era una de les grans incògnites. Un total de 24 centres s’han quedat sense la possibilitat d’exercir de CEEPSIR, i només en dos casos ha estat per defectes de forma, els altres senzillament han obtingut menor puntuació que els 28 triats. Per Carbonell, vista la resposta, caldria “treure aviat un nou concurs per incorporar més centres, però també assegurar-se que el CEEPSIR no serveix només per posar més expertesa en el sistema ordinari, sinó sobretot més alumnes que actualment es troben en centres d’educació especial”.
Aquest és un dels temors també de Jordi Sunyol, director del CEE Joan XXIII d’Olot, ja que al llarg dels anys molts recursos destinats a escola inclusiva s’han acabat convertint en eines a les quals s’ha donat un ús diferent del que estava previst. El cas més clar són les SIEI (antigues USEE), sovint concebudes com a aules d’educació especial al si d’escoles i instituts. “Ser CEEPSIR és una oportunitat de transformar un CEE, però si ens segueixen enviant alumnes no podem destinar més professionals a fer suport a l’ordinària i per tant no estarem caminant cap a aquesta necessària transformació”, explica.
El Joan XXIII ha obtingut una dotació de CEEPSIR per primer cop amb aquest concurs, si bé informalment ja el tenia, ja que “fa quinze anys que donem suport a l’escola ordinària, aquest curs ateníem 30 alumnes”. Amb tot, per Sunyol el fet de disposar del reconeixement oficial “ens motiva molt, perquè ens fa ser membres partícips de la comunitat educativa, i no un satèl·lit que viu paral·lelament al sistema”. “Creiem que els CEE podem aportar molta expertesa al sistema educatiu, i ajudar a fer que les escoles ordinàries siguin molt més inclusives”, afegeix.
Seran un recurs efectiu?
A Josep Font, en canvi, no li ha sorprès gens el fet que la meitat dels CEE que hi ha a Catalunya es presentessin al concurs. Font va ser durant molts anys director de l’escola especial l’Estel, de Vic, una altra de les concertades designada com a CEEPSIR en la primera fornada després del decret per la seva tradició d’anys de fer aquesta tasca. Juntament amb Climent Giné, també va ser l’autor d’un estudi de Dincat presentat just abans de la pandèmia, en el qual es recollien els requisits que havia de tenir un CEE per poder fer el pas per esdevenir CEEPSIR, ja que no tots estaven o estan preparats per fer-ho.
Per Font, “la majoria dels CEE veuen aquest reconeixement com una mesura de transformació volguda i practicada de fa temps i també, perquè no dir-ho, de subsistència. Els CEE han tingut històricament molt poc suport de l’administració, poca normativa que els reguli i poca definició del que han de ser i fer”.
En la seva opinió, el que ara cal preguntar-se no és tant si amb aquestes dotacions n’hi haurà prou, perquè “està clar que no”, sinó “si seran un recurs efectiu i productiu per ajudar als centres a respondre a les necessitats de tots els seus alumnes, incloent-hi aquell amb més necessitats de suport”. Aquest és un punt clau amb el qual coincideixen la resta de persones entrevistades. “És important que els centres establim una mateixa manera de treballar, perquè el CEEPSIR com a tal no es desnaturalitzi i que realment ajudi a transformar”, diu Jordi Sunyol.
Font també va formar part –amb Climent Giné, Josep Maria Jarque i Jaume Francesch– del reduït grup d’experts que va assessorar de forma més intensa el Departament d’Educació durant la redacció del decret 150/2017. Al respecte, subratlla que el decret s’adreça “a tot l’alumnat” (el que requereix mesures universals, el que a més necessita mesures addicionals, i el que en necessita d’intensives), una perspectiva que en la seva opinió sovint es perd de vista, i que per tant “aquesta resolució posa un recurs més per tal que el sistema pugui garantir l’èxit i l’aprenentatge de tots els alumnes”.
Avui dia, afegeix Font, “hi ha models, enfocaments i estratègies que permeten fer dels sistemes educatius uns contextos inclusius. Models i enfocaments, en molts casos, amb una forta fonamentació i validació. I això exigeix canvis de perspectives, l’adopció de noves pràctiques i, molt important, unes propostes de formació renovades”.
“La majoria dels centres, tant els seleccionats com altres que no han estat seleccionats, tenen un visió molt clara d’aquesta funció de suport al sistema ordinari i un compromís i unes pràctiques clarament dirigides a complir aquesta finalitat”, afirma l’exdirector de l’Estel, per al qual un bon exemple és el grup de treball CEEPSIR promogut per Dincat, “en el qual es fa formació i es proposen models i pràctiques amb l’objectiu de servir de suport als centres, a les aules, al professorat i a tots els alumnes”. Amb tot, admet també que hi ha un sector de centres especials refractaris a encarar un procés de transformació, ja que opinen que l’atenció i benestar que aquests alumnes reben a l’escola especial no el poden tenir en el sistema ordinari.
