Si en alguna conversa ens esmenten el terme escola, educació o ensenyament, probablement a molts de nosaltres la primera imatge que se’ns ve al cap és l’escola i/o l’institut on hem estudiat. És el lloc primari de socialització durant els primers anys de la nostra vida, on fem moltes de les amistats que ens acompanyaran al llarg del camí, on aprendrem les bases de la nostra cultura general, i on passem molt bona part d’aquests primers anys de creixement físic i sobretot intel·lectual. Gairebé ha estat la nostra segona, si no primera residència. Aquesta és la importància de l’escola.
L’escola constitueix el nucli central i primordial de l’educació; tant en la comunitat com en la família, per tant, el seu paper com a institució està emmarcat en dues direccions indissociables: una, formar l’infant en un model d’aprenentatge integral, i l’altra, preparar-lo per al seu futur.
Si bé és cert que l’escola és més que quatre parets, no és menys cert que molts estudis vinculen la qualitat de l’ensenyament amb l’estat de l’edifici i de les instal·lacions de les escoles, essent per tant la qualitat en l’ensenyament un concepte integral indestriable entre continent i contingut.
En aquests moments a Catalunya el dèficit en les instal·lacions educatives és evident. Més enllà de la percepció que tots podem tenir respecte l’estat d’edificis en tot el territori, s’explica millor amb unes xifres: en el curs actual hi ha encara 985 barracons a les escoles públiques catalanes, quantia que acredita clarament les mancances en les instal·lacions educatives a Catalunya.
Però el cas de la Bisbal d’Empordà segurament és únic. La ciutat té tres escoles de primària i un institut públic, i és la població de Catalunya amb més mancances. Totes les instal·lacions tenen greus problemes en l’estat de les instal·lacions, agreujades per la pedregada del 30 d’agost, que va afectar la ciutat, i que va ocasionar importants desperfectes especialment a les teulades dels edificis, públics i privats. Repassem breument l’estat de les seves instal·lacions.
L’Institut de la Bisbal ha de fer cicles en espais de l’escola de primària Joan de Margarit. Per arribar-hi els alumnes han de passar per un passadís semblant a una gàbia que travessa els patis de primària. Però no és només això. A banda de la massificació, i una impossibilitat d’ampliació de les instal·lacions, pateixen altres mancances com goteres provocades per la pedregada.
L’Escola Mas Clarà fa més de 7 anys que té terrenys disponibles per ampliar instal·lacions, i el Departament ni tan sols ha encara sol·licitat la cessió d’aquests terrenys a l’ajuntament.
Les instal·lacions de l’Escola Empordanet, des de la seva fundació el 2009, estan ubicades en barracons, tot i tenir la disponibilitat de terrenys municipals des de l’any 2015
L’Escola Joan de Margarit, inaugurada l’any 1967, ha de compartir espais amb l’institut, ha perdut patis i pistes al llarg dels darrers anys, no ha gaudit de cap inversió notable i, per si fos poc, la pedregada del 30 d’agost ha malmès la teulada, produint filtracions d’aigua i ocasionant l’endarreriment de l’inici del curs. Quan plou han de suspendre les classes, perquè seixanta dies després de la pedregada encara no s’ha arranjat la teulada.
I val a dir que l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà va aprovar el 2015 un nou planejament urbanístic que qualificava més de 20.000 metres com a equipament educatiu. Per tant, el Departament té a la seva disposició espais suficients per invertir en nous equipaments. Val a dir, però, que l’equip de govern actual no ha realitzat a hores d’ara cap cessió de terrenys al Departament.
No pot ser que alumnes dels centres escolars pateixin humitats, desperfectes en el material i suspensió de classes sense que el Departament doni una resposta ràpida i urgent
Aquesta desídia i falta de resposta tant per fer nous equipaments, com, sobretot, davant una emergència com és la pedregada, que afecta el dia a dia de l’educació al municipi, és indicatiu de la paràlisi d’uns gestors totalment sobrepassats per la situació. Tant és així que el Govern de la Generalitat, en la sessió de 2 de novembre, és a dir, 63 dies després, va aprovar destinar 97.000 euros a reparar les teulades d’edificis escolars afectats per la pedregada. No valen excuses. El dret administratiu permet realitzar obres per la via d’urgència, amb procediments negociats i sense publicitat, permet donar respostes al que, sense cap mena de dubte, és una situació puntual i greu, però que per això mateix ha de tenir una resposta ràpida i urgent. No pot ser que els alumnes dels centres escolars pateixin humitats, desperfectes en el material, suspensió de classes, sense que el Departament de forma immediata els solucioni.
Però, és més, el Departament no pot tenir un paper passiu en el disseny de les instal·lacions escolars de Catalunya. Certament, ha de comptar amb la col·laboració dels municipis, que han de fer cessions de terrenys, però cal que la iniciativa, l’assessorament i celeritat en la tramitació siguin responsabilitat del Departament, que no només ha de planificar amb temps les necessitats d’immobles escolars, sinó també la seva execució. Moltes vegades hem vist tramitacions absurdes per part del Departament, requerint documentació després de més d’un any des de la recepció de l’expedient, no realitzant projectes de noves instal·lacions tot i tenir la certesa en la ubicació dels terrenys, i per tant dilatant anys i anys la resolució de construcció de nous equipaments, permetent que els alumnes estiguin formant-se en barracons…
La Bisbal d’Empordà, no és un cas aïllat, però sí un cas especial. Quatre centres i quatre realitats que demostren la deixadesa del Departament i del mateix Ajuntament. Com s’acostuma a dir, l’escola és més que quatre parets… però ho és quan aquestes estan en condicions.
