Vivim un ritme frenètic amb noves tendències i una rapidesa a vegades difícil de seguir. Els nens i nenes que conformen la generació de nadius digitals s’adapten a aquests canvis fàcilment. Han crescut en un entorn de canvi constant. I doncs, han après a fer-ho donat que el seguit de situacions que els han acompanyat en el seu creixement els han fet ser així. Per a ells un centre escolar tradicional està completament obsolet, és un entorn carregós on se’ls fa inviable aprendre.
Si es manté un mateix format, les metodologies d’aprenentatge queden obsoletes. Per tal de connectar amb els i les alumnes, s’ha d’estar al dia de les necessitats de les persones de les generacions més joves. En cas contrari, es fa impossible que es concentrin i que els interessi el que han vingut a aprendre. Doncs cal que ens adaptem i actualitzem al frenetisme que caracteritza l’evolució de la societat. Les escoles ja no són aquell centre tradicional on els nens i nenes estudiaven asseguts tot el dia, repetint de memòria continguts en una mateixa aula interior. Fa temps que venen anys de canvi. Un gir de 180 graus que presenta un entorn líquid, entenent la societat moderna que ens envolta.
El model STEAM és un clar exemple de l’actual aposta educativa. Ciències, Tecnologia, Enginyeria, Art i Matemàtiques formen un enfocament pedagògic holístic que uneix totes aquestes disciplines per despertar aptituds en els estudiants, descuidades a l’educació tradicional. La capacitat de dialogar, de resoldre conflictes, de prendre decisions, el treball en equip o el pensament crític, són eines i habilitats que es poden aplicar a cadascuna de les matèries mencionades i que són totalment necessàries per al futur.
Podem parlar d’un canvi en les metodologies i els projectes educatius dels centres. Cada vegada se centren més en aspectes com el desenvolupament cognitiu, l’experimentació, la recerca o la col·laboració. L’alumne esdevé el protagonista. Els rols principals dels centres educatius són els alumnes, els professors i l’entorn físic. Per garantir una educació innovadora i de qualitat, aquests tres pilars han de seguir les característiques següents: comptar amb una gran capacitat d’adaptació i, alhora, ser innovadors, disruptius i creatius.
Com afecta l’espai en l’aprenentatge?
Les metodologies pedagògiques més innovadores requereixen d’entorns educatius amb una alta capacitat de transformació per poder-se adaptar a les diferents activitats com: el treball per projectes, la gamificació, els desdoblaments, etc. La disposició dels elements, la selecció de l’equipament o els materials estan pensats estratègicament per optimitzar l’educació dels alumnes.
Per fer possible una adaptació global de les escoles, el clima educatiu ha de contribuir al canvi, amb un centre que afavoreixi la transformació pedagògica en tots els sentits. Realment l’entorn és una peça clau en la forma i la qualitat d’aprendre i ensenyar. Ajuda a fer possible el canvi pedagògic al complet. És el clic necessari per sentir-se immers en un entorn que propicia aquesta fórmula pedagògica, tant pels alumnes com pel personal docent. El disseny dels espais d’aprenentatge té un efecte directe en l’educació dels estudiants, influeix en com se senten les persones i contribueix a millorar el benestar, la concentració i la motivació.
El clima educatiu ha de contribuir al canvi, amb un centre que afavoreixi la transformació pedagògica en tots els sentits; el disseny dels espais d’aprenentatge té un efecte directe en l’educació dels estudiants
Els centres educatius s’organitzen en diferents àrees segons les necessitats de treball de cada sessió. L’escola contempla cada disciplina dins d’aquestes àrees, en funció de l’enfocament que es dona a cada matèria en cada moment. Àrees creatives per desenvolupar la seva imaginació, amb un ambient de joc simbòlic. Entorns per desenvolupar també la seva personalitat, l’empatia i les habilitats socials. Altres adaptats per estimular les aptituds de concentració, la lectura i el treball individual. Nous espais educatius que contribueixen a promoure allò que busquen impulsar aquests projectes educatius tan inclusius, innovadors i eficients. L’entorn educatiu ha d’acompanyar aquest canvi cap a un ambient pedagògic adaptat a les necessitats de cada moment.
Així doncs, els espais flexibles, connectats, multifuncionals i versàtils enriqueixen l’experiència d’aprenentatge dels nens i nenes, amb un ambient encoratjador tant pels alumnes com per l’equip docent i el personal del centre.
No hi ha comentaris
On queda l’escola lenta…? Realment hem de fer seguir als nostres nens i nenes el ritme frenètic de la societat?
On queda l’augment presupostari per fer realitat a k’escola pública aquestes adaptacions a uns entorns “flexibles, connectats, multifuncionals i versàtils”?
On queda la dotació de més professionals formats, o per formar, per fer realitat l’escola inclusiva…
Diguem-nos -digueu-nos- paraules boniques, sí. Però no ens quedem només que en paraules.