Anàlisi

Com s’ha de gestionar la reducció de l’hora lectiva a partir del gener?

Belén Tascón, presidenta d’aFFaC

Des de l’aFFaC, entenem que qui va atorgar i pactar el dret a la  reducció d’una hora lectiva a mig curs hauria de ser qui en determinés i establís com fer-ho efectiu, perquè és evident que les modificacions que afecten al curs escolar s’haurien de fer a l’inici. Atorgar aquest dret amb el curs començat suposa refer horaris i que l’alumnat hagi de patir a mig curs canvis de docents sense que hi hagi una contraprestació de millora educativa. Ens hagués agradat més que l’aplicació dels drets laborals es fes a l’inici de curs, però no ha estat així i els pactes, sota el nostre punt de vista, s’han de complir. En aquest cas, l’exercici del pacte entra en col·lisió amb la necessitat que l’alumnat visqui amb normalitat i serenor el curs escolar, després de tres cursos marcats per la pandèmia. Esperem que la gestió de la reducció de l’hora lectiva millori la gestió duta a terme a l’inici de curs de les tardes de setembre.

Bernat Pèlach, portaveu de la Intersindical-CSC Educació

Sincerament no entenem que es pugui demanar ajornar fins al curs vinent la incorporació de més de 3.500 docents. És evident que els avantatges educatius seran molt majors que els petits problemes de gestió que hi pugui haver. Creiem que s’ha volgut crear una polèmica per desviar el focus de la manca de voluntat del Departament i del Govern de revertir cap altra retallada en els següents pressupostos.

Els partits que poden aprovar el pressupost de la Generalitat pel 2023 ens han dit que defensen que es puguin revertir més retallades, ara falta que realment s’ho creguin i inverteixin en educació i no es limitin només a fer un canvi de cromos.

Daniel Checa, secretari de comunicació de la Federació d’Ensenyament d’USOC

La pregunta comença amb el supòsit incorrecte que hi ha veus que demanen no modificar horaris a meitat de curs. Aquest NO és un problema dels sindicats. És més, nosaltres, des de la USOC vam avisar molt clarament a la secretària general d’Educació, Patricia Gomà, del trasbals que suposaria fer-ho al gener i no al setembre, com nosaltres volíem. Ens va dir textualment que era feina seva l’organització i crear protocols i instruccions amb els directors dels centres per facilitar el retorn de la reducció de l’hora lectiva. Ens volen encolomar una responsabilitat organitzativa que no ens correspon als sindicats. Ens volen carregar el mort als sindicats de les dificultats que això comporta. Nosaltres ho voliem al setembre. Hi havia temps per fer-ho, però es van negar adduint manca de pressupost quan el montant d’aquesta despesa va a càrrec d’increment de dèficit i no de pressupost.

Iolanda Segura, portaveu d’USTEC-STEs

La reducció de l’hora lectiva no és una novetat que haguem incorporat als horaris dels docents en els centres educatius, sinó que és la recuperació d’una retallada que ens van aplicar l’any 2010: eren els horaris que teníem en els centres educatius de primària, secundària i FP abans de les retallades. De les dues hores que ens van retallar, el 2017 ens van retornar una d’elles amb el propòsit de retornar l’altra el 2018, un fet que no es va aplicar, incomplint aquest acord de forma sistemàtica cada curs que hem anat avançant. Des de la part social va ser una proposta prioritària des del primer moment perquè el disseny del treball pedagògic en els centres, amb una càrrega burocràtica cada cop més pesant, fa vital el treball en equip, i per això necessitem disposar de més hores complementàries que possibilitin aquesta tasca, així com la coordinació amb tots els equips de suport extern que intervenen en l’atenció a l’alumnat amb NESE, les reunions amb les famílies, etc. Això beneficia la qualitat pedagògica i de l’atenció a l’alumnat.

