Un família col·laboradora pot significar per a un infant la diferència que marca la diferència. Saber-se acollits per una família que els estima, on poden compartir afecte, alegria i també preocupacions, els proporciona el sentiment de pertinença i protecció que necessiten per créixer amb il·lusió cap a un futur més esperançador. I és que, per a molts infants ingressats en centres residencials, sense previsió de retorn amb la seva família biològica a curt termini, ser major de 9 anys redueix notablement les seves possibilitats de marxar en acolliment familiar. En molts casos, viuen amb ràbia i tristesa la idea d’arribar a la majoria d’edat en un centre de protecció o de romandre-hi els caps de setmana i les vacances, sense més alternatives. D’altres, tenen un projecte de futur clar i motivador però no tenen cap adult al costat amb qui compartir dubtes, angoixes i il·lusions, més enllà dels seus referents educatius del centre.
El programa d’estada d’infants i adolescents amb famílies col·laboradores, que va néixer l’any 1998, ofereix a aquests infants una resposta a la seva necessitat de sentir-se únics i especials, valorats i estimats. A més, les famílies col·laboradores ofereixen un marc de referència que proporciona experiències alternatives del que suposa una relació familiar, amplien la seva xarxa relacional i possibiliten un sentiment de pertinença i arrelament necessaris per incrementar la seva autoestima i seguretat personal.
Diferenciant-se de les altres modalitats pel fet de no delegar la guarda de l’infant, l’acolliment en caps de setmana i vacances esdevé una alternativa per donar més oportunitats a infants que, com tothom, necessiten ser acceptats i estimats
Diferents estudis realitzats recentment a Andalusia[1] evidencien l’impacte diferencial que per a aquests infants i joves suposa gaudir del programa d’acolliments en cap de setmana i vacances: en comparació amb aquells i aquelles que resideixen en centres però que no participen en el programa, els que sí ho fan valoren amb puntuacions més altes la seva satisfacció general amb la vida i el grau d’assoliment dels seus objectius vitals, sentint-se més en forma, amb major plenitud, energia i sentit de l’humor, allunyant així mateix el sentiment de tristesa i soledat de forma significativament més alta que aquelles i aquells sense família col·laboradora. Aquest impacte repercuteix també en la seva salut, com demostra una tendència més baixa i menys significativa a patir mal d’esquena, estat d’ànim decaigut, sensació de mareig, nerviosisme o dificultats per conciliar la son. I encara més, els infants i adolescents que no han tingut l’oportunitat de conèixer i conviure amb una família col·laboradora són els qui tenen tendència a comportaments menys saludables i a posar-se en risc davant el consum de tabac, alcohol, etc.. Tanmateix, des d’una perspectiva global, la relació que els infants acollits al programa valoren amb major puntuació és, precisament, la que mantenen amb la seva família col·laboradora. Sembla que, malgrat passar poc temps amb la família o conèixer-la des de fa poc, dipositen la seva confiança i es deixen ajudar per aquesta família quan és necessari.
Segurament seran aquestes les raons per les quals les famílies col·laboradores se senten satisfetes amb la seva contribució social. Però no és això el què més percebem quan conversem amb elles sinó la fortuna i felicitat de veure’ls riure, el refrescant enriquiment que aporten a la família amb la seva energia o la renovació dels rols familiars que es genera amb la seva vinculació. I és que l’altruisme i la solidaritat no són incompatibles amb les limitacions en la disponibilitat de temps per treballar moltes hores fora de casa o per les responsabilitats professionals que demanen una àmplia dedicació, situacions de vegades poc favorables per la disponibilitat requerida en altres mesures de protecció.
Tanmateix, donats el compromís i estabilitat en el temps inherents a aquesta figura, es tracta d’una bona manera d’establir un tracte individualitzat i saludable per a aquests infants i adolescents quan altres alternatives no són possibles.
A la Fundació IRES podem informar-te sobre els processos de l’acolliment parcial. Acompanyem famílies col·laboradores que permeten als infants sentir-se únics i especials. Escriu-nos a acolliments@fundacioires.org i visita la nostra web.
[1] Espinosa, E., Molano, N., León, E. (2022) Informe de comparación de chicos y chicas en acogimiento residencial con y sin Familias Colaboradoras.
Gallardo, A., Molano, N., León, E. (2020) Autoinforme de chicos y chicas con experiencia en el programa Familias Colaboradoras.
Acolliment en caps de setmana i vacances
Què és?
L’acolliment de caps de setmana i vacances és una modalitat d’acolliment pensada per a infants majors de nou anys i adolescents que resideixen a centres de protecció. Aquesta mesura els permet conviure amb una família en períodes de cap de setmana i vacances i gaudir d’experiències vitals que no trobarà al centre. Diferenciant-se de l’adopció i d’altres mesures d’acolliment familiar pel fet de no delegar la guarda de l’infant en una família, l’acolliment en caps de setmana i vacances esdevé una alternativa per donar més oportunitats a infants que, com tothom, necessiten ser acceptats, reconeguts i estimats.
Quines són les característiques de la mesura?
El programa complementarà el procés educatiu de l’infant o adolescent participant amb un marc referencial de vida en un nucli petit com és la família.
El seu objectiu és integrar determinats infants i adolescents en famílies alienes durant els períodes de caps de setmana i vacances. Aquesta integració es definirà a través d’un pla d’estada, acordat entre totes les parts, on es concretaran els dies, la freqüència i d’altres característiques de la col·laboració.
A qui s’adreça?
Infants i adolescents, a partir de nou anys, amb els que la seva estada en família es valori com a recurs per a la consecució dels seus objectius educatius.
Persones o famílies amb una motivació clara per a complementar el procés educatiu de l’infant o adolescent ingressat en el centre residencial d’acció educativa. El seu oferiment s’inclou en el concepte de voluntariat social en infància. La família o la persona haurà d’acceptar el preceptiu procés de valoració consistent en un mínim de dues entrevistes i una visita a domicili, així com el seguiment que el guardador farà de l’estada del nen en la família col·laboradora conjuntament amb l’ICIF.
Quin és el procediment?
El guardador i l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA), valoren conjuntament quins serien els nens susceptibles de ser-los aplicat aquest programa, i presenten la proposta.
L’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA) serà receptor de les sol·licituds de les persones o les famílies susceptibles de col·laborar en el procés educatiu del nen.
Un cop valorada l’adequació de la família per a un determinat nen, l’ICAA es posa en contacte amb el guardador. El guardador i l’educador-tutor preparen el nen i li presenten la família. S’elabora un pla d’estada on ha de constar la forma de relació, les dates i els llocs de trobada de la família amb el nen.
El pla d’estada del nen i la família garanteix una informació i una coneixença prèvies que finalitza amb la signatura dels acords que regulen l’estada del nen al domicili.
