Si volem canviar el món ho hem de fer a través de l’educació, El millor regal per a la infància és l’educació, Divertir-se amb la tecnologia és la millor manera d’aprendre, són tres frases que va dir el conseller delegat de l’empresa responsable del Mobile World Congress 2023 ( GSMA), John Hoffman, en la inauguració de la jornada del passat dijous 2 de març, darrer dia del Congrés, dedicada a l’educació, organitzada per la comunitat d’aprenentatge mSchools. Sota el lema “Velocity Unleashing Tomorrow’s Technology-Today” (Velocitat que desencadena la tecnologia del demà, avui) la gran mostra tecnològica mundial que es va celebrar a Barcelona des del 27 de febrer va ser una bona finestra per veure, interactuar i aprendre per on es mouen els darrers avenços i com es podrien relacionar amb el món cultural i educatiu.
Sorgia una gran pregunta, enmig d’un context com el del MWC: com generar i potenciar tecnologia i digitalització que tingui propòsits humans i no corporatius, que les nostres dades personals i de consulta no siguin el regal gratuït i la moneda de canvi per a finalitats desconegudes però sospitades.
Aprenentatges
De grans fires com aquesta es poden treure referències interessants per als centres escolars, útils per descobrir assignatures pendents a les aules: quina és la tecnologia que marca tendència; quins són els resultats en productes gràcies a la importància del treball acumulat en equip, formació i investigació; quin és el valor de compartir i publicitar resultats i experiències; quines possibilitats es podrien afegir als equipaments tecnològics de les aules i la col·laboració en xarxa; efectes de la potenciació de les STEAM en educació; la urgent necessitat d’implicar més a la dona en una tecnologia que sembla la mouen homes; l’estimulació de l’alumnat per generar coneixements i que aquests alimentin uns altres. El congrés és un accelerador que té una incidència vital primer en una ciutat com Barcelona i, per extensió, en la resta de l’Estat, en la seva projecció en tots els sentits: en la indústria, en el talent tecnològic, científic, en la cultura i també en l’educació.
Es poden treure referències interessants per als centres escolars, útils per descobrir assignatures pendents a les aules: quina és la tecnologia que marca tendència
El saló específic dedicat a startups, 4YN (4 Years From Now), on connecten persones que inventen i les que inverteixen, va ser una mostra de 780 propostes, de molts joves que s’emocionaven amb els productes i avenços que donaven a conèixer, centrats sobretot en connectivitat, alimentació, transport, medicina, metavers, aplicacions i possibilitats de la Intel·ligència Artificial (IA). En cert sentit, era com una classe multitudinària que incentivava i transmetia la passió que necessita l’alumnat per demostrar-li com l’aprenentatge acumulat, la formació i els processos arriben a productes innovadors.
Posteriorment, la sessió educativa de la comunitat de docents i investigadors mSchools (com a referents internacionals en la transformació digital) i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, va mostrar tendències en un ecosistema on la tecnologia està cada vegada més present en les aules, amb més inversions, maquinari, xarxes, persones coordinadores i mentores digitals que parteixen d’un treball previ d’anys en molts centres educatius amb les TIC. En tot aquest procés i declaració d’intencions de les autoritats educatives, caldria saber la repercussió real en els centres i l’opinió sincera dels autèntics protagonistes en la part operativa final: el professorat i els equips directius a peu d’aula. I també l’alumnat i les famílies.
Aparadors
Cada edició del MWC es pot llegir des de diferents òptiques, totes possibles en un món complex. Resultats: 88.500 visitants, congressistes de més de 200 països, 350 milions d’euros d’impacte econòmic, creació de 7.400 llocs de treball temporal. Un gran mirall internacional amb repercussions també en l’educació.
La tecnologia, la digitalització, Internet, els nous gadgets i mirar més enllà dins del capitalisme en què vivim es donava al mateix temps que alguns discursos de manifestants a l’exterior i en d’altres fòrums que denunciaven l’explotació de recursos naturals en alguns països per produir les matèries primeres de tant maquinari, les condicions laborals dels treballadors i treballadores, el consum pel consum, la quantitat de productes que exigeixen molta energia elèctrica; la necessitat d’un reciclatge, segones oportunitats i la possible recessió de compres davant tant canvi de maquinari, només per estar a l’última quan l’anterior producte encara té anys de vida.