La fórmula per implementar la reducció l’ha de facilitar el Departament d’Educació, que és qui ha decidit implementar aquesta recuperació al mes de gener i no a inicis de curs com reclamàvem des de la part social. Aquesta implementació s’ha de fer efectiva i no pot estar subjecte a consultes, enquestes ni referèndums, perquè els horaris són prescriptius. És el Departament qui ha de facilitar i gestionar la seva aplicació, donant les instruccions clares a les direccions per adequar els horaris, i cobrint totes les hores que es redueixen de la totalitat de la plantilla fent la dotació indispensable perquè no en quedi cap per cobrir. A la part social ens pertoca vetllar pel compliment de l’acord per part de les parts implicades perquè no hi hagi una vulneració d’aquest dret fonamental per a cap treballadora i treballador.

Lorena Martínez, responsable d’Educació Pública de la UGT de Catalunya

En primer lloc, cal dir que és el retorn de l’horari lectiu anterior de les retallades. Aquest apunt és important. En segon lloc, com a sindicat que som celebrem que la recuperació de l’horari lectiu afavorirà al professorat de Catalunya, o bé perquè gent amb número molt baix de la borsa podrà optar a tenir vacant a partir de l’1 de gener o bé perquè entrarà gent al sistema.

El fet de com organitzar els horaris a mig curs? Des del darrer curs vam insistir molt en el fet que el retorn havia de ser a partir del dia 1 de setembre per tal d’afavorir l’organització dels centres. Ha estat el mateix Departament qui no ho ha fet quan tocava. Des de la UGT vam instar al Departament a acompanyar a tots els professionals dels centres en l’aplicació de l’acord. I el que ens estem trobant és que la dotació que donen als centres és mínima, vull dir, hi ha centres que només rebran 1 dotació, amb la qual no arriben a fer tota la reducció del claustre sencer. Potser si el Departament d’Educació hagués aplicat la plantilla a màxim no ens trobaríem aquest problema.

Mar Hurtado, presidenta de la junta rectora de l’Associació de Mestres Rosa Sensat

És un tema complex i controvertit, intentem ser objectius i sortir d’una zona on només té a veure drets laborals i construir una opinió que sigui capaç de donar resposta al que veritablement necessiten escoles i infants. Però sabem que els drets dels docents són intocables.

Ens fem algunes preguntes per comprendre i per encetar reflexió:

• Aquesta hora lectiva de menys, beneficia al funcionament i organització de les escoles?
• Els mestres alliberen pes de la seva funció més organitzativa de forma individual?
• Aconseguim que un docent més, faciliti coordinacions i treball en equip?
• Els infants estan més atesos?

Les respostes generen un debat interessant que demanem fer des dels claustres, segur que la diversitat d’opinions i les justificacions caminarien cap a una idea d’escola clara i ben argumentada.

Apostem per demanar més recursos que facilitin les trobades en comunitat. Ens cal coordinar i fer un treball on l’equip de mestres consensua, debat i arriba a acords que fan més fort el projecte educatiu.

Marga Romartínez, responsable de docents de pública no universitària de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya

Creiem que el Departament d’Educació ha de posar totes les eines necessàries perquè tothom pugui gaudir d’aquesta reducció sense que això suposi un gran trasbals per l’organització dels centres. Cal que calculi les dotacions que calen a cada centre, fent els arrodoniments a l’alça i que es cobreixi tot el personal docent que gaudirà d’aquesta reducció tenint en compte les especialitats. També és molt important que es faci un bon acompanyament a les direccions per organitzar aquests canvis i s’ampliï el seu horari per fer-ho, cobrint les hores de docència que no puguin fer.

