Sembla que parlar sobre l’FP, avui dia, és un tema recurrent. Al cap i a la fi, no és la primera vegada que esdevenim a eslògans com “estem a l’era de la formació professional”. Parlar, posar paraules i generar debat sempre és interessant, però en totes aquestes proliferacions d’actes es produeixen debats significatius? Tots els actors que formen part de la construcció d’aquesta etapa educativa troben el seu espai en igualtat de condicions? És evident que no.
La I Jornada Reptes i Oportunitats d’una FP de Qualitat al Baix Llobregat es va inaugurar amb una ponència acadèmica a càrrec de Xavier Martínez Celorrio, el qual va fer una radiografia d’aquells reptes que estem obligades a conquerir per donar resposta als desajustos existents. En aquest sentit, Martínez Celorrio aposta per la nova llei d’FP com a instrument per encaixar els llocs de treball amb la qualificació de les persones. La relació educació-treball ha de poder regenerar-se i posar-se al servei de la ciutadania, només actuant ambdós de forma cooperativa es podrà combatre l’exclusió social que pateixen moltes persones que es veuen abocades a la precarització laboral. I és que les estadístiques evidencien que les persones amb una titulació professional tenen 20 punts percentuals més d’inserció laboral que els que no tenen estudis obligatoris.
No tenim, llavors, un tema baladí davant nostre com per deixar-lo que funcioni per inèrcia. Seguir les dinàmiques instaurades de desprestigi històric als oficis, mantenir la segregació de centres centralitzats amb instal·lacions capdavanteres i alhora centres obsolets d’oferta compassiva, la normalització de sobreràtios inassolibles, etc. és una irresponsabilitat. És un funcionament que perpetuarà aquesta dècada perduda en relació a la formació professional on Catalunya s’ha dedicat a altres monotemes en comptes d’afrontar el reptes més substancials com la creació de centres integrats, a diferència d’altres comunitats autònomes. Per Martínez Celorrio es resumeixen en una sèrie de punts estratègics els desafiament que hem de copsar; necessitem un sistema únic, una xarxa on treball/educació es complementin i no competeixin, flexibilitat del sistema per joves i adults garantint el dret a l’educació al llarg de la vida, establir un registre estatal d’FP, definir un mapa de formació professional a Catalunya i treballar conjuntament per un gran pacte per l’FP.
Un cop finalitzada la ponència es va desplegar la primera taula del matí on va participar Xavier Pérez, responsable d’FP de la Federació d’Educació de CCOO, i Marta Carranza, secretària del Consell Educatiu de Ciutat i del Consell Municipal de l’FP de Barcelona. Tots dos, un des de l’experiència docent i l’altra des de l’experiència municipalista, van reivindicar la necessitat d’acompanyament, orientació i inversió com elements clau per teixir una formació professional basada en la construcció democràtica, així com el deure d’erigir un acord d’FP on els professionals de l’educació i els agents locals i comarcals puguin coadjuvar col·lectivament.
La sessió del matí va concloure amb la taula La visió de l’FP des del territori. El paper de la concertació dels agents socioeconòmics, locals i comarcals. Pilar Eslava, Lourdes Borrell, Albert Rodríguez i una representant d’AEBALL van exposar la mirada clau de l’entorn, molts cops com agents de proximitat que reben les primeres manifestacions de les mancances, dèficits o carències del sistema. En aquest sentit, és prioritari el paper del consell comarcal territorial amb un observatori que analitzi fefaentment quines són les evidències i realitzi estratègies globals que permeti la implicació de tots els àmbits territorials.
És evident que els ciutadans i ciutadanes són un capital humà que s’ha de protegir i això passa per la seva formació. No queda altra que exigir que l’FP segueixi vinculada a Educació, que és la que té la capacitat de donar resposta a tota la població de forma igualitària amb dues vessants: com a institució de l’Estat del benestar i com a institució de proximitat als nostres barris, carrers i famílies. L’FP no pot ser una controvèrsia, és una oportunitat per la recerca conjunta per garantir que qualsevol persona tingui accés a una distribució d’oferta pública justa.