Enlluernar-se en fires d’aquest tipus és fàcil, entre d’altres raons perquè una important estratègia de venda és impressionar, captar l’atenció amb atractius com gossos robòtics, drons-helicòpter amb passatgers que han de fer servir ulleres de realitat virtual, humanoides, mòbils i portàtils enrotllables, ulleres que et traslladen a ni se sap on, el món de les holografies evolvents, connectivitats 5G cap a la 6G o reconeixement facial de les mascotes. Però darrere hi ha moltes inversions, estructures empresarials i estratègies a curt, mitjà i llarg termini.
La tecnologia, la digitalització, Internet, els nous gadgets i mirar més enllà dins del capitalisme en què vivim es donava al mateix temps que alguns discursos de manifestants a l’exterior
Fins i tot, en temps en què una guerra és a prop i s’inverteixen molts diners en armes, a aquesta edició del MWC va assistir una de les empreses armamentistes més importants dels EUA: Lockheed Martin. Insistia en la importància de la IA en temes del seu camp de treball i negoci: armes per a defensa i atac i, que es digui en públic, aplicacions empresarials per a temes de medi ambient, clima o incendis. Una presència com per reflexionar.
D’altres realitats que cridaven molt l’atenció també entre públic jove i no tan jove: l’ús dels sentits en experiències immersives, anar a un concert sense sortir de casa, pujar a un escenari i sentir la vibració de la música o comprovar com oloren determinats espais de Barcelona, o els mateixos concerts de música simulant ser a dins.
Aquest any hi ha hagut menys presentació de nous mòbils, menys figures mediàtiques i més debats sobre tendències tecnològiques: metavers, 5G, impacte de la IA, reptes en una prevenció fonamental com és la ciberseguretat, que afecta de forma molt greu al camp personal, a empreses i, darrerament, a institucions oficials, grans hospitals i d’altres centres estratègics o grans infraestructures que, si són atacades, col·lapsen el funcionament general. Recordem que avui el cibercrim mou més diners que la droga. La vida passa per estar connectats tot el dia en una dependència que ens fa ser consumidors tecnològics sense saber com funciona tot, més enllà de prémer el dit. Una altra assignatura pendent, les dades i les metadades, la cultura digital, la prevenció, travessar la porta per mirar darrere de les pantalles.
Més camps dels quals l’educació hauria d’estar pendent: la presència de la tecnologia en la salut, amb sistemes per a diagnosis, tractaments i anàlisi de dades corporals, el seu paper en la digitalització del nostre benestar, fins a la darrera tendència pràctica i real de potenciar la telemedicina per part d’algunes administracions, quan a la vegada estan propiciant la sanitat pública, segons alguns analistes crítics. De nou cal insistir que la presència de la dona en els estands va ser minoritària, reduïda a algunes executives i moltes hostesses que guiaven, tot i que en alguns espais va haver debats i exposicions també a càrrec de professionals dones.
La vida passa per estar connectats tot el dia en una dependència que ens fa ser consumidors tecnològics sense saber com funciona tot
Hi ha més assignatures pendents per implementar, com l’humanisme tecnològic. La Digital Future Society va arribar al MWC en el seu dia, una iniciativa impulsada pel Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital del govern de l’estat y Mobile World Capital Barcelona. Un tema fonamental per treballar a les aules, la intersecció entre ètica i innovació tecnològica, la interconnectivitat i l’augment de la responsabilitat individual, els drets de la ciutadania en un món digital on sovint som les mateixes persones les que aportem moltes dades nostres, sense conèixer els efectes. O l’escletxa digital: la desigualtat entre persones que no poden accedir a aquesta irrupció tecnològica.
Contextos
Abans d’iniciar-se la jornada, entre alguns docents assistents a l’acte educatiu, dins del MWC, comentaven tres temes de l’actualitat més recent.