Marta Minguella Rebull, secretària general de la Federació d’Ensenyament de Catalunya de la CGT

Des de CGT Ensenyament el primer que volem manifestar és que la gestió del retorn de l’hora lectiva correspon al Departament d’Educació. Des de la part social es va signar una millora laboral, i durant tot el curs passat vam insistir en la importància que aquesta millora fos d’aplicació a partir del setembre, a la qual cosa ens responien que era tècnicament impossible. Nosaltres sabíem que aleshores no ho era. Quan la part sindical va interpel·lar el Departament d’Educació sobre els problemes tècnics que comportaria que s’apliqués al gener, la resposta va ser que l’administració estaria allí, acompanyant les direccions per solucionar-ho. I això és el que li toca fer ara, facilitar la incorporació dels docents suficients per poder cobrir aquesta reducció horària, i acompanyar les direccions en la gestió. Als sindicats ens toca continuar lluitant per revertir les castigades condicions laborals del col·lectiu, en benefici de l’educació pública i del seu alumnat.

Núria Larroya, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica

Com gestionar un despropòsit a nivell pedagògic? De la millor manera que cregui el centre i intentant tenir una mirada cap als infants i joves per tal que no incideixi en els vincles que ja han fet amb mestres i docents al llarg d’aquest primer trimestre.

Per una banda a nivell de sistema garanteix recuperar les retallades del 2010 i insuflar al sistema de 3.500 professionals més, que això el que farà és millorar la qualitat de l’educació, amb més professionals, amb més suports…

Però a nivell de funcionament els centres no iniciem al gener. Ja hi ha unes dinàmiques, que s’hauran de transformar, uns equips consolidats i un terç del curs ja avançat. S’havia d’haver fet el més aviat possible. Si no podia ser al setembre, doncs a l’octubre, però no al gener. Serà el curs que més horaris i canvis s’hauran creat: per la intensiva al setembre i juny, la resta del curs, fins gener i de gener a maig amb la reducció d’una hora lectiva, amb l’aplicació dels nous currículums, fruit d’una nova llei educativa i amb una nova manera d’avaluar als infants. Desencaixos que es podien haver evitat, amb planificació i consensos previs.

La sensació és que es van posant pedaços sobre la marxa i mentrestant a l’escola es fa el que es pot per batallar per una escola inclusiva mancada de personal i recursos. A primària potser serà més senzill de quadrar, dependrà molt de la gent que s’enviï per cobrir la reducció (ja notificada des fa 1 mes); a secundaria la cosa es complicarà per les especialitats, i els instituts escola, els eterns oblidats, hauran de fer la quadratura del cercle. Mentrestant, els equips directius faran uns tetris impossibles amb el curs més que començat.

Canvis organitzatius a aplicar a mig curs no s’havien vist mai i l’engranatge de l’escola està molt tensionat.

Patrícia Sarrias, presidenta de Fapaes

Creiem que la reducció de l’hora lectiva ha de poder-se realitzar de forma flexible i permetent l’autonomia de cada centre. Som conscients que en la secundària això podria afectar molt el treball per projectes, les tutories i les optatives. Cal poder valorar altres opcions com la codocència o l’acumulació d’aquestes hores per poder-les recuperar d’altres formes (guàrdies, etc.) segons les necessitats de cada centre. La mesura és molt bona, però no és factible al gener enmig de la segona avaluació.

Xavier Massó, secretari general de Professors de Secundària (aspepc.sps)

La reducció d’una hora lectiva és la recuperació de l’horari anterior a les retallades i va ser la proposta del Departament a canvi de desconvocar les dues vagues que hi havia previstes pel setembre, que els sindicats unitàriament vam acceptar, entre altres raons perquè si no s’aplicava amb efectes de gener ja no es podria aplicar, per raons pressupostàries, fins a l’any 2024.

La gestió i l’aplicació d’aquesta mesura correspon al Departament d’Educació. S’incorporaran 3.500 nous docents entre primària i secundària a partir del gener. Segons el mateix Departament, que és qui s’ha compromès amb aquesta mesura, pot haver-hi algun cas puntual on resulti tal vegada problemàtic, i ja es veurà com s’aplica, però a nivell general no hi ha d’haver cap problema, amb el nou personal que s’incorpora i amb les orientacions i instruccions que el mateix Departament ha passat a les direccions per aplicar com a criteri.