“El símbol de l’escola són tres xiprers, que són el símbol de l’hospitalitat. Antigament, quan en una masia hi havia dos xiprers, tenies un plat a taula; si n’hi havia tres, t’hi podies quedar a dormir. És el nostre tarannà. Aquesta és una escola concertada i inclusiva. El nostre repte és acollir persones que inicien el seu aprenentatge als 3 anys o menys, que siguin felices en aquest entorn i que vulguin aprendre al llarg de la vida, siguin quines siguin les seves necessitats”. Així presenta Agustí Olivares l’escola Thau de Barcelona, de la qual és director des de fa cinc anys i en la qual treballa des del 1999.
El disseny de l’edifici, que mira a la ciutat Barcelona, és una part essencial d’aquesta aposta de crear un bon espai educatiu des de diferents punts de vista. L’any 1972, un equip d’arquitectes liderats per Oriol Bohigas, va idear-ho no com un centre tancat, sinó orientat a l’horitzó, i pensant en la concentració de l’alumnat. “Van buscar un espai que fos un model de petita ciutat, amb places i carrers, amb espais diàfans i polivalents”, resumeix Olivares.
Així, per exemple, al parvulari no hi ha parets, i entre passadís i aules els vidres fan de paret. “És un ambient coherent i de serenor en què l’arquitectura ha tingut un paper clau. Es va pensar en un tipus d’escola en la qual podem fer un treball molt interessant pedagògic”.
D’aquesta manera, es treballa indirectament l’oralitat. L’alumnat està acostumat a que, mentre està a classe, fora de l’aula hi hagi persones amunt i avall, però ni es distreu ni se sent observat. Això facilita parlar en públic amb més naturalitat.
Amb els anys, la millora de les condicions acústiques i ambientals per ajudar a tenir aquest espai de serenor ha estat un dels reptes. Les aules tenen sensors de CO2, que mostren si cal obrir o no finestres, per exemple. “Si hi ha unes bones condicions acústiques, els nens no criden. Això és complicat d’entendre en una escola, però si ells se senten, no necessiten cridar”.
Art i educació emocional
Una de les àrees més cuidades de l’escola és l’art, sigui pintura, escultura o art contemporani. Quatre artistes plàstics, amb formació de magisteri i en plantilla, imparteixen les classes amb l’objectiu de vincular art i educació emocional. Aquesta és una de les senyes del centre. “El treball de l’art plantejat d’aquesta manera és molt beneficiós. Quan parlem amb antics alumnes, siguin mestres, enginyers, arquitectes o advocats, tots tenen un record molt especial del treball d’art que van viure a l’escola. No hi ha un model o una elaboració de si es fa bé o malament, sinó que són persones que creen. Hi ha el gaudi davant de l’expressió i la creativitat”.
Més que en el resultat, la importància està en el procés creatiu. “Hi ha un treball de frustració, d’assaig error, i nosaltres aprofundim especialment en aquest vessant”. El dibuix natural és un dels forts d’aquest programa des de P3, i està molt vinculat al silenci, l’observació i el fet que no surti del tot bé a la primera.
“Té a veure amb el coneixement d’un mateix i amb l’estimació de la natura a través del dibuix. Aquest és un treball directament relacionat amb la sostenibilitat i l’ecologia que s’adquireix amb l’hàbit de seure, observa i dibuixar en l’entorn natural”.
El Consell d’Infants
El centre, que acull uns 1.300 alumnes en quatre línies, compta amb un Consell d’Infants. Es tracta d’un òrgan participatiu d’alumnes que fa diferents propostes de millora. A més dels delegats i delegades que hi ha a les assemblees de classe, cada dos anys l’alumnat escull els seus consellers, que són 28 nens i nenes d’entre 5 i 16 anys.
Entre els suggeriments que han vist fer realitat gràcies al Consell d’Infants, hi ha un millor aprofitament dels espais exteriors, el que ara es coneix com a projecte Fem Verd. Consisteix que una part de la muntanya que abans estava tancada, s’ha convertit en un camí en forma de zig-zag que sol aprofitar-se a l’hora del pati per menjar amb vistes a Barcelona. Actualment, s’està implementant una zona de vinyes a la part alta i està previst ampliar el projecte tot sumant-li un petit bosc limítrof.
També van proposar fer un espai de jocs a l’entrada de l’escola perquè no fos tan gran, asfaltada i grisa, i ho van aconseguir. El mateix va passar amb l’obligatorietat de portar bates: van argumentar que podien fer-les servir al laboratori i a plàstica, però no durant tot l’horari lectiu, i així va ser.
La rotllana
La rotllana és un dels elements bàsics no tangibles que forma part de l’essència de Thau. Com el seu nom indica, es tracta que l’alumnat es col·loqui en forma de cercle, i d’aquesta manera es poden tractar diversos temes, que poden ser conflictius o de reflexió. “És la rotllana de tota la vida, que ancestralment recorda al descobriment del foc i a reunir-nos al seu voltant. Si la dignifiques, la pots treballar a totes les edats”.