El primer, les referències al telèfon mòbil com un dels primers ingredients afegits per experts i periodistes a l’anàlisi de successos molt greus, com el suïcidi d’una persona adolescent a la població de Sallent (Barcelona). La tecnologia, en el punt de mira, com una de les culpables inicials. Va causar impacte tot el relacionat amb els fets, protocols, actuacions i també les declaracions a l’emissora RAC1 de Francisco Villar, expert en suïcidis i autor del llibre “Morir antes del suicidio. Prevención en la adolescencia”. Afirmava que els joves no haurien de tenir mòbil abans dels 16 anys. Dies després, el psicòleg Jaume Funes va aportar la seva visió sobre la complexitat de l’actual adolescència en el diari La Vanguardia.
El segon tema, la prohibició de l’aplicació xinesa Tik Tok entre funcionaris de països europeus i Canadà: empleats governamentals dels EUA o treballadors del parlament europeu. Joves i adolescents també ho haurien de saber. L’aplicació és un exemple d’accés a tot el que hi ha en el nostre telèfon, incloses dades biomètriques.
El tercer tema parlat, la incidència del xatbot GPT en les aules, preocupacions i possibilitats o alternatives fins que deixi de ser d’accés lliure o es vagi incorporant a cercadors i apps. La seva presència en classe també podia propiciar canvis. Com a propostes per qualificar: optar per més presentacions orals, treballs sobre anàlisis de casos concrets, treballs en grup amb seguiment d’aportacions individuals en línia, etc.
Pot haver-hi un risc que la IA ampliï la desinformació de la gent i també augmentin els atacs en temes relacionats amb la ciberseguretat
Experts d’algunes empreses presents en MWC deien que feia anys que experimentaven amb aquesta tecnologia, que propostes i exemples d’aplicacions pràctiques de xatbots han donat resultats diversos. A vegades, neutres, distants, asèptics, sense cap implicació, amb errades avui dia. Creuen que pot haver-hi un risc que la IA ampliï la desinformació de la gent i també augmentin els atacs en temes parlats abans, relacionats amb la ciberseguretat. Les seves bases de dades aprenen d’Internet, treballen amb un enorme volum de dades, entre els quals s’inclouen dades no fiables i fake news.
Jornada
El director de mSchools i conductor de la jornada educativa, Albert Forn, va donar pas a un programa nodrit de ponents que, durant tres hores, van aportar moltes idees, reflexions i algunes experiències d’aula per afavorir possibles canvis en l’educació.
El ràpid i continu avanç de la tecnologia incideix en el sector educatiu, amb desafiaments continus. El desè aniversari de mSchools va omplir l’auditori amb autoritats, experts internacionals, professorat i estudiants universitaris. D’entre tantes aportacions i idees, destacaríem les següents, de forma breu:
- Previsió de continuar amb un gran desplegament tecnològic en centres educatius de Catalunya perquè les TIC entrin a les aules i formin l’alumnat en tots els aspectes. Els reptes de l’educació no s’acabaran mai, queda molt camí per recórrer (Josep Gonzàlez-Cambray, conseller d’Educació)
- Context: resultats competencials que s’han reduït a Catalunya. Cal acompanyar a cada centre amb allò que necessita. Sobrecàrrega dels sistemes educatius, centres i docents. Forta incertesa de cara al futur, s’allarga l’esperança de vida, hi ha reptes demogràfics. Oportunitats: hi ha marge de millora en acompanyament i formació contínua per a docents, en digitalització, amb la importància de les mentories i acompanyaments digitals. D’altra banda, el català ha de ser més rellevant. Reptes: com la IA ens pot ajudar a prendre decisions en educació, tal com passa en la medicina? Cal garantir experiències de qualitat educativa per a tothom (Joan Cuevas, director general d’Innovació, Digitalització, Currículum i Llengües del Departament d’Educació).
