De forma sobtada, la pandèmia de la covid-19 ens ha recordat com d’essencial és disposar d’uns serveis públics de qualitat que contribueixin al benestar individual i col·lectiu. En aquest sentit, els sindicats de l’àmbit de la salut i de l’educació mobilitzen les seves bases per reivindicar la defensa dels seus drets i, per tant, la defensa del dret de tots els ciutadans i ciutadanes a disposar d’uns serveis públics de qualitat.
Queda fora de dubte que els i les professionals de l’àmbit públic han de disposar d’unes condicions laborals a l’alçada de la importància cabdal que té el rol que desenvolupen. Des del Clam Educatiu estem convençuts que els sindicats són els agents que millor poden defensar les condicions laborals de les professionals de l’educació, i per això no ens posicionem sobre qüestions estrictament laborals.
D’altra banda, hi ha algunes reivindicacions de caire pedagògic i de polítiques educatives reclamades pels sindicats, sobre les quals sí que volem manifestar la nostra opinió:
- Decret de plantilles: negar la capacitat de seleccionar equips de les direccions perquè pot fomentar la selecció “a dit”, és desconfiar de la professionalitat del cos docent i perjudica els projectes de centre. Que els centres educatius tinguin autonomia per seleccionar els membres de l’equip docent és clau a l’hora d’impulsar projectes educatius sòlids i estables, condició necessària per contribuir a un aprenentatge de qualitat. Cal formar les direccions perquè siguin capaces de seleccionar de forma justa i professional, i també cal establir processos de selecció transparents.
- Estabilització de places d’interins i interines: l’estabilitat de les interines i interins és necessària perquè puguin dur a terme la seva feina amb la qualitat que socialment s’espera. Per tant, estem d’acord amb la demanda d’estabilitat, tot i que no amb la forma d’estabilitzar places que es reclama. Actualment, el criteri que més es té en compte (molt per damunt de la resta) són els anys d’experiència exercint docència. Creiem que l’antiguitat no té per què explicar la competència ni el compromís docent. Hi ha docents amb molta experiència que són excel·lents, i també n’hi ha que no. Per a què l’estabilització de places no sigui contraproduent, creiem que caldria fer-ho a través de processos que valorin la competència docent, i no només l’antiguitat.
- Concursos de trasllat: per cuidar els projectes pedagògics cal garantir l’estabilitat dels equips docents. L’actual procés del concurs de trasllats ho impossibilita perquè cada 2 anys es produeixen canvis que desestabilitzen els equips. Creiem que és rellevant la voluntat d’un professional a l’hora de triar un centre, però també ho és la necessitat d’un centre de rebre un professional alineat amb el seu projecte educatiu. Per això, creiem que l’assignació de docents a centres hauria de respondre a la voluntat d’un docent d’anar a un centre i la necessitat d’un centre de rebre aquest docent.
- Nou currículum: no creiem que el nou currículum posi en perill la transmissió de coneixements ni incrementi la desigualtat, al contrari. El nou currículum està alineat amb el consens internacional sobre cap a on ha d’anar l’educació i ens ajuda a avançar en el desenvolupament integral dels infants i joves i en termes de justícia social. Defensar un sistema educatiu basat en la reproducció sistemàtica de continguts a partir de la memòria és un posicionament obsolet. Alhora, contraposar el desenvolupament de competències al coneixement és un contrasentit, ja que precisament el coneixement és un element constituent de la competència: no hi ha competència sense coneixement.
- Educació inclusiva: com vam expressar en aquest article, estem totalment d’acord amb la demanda sindical de destinar més recursos a l’educació inclusiva per tal que tot l’alumnat, sobretot l’alumnat NESE que requereix mesures i suports addicionals i específics, pugui tenir l’educació que mereix.
Creiem essencial posar en valor i defensar els serveis públics del sector de l’educació com a base del bé comú i la igualtat d’oportunitats, i per això és important que les escoles tinguin els recursos i l’autonomia necessària per garantir els estàndards de qualitat que el sistema educatiu necessita així com també vetllar per les condicions laborals dels docents.
Si les idees que hem exposat en article et ressonen, adhereix-te al Clam Educatiu!
3 comentaris
M’adhereixo al contingut d’aquest article. Gràcies i ànims
Y a vosotros, ¿quién os ha votado?
Vale, así que tenéis 235 adhesiones en vuestra web (uau!!), contando a las familias, de un total de 116.999 profesores de primaria, secundaria y educación especial (sin contar a las familias ni profesores universitarios), ¿no?. (1)
Pues temo deciros que vuestra opinión es maravillosamente irrelevante, podría decirse que no pasa de la anécdota, o del mal chiste.
Ah, lo que no aparece en vuestra web es la estructura organizativa (¿hay presidenta, secretaria, estatutos,…. tesorero?) ni tampoco las fuentes de financiación (¿cuotas, publicidad, 3%,…).
Para ser profesores no sabéis organizar un colectivo, pero adelante, todas las opiniones son bien recibidas. Eso sí, dependiendo del rigor y la coherencia, pasan a un debate o al cubo de la basura.
(1) https://www.idescat.cat/indicadors/?id=aec&n=15712&lang=es
molt d’acord amb el contingut de l’article.
Endavant.