Un de cada tres alumnes del Baix Llobregat va cap a Barcelona com a primera opció per fer un cicle formatiu i molts altres acaben pagant una formació concertada o, en el pitjor dels casos, decauen del sistema
La segona i última ponència acadèmica va estar formulada per Aina Tarabini, experta en sociologia de l’educació. Durant la seva exposició va detallar les febleses que pateix l’alumnat potencial de la formació professional, febleses que apareixen ja d’una manera primerenca durant l’educació secundària. Tarabini afirma que, ara per ara, moltes decisions que tenen a veure amb què estudia l’alumnat, és a dir, la seva trajectòria, venen determinades per la seva classe social. Aquesta dinàmica perpetua una desigualtat estructural que es transmet de pares a fills.
Què hem de fer, doncs, per trencar aquesta pauta consolidada? Segons Tarabini, només podrem caminar cap a un model equitatiu si universalitzem l’etapa educativa 16-18. Això significa que l’opció d’estudiar FP o batxillerat hauria de ser totalment equivalent en oferta pública, proximitat, orientació i, avui dia, són desiguals. Cal un debat profund per saber quin model pedagògic de postobligatoria es mereix el nostre alumnat. Per la sociòloga de la UAB, superar l’estigmatització dels cicles formatius, trencar tòpics i estereotips envers quines persones són susceptibles d’estudiar una FP és absolutament primordial i tots els actors de la comunitat educativa, principalment l’administració, hem de generar canvis perquè l’èxit social no ve determinat per l’assoliment d’unes destreses intel·lectuals per sobre d’altres manuals.
A l’educació secundària obligatòria li queda un gran camí per recórrer en la consecució d’una pràctica pedagògica que generi motivació i aprenentatge. Apareix, llavors, la paraula clau de “la motivació” com a motor per construir aprenentatges significatius, però no vista com una conducta naïf de complaença permanent d’entreteniment; la motivació és acompanyar l’alumnat, tenir-lo present, estar per ell i això només es donarà si existeixen les condicions perquè els professionals ho puguin fer, cosa que lamentablement no passa. Estudiar un cicle de grau mitjà no ha de ser una cursa d’obstacles; si no democratitzem de forma justa aquests estudis som partícips de l’exclusió escolar i, en conseqüència, social de moltes persones.
La jornada va arribar a la seva fi amb una taula debat en clau inclusiva en la qual van participar Sergio Ordóñez i Enric Sorribes, tots dos docents, i que va comptar amb la moderació de Dolors Vique, pedagoga. Les xifres exposades en relació a l’FP al Baix Llobregat reflecteixen un dèficit d’oferta pública en els cicles de grau mitjà alarmant. La comarca del Baix Llobregat alberga 1 de cada 10 alumnes matriculats al total de l’FP de Catalunya. D’aquestes matrícules realitzades a la comarca, sis de cada deu són per CFGM. L’oferta inicial va sortir amb 3.085 places per un total de 4.841 sol·licituds. D’aquestes, 2.095 van ser sol·licituds d’alumnat de continuïtat i 1.936 de la resta de persones que no provenen de 4t d’ESO. Aquestes xifres ens van situar, al principi del procés, amb un dèficit del 36% de places, sent els estudis de Cures auxiliars d’infermeria, Sistemes microinformàtics i xarxes i Electromecànica de vehicles automòbils els cicles amb la relació oferta-demanda més deficitària. La mobilitat de l’alumnat al Baix Llobregat és una realitat que no podem normalitzar, sobretot en l’alumnat de CFGM, que és en la majoria dels casos menor d’edat, i és que un de cada tres alumnes matriculats va cap a Barcelona com a primera opció i molts altres, davant la manca d’una plaça als estudis desitjats, acaba per pagar una formació concertada o, en el pitjor dels casos, decau del sistema.