- La docència ha de ser la professió més important del segle XXI. Hem de donar suport als mestres perquè siguin líders del canvi: per conscienciar sobre el clima, perquè siguin activistes comunitaris i també experts digitals. Cal equilibrar les classes formals amb projectes interdisciplinaris, creatius i col.laboratius. Els estudiants s’han d’arrelar a la cultura i a la natura del seu context, també han d’aprendre les antigues tradicions i costums. Com ensenyar el futur? Quantes regles han de seguir i complir els vostres estudiants? Les regles i regulacions restringeixen la creativitat? S’ha de tenir en compte la nostra capacitat com educadors per aprofitar al màxim els nostres poders humans. Importància de la creativitat, el lideratge i la cohesió social. Hem d’utilitzar la tecnologia per aprofitar aquest potencial. (Alex Beard, director sènior, Teach For All | The Learning Revolution, BBC | Autor, Natural Born Learners)
- Importància de les estratègies de mentoria, que el professorat se senti escoltat i que l’ajudin a afrontar la realitat. El valor de treballar amb comunitats d’altres països en projectes tipus Erasmus. La potenciació de l’autoaprenentatge de l’alumnat. (panell d’experiències, amb docents).
- L’aula a l’escenari: experiència amb el títol Fakes, memes, phishing i derivats. Informats o desinformats: treball explicat per alumnat de segon d’ESO i professorat present, sobre educació mediàtica a l’aula, reflexions sobre visualitzacions fetes i analitzades a classe (100% víctimes de desinformació, on són els límits?, trastorns amb origen a les xarxes, crítica), posada de noms a les observacions (phishing, memes, bots, deepfake, astroturfing, trols), les fake news, aprendre amb criteris, el pensament crític s’ha de treballar a les aules, la importància d’apropar-se als continguts que consumeix l’alumnat en les xarxes socials des del propi alumnat que és qui les analitza. Docents i resta de comunitat educativa que aprenen del repte mediàtic d’anàlisis i reflexió portat a terme amb alumnat de l’ESO (Escola Vedruna-Prats de la Carrera, de Palafrugell – Girona).
- Intel·ligència artificial, on som? Des de fa anys convivim amb la IA aplicada a productes, aparells, eines, no només ara quan hem descobert i popularitzat el ChatGPT; una IA plena de recursos didàctics i aplicacions en l’educació com veurem a continuació. En jocs, simuladors, Realitat Augmentada (RA), Realitat Virtual (RV), metavers, revisors ortogràfics i gramaticals, subtítols i traductors automàtics, lectors en veu alta, buscadors. La IA per a la prevenció de l’abandonament escolar, de perdre’s durant el curs, del suspens, de la disfunció en els treballs de grup, tot amb dades històriques, resultats, opinions, assistència, assistents i recordatoris de matriculacions, reunions de treball, entregues, exàmens, recomanadors, per a l’avaluació (detecció de plagis, generació d’exàmens individualitzats i jocs de dades diferents per a tota la classe, aplicació a logística en el centre (gestió de la biblioteca), configuradors d’horaris i calendaris lectius. Les seves aplicacions en educació, mostrades de forma acadèmica per una autoritat en IA (Karina Gibert, directora del centre de recerca IDEAI, UPC_Barcelona Tech).
- D’entre els reptes de la docència d’avui: l’ecologia i la sostenibilitat, polítiques actives que connectin amb necessitats del planeta; la transformació digital amb pedagogia activa i que els estudiants siguin també partícips i protagonistes dels futurs canvis en el currículum. Els contextos dels països són molt importants, ara es parla en educació d’experiències prometedores, no tant de bones pràctiques, per poder extrapolar-les. A Catalunya i resta de l’Estat hi ha el gran repte de l’abandonament escolar prematur, s’ha de mirar per a aquesta població, posar els millors docents i recursos en els contextos més desfavorits. Invertir en equitat és molt rendible. (Valtencir Mendes cap d’Educació de l’Oficina Regional d’Educació per a Amèrica Llatina i el Carib de la UNESCO)
Oportunitats com el MWC i la jornada organitzada cada any per mSchool mostren avanços tecnològics que poden tenir efectes importants en educació i produir reflexions sobre l’impacte de la tecnologia i el seu poder en un món cada vegada més connectat. Si el lema d’aquest any incidia en la velocitat que provoca la tecnologia, haurem de pair amb calma els seus efectes positius i negatius i traslladar tot a les futures generacions. Connexió i desconnexió, velocitat i tranquil·litat, presencialitat i virtualitat: tot és compatible en un món accelerat.
