Aquest passat mes d’octubre vaig ser testimoni directe d’un cas exemplar de formació de professorat. Durant dos matins de dissabte, una cinquantena de membres del professorat dels instituts de l’Alt Empordà es varen reunir per parlar del tema “Memòria i feixisme(s)”.
Varen tractar els següents temes: dissabte 15: Reflexions sobre la memòria històrica; L’exili interior dels mestres durant el franquisme; dissabte 22: Els moviments feixistes europeus del període d’entreguerres i la 2a. Guerra Mundial i Catalunya en el mirall del feixisme Europeu. El curs va començar el divendres abans, el 14, amb un Taller Cinefòrum obert al públic en general organitzat pel Triangle Blau i l’Amicale Mauthaussen.
Aquest curs era organitzat pel professorat de secundària del “Grup de treball exili, deportació i Holocaust de l’Alt Empordà” i el Centre de recursos de l’Alt Empordà. Abans d’iniciar la primera sessió un dels membres del Grup de Treball va recordar a grans trets les activitats del grup en els vuit anys de vida. Activitats portades a terme amb professorat dels instituts empordanesos; des de la Jonquera fins a l’Escala passant pels 5 de la capital, Roses, Castelló d’Empúries, Vilafant i Llançà. Una mostra clara que la tramuntana bufa de valent!
A mesura que els escoltava m’entusiasmava veient un grup de professors, homes i dones, grans i joves, que de manera voluntària ampliaven la seva formació. Una formació que repercutia positivament en l’alumnat. A més de les xerrades sobre la Guerra Civil i el franquisme, els centres participen en el Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust i Prevenció de Crims contra la Humanitat i en el Dia Mundial de l’Exili. I no en tenen prou; amb els de primer de batxillerat fan un viatge a Mauthausen. I la visita al Museu de l’Exili de la Jonquera i les platges convertides en camps de concentració, i … Amb la commemoració de l’exili del 39 a les platges d’Argelers reuneixen uns 400 alumnes dels instituts de l’Alt Empordà i es troben amb entitats de memòria històrica (dels exiliats) catalanes i de la Catalunya del Nord fent activitats conjuntes. L’any vinent hi tornaran després del parèntesi de la pandèmia.
Veure un col·lectiu com el que fa poques setmanes vaig veure a Figueres amb aquesta dedicació i entusiasme és una injecció d’ànims. Veure el professorat promovent l’educació, el record, la sensibilització sobre la deportació, l’exili –els passats i els actuals–, generar espais de memòria, educar perquè mai més no es torni a repetir res semblant… és una joia i un estímul.
Veure el professorat promovent l’educació, la memòria, la sensibilització sobre la deportació i l’exili, educar perquè mai més no es torni a repetir res semblant… és una joia i un estímul
Incentivat pel que vaig veure a la trobada de Figueres vaig recordar que l’any 1995 la Universitat de Girona va homenatjar els mestres de la demarcació gironina que havien anat a l’exili. I vaig buscar les paraules del Rector Josep M. Nadal en tancar l’acte amb aquestes paraules d’agraïment i record:
Avui reconeixem l’esforç i el sacrifici personal d’unes persones que van creure en un país i una feina. Ja era hora que la nostra societat recuperés una memòria que truca a la porta de les nostres consciències per recordar-nos que aquests homes i aquestes dones que avui tenim entre nosaltres, que totes les seves companyes i companys que malauradament ja no hi són, van esmerçar la seva joventut en un projecte renovador i ètic, que perseguia l’objectiu d’una escola basada en els principis de la justícia i el desenvolupament íntegre de l’ésser humà.
Aquestes dones i homes i tot el que representen es va veure truncat, esquinçat, decapitat, per la irrupció d’una doctrina intolerant i totalitària. Van patir un dels pitjors drames que hi ha: l’exili. I, a través dels anys i de les penúries, han tingut el coratge de venir a explicar-nos -a nosaltres, satisfets, panxacontents, asseguts còmodament en el sofà d’una societat que prima els valors del mercantilisme i el cofoisme-, han tingut el coratge, dic, de venir a parlar-nos d’altres valors: de la solidaritat, del compromís, del sacrifici.
Tenim un deute amb tots vostès i ara només en paguem una part. La resta, si em permeten, l’hauran de cobrar els nostres nets, el futur. Només podrem pagar tot el que els devem si som capaços de fer entendre a les generacions futures la pedagogia de la fraternitat. Si som capaços de fer entendre que els valors sobre els quals s’aixeca una civilització no poden ser els que ens parlen de mil·lenarisme i fanatisme, sinó els que ens fan veure el món amb ulls del saber i el respecte a la diferència.
Ser mestres és molt important, molt. Perquè el mestre ensenya i no adoctrina, perquè el mestre eixampla els horitzons i no vol sentir parlar d’habitacions tancades, de llums fosques i tenebroses. Vostès ens transmeten el coratge de ser mestres i tots som mestres amb vostès.
Això és el que fan aquest grup de professors als instituts de l’Alt Empordà. Que sigui per molts anys i que engresquin a d’altres instituts d’altres comarques a seguir aquest camí.