En aquest sentit, durant un any van fer la prova a una classe de quart de primària i van recollir evidències d’inconvenients i d’avantatges per tenir un tipus de mobiliari que s’adaptés a aquesta iniciativa. Van decidir fer servir a classe unes taules que l’alumnat pot recollir fàcilment doblant la part de dalt, per tal de fer una rotllana sense barreres físiques i posant les cadires en cercle. “És molt diferent mirar els ulls dels companys que els clatells”, exemplifica el director, “i el mobiliari és important per poder gestionar l’espai”.
La rotllana genera un espai buit i alhora potencia el treball d’educació emocional. A partir d’aquí, amb un treball sistematitzat i reflexionat a nivell pedagògic, aportant la mirada del grup, es poden treballar aspectes com la prevenció de conflictes. “Això no és per fer-ho un cop a la setmana perquè toca fer una assemblea, sinó que ho pots fer en 30 segons quan ho necessitis”.
Olivares recorda les paraules del director de teatre Peter Brook quan deia que només el fet de crear un espai buit ja és un acte teatral. “Es pot aprendre a parlar en públic”, ressalta Oliveres, tot relacionant-lo amb la importància de l’expressió oral, d’enriquir vocabulari i treballar la pèrdua de vergonya.
Meditació
L’espiritualitat és un altre dels motors de l’escola. “Es treballen aspectes essencials per al desenvolupament humà, com són la compassió, l’amistat, el respecte i la solidaritat. Indubtablement, això passa per moments de silenci, però no només moments de silenci físic, sinó de moments de consciència com a equip. Una escola ha de poder trobar l’espai per poder reflexionar el seu projecte”.
Prova d’això és que la reunió dels dimecres de l’equip directiu comença amb uns 15 o 20 minuts de meditació. A Olivares li va costar quatre anys convèncer tota la resta de la importància de prendre aquests minuts abans de tractar dels assumptes de l’escola, sempre de manera voluntària per qui ho vulgui fer. L’equip directiu va fer un curs de meditació avançada que, assegura, ha donat uns resultats excel·lents.
“Els meus companys diuen que no és un curs, que és un regal. Jo estic convençut que la meditació a les escoles, començant pels equips directius, ha d’ajudar que realment hi hagi un treball de presa de consciència i que les escoles prenguin decisions diferents. No és una qüestió mística, em refereixo que la meditació comporta un estat de benestar i una capacitat d’enfocar el dia a dia d’una manera serena”.
Aprenentatge servei
L’aprenentatge servei és una altra de les potes per tal que l’alumnat trobi sentit a allò que aprèn i fa, i que vegi com pot repercutir en la comunitat. D’exemples n’hi ha molts, des d’infants de sis anys que han exposat les seves obres a la Fundació Tàpies, fins a alumnes de tercer de secundària que han col·laborat en l’elaboració d’un hort terapèutic al recinte hospitalari de la Vall d’Hebron.
Una vegada, van venir metges de l’hospital infantil Sant Joan de Déu i van explicar a alumnes de secundària algunes de les dificultats que es trobaven en el seu dia a dia. Una de les més dramàtiques era com posar un inhalador a un infant que arribava a urgències. En el procés de fer propostes de millora, unes alumnes van dissenyar unes màscares d’animals per tal que l’infant escollís quin animal volia ser i se la posés. Les alumnes van considerar que podria ajudar a rebaixar la tensió del moment perquè l’infant pot escollir, per exemple, ser un pingüí, i pot estar més distret.
“Participen en projectes reals i passen coses. És el que diuen moltes vegades: ‘no som el futur, som el present, també estem vivint ara’. Pot semblar utòpic, que ja ens va bé la utopia, però és que som una escola de Barcelona, doncs, què fem? Tocar a la porta d’altres institucions. Al llarg dels últims anys hem establert diferències sinergies amb altres institucions”.
En el marc d’aquest esperit de cuidar la natura, el respecte i la creativitat, a l’escola Thau no només hi ha tres arbres, els tres xiprers símbol de l’hospitalitat, sinó que amb la col·laboració de l’alumnat, han plantat llimoners, codonyers, pruners, figueres i presseguers, entre altres espècies, que serveixen tant per cuinar a l’escola i fomentar els productes de proximitat, com per ajudar a fer classes de matemàtiques a l’hora de calcular proporcions i particions.
Aquest model de petita ciutat dissenyat als 70 i actualitzat al llarg dels anys permet treballar diferents metodologies que, en essència, volen potenciar el benestar de l’alumnat, les relacions socials i l’estabilitat emocional, posant èmfasi que les estones de silenci són essencials per deixar descansar el cervell. Com explica Olivares, “el silenci és poesia i Thau és una escola eminentment poètica”.
