El proper 15 d’abril, els joves que volen començar algun dels estudis universitaris de mestre (infantil, primària o doble grau) a Catalunya s’examinen de la convocatòria ordinària de la Prova d’Aptitud Personal (PAP). Com ja és habitual, hi ha 5 tribunals simultanis distribuïts per tot el territori: a Barcelona-ciutat, Bellaterra, Girona, Lleida i Tarragona i cada aspirant ha pogut escollir el lloc on es vol presentar. El resultat final dels exàmens és “apte” o “no apte”, i juntament amb la nota de les PAU (Proves d’Accés a la Universitat), són els requisits per accedir a aquests graus.
Aquest és l’any que hi ha més estudiants matriculats (prop de 5.200) en els 7 anys de vida d’aquesta prova. L’experiència es va iniciar el 2017 (amb 2.920 estudiants matriculats), i després el 2018 (3400), el 2019 (4.500), el 2020 (4.600), el 2021 (4.560) i l’any passat, el 2022 (4.680). Semblava que la tendència dels darrers anys apuntava a una lleugera estabilització quant al nombre, però aquest 2023, hi ha un augment de gairebé un 15% en el nombre de matriculats en aquesta primera convocatòria. Una xifra considerable!
Quina lectura cal fer sobre aquest creixement d’estudiants interessats en iniciar els graus d’educació? Suposo que hi pot haver diferents interpretacions, però sota el meu punt de vista, dues són indiscutibles. Per un costat, per als joves resulta cada cop més atractiu dedicar-se professionalment a l’educació de les primeres etapes i per una altra, en l’actualitat la tasca del mestre, socialment està més valorada i reconeguda. Des de 2017 quasi s’ha doblat el nombre de matriculats.
Per als joves resulta cada cop més atractiu dedicar-se professionalment a l’educació de les primeres etapes
La PAP d’Educació té com a objectiu prioritari col·laborar en la millora de la selecció dels estudiants que es dedicaran professionalment a les etapes d’infantil i primària. Es pretén garantir que l’universitari inicia el grau amb un nivell satisfactori d’algunes competències bàsiques com la capacitat comunicativa, el raonament crític i també l’aptitud logicomatemàtica, que són els eixos dels tres exàmens.
Es parteix de la base que, abans de l’inici de la formació a la facultat, l’aspirant a mestre, ha de tenir assolides determinades destreses per l’exercici de la professió: bona comprensió i expressió escrita, capacitat de síntesi i raonament crític, habilitat per emprar la lògica en la resolució de problemes, aplicació del coneixement científic, maduresa per a interpretar la realitat, coneixements per a predir resultats… en definitiva, una base cultural sòlida.
Les altres competències, més específiques i relacionades amb la psicologia i la pedagogia, es desenvolupen i potencien al llarg de la formació universitària i sobretot en les diferents estades (pràctiques) que es fan en els centres escolars. És fonamental que la formació dels mestres pugui ser de qualitat i per això és bàsic que els estudiants siguin competents culturalment i acadèmicament.
És fonamental que la formació dels mestres pugui ser de qualitat i per això és bàsic que els estudiants siguin competents culturalment i acadèmicament
Aquest any, però, per primer cop des de 2017, no seran totes les universitats catalanes les que exigiran la superació de la PAP per ingressar a la Facultat de mestres, ja que algunes “privades” s’han desmarcat de l’acord. En aquests moments es desconeixen les conseqüències futures que pot tenir aquesta decisió i com es gestionarà tot plegat.
Altres estudis de grau també exigeixen la realització d’una prova addicional d’accés, que avalua competències clau específiques d’aquells estudis per a poder cursar-los satisfactòriament. La PAP d’educació és una experiència pionera a l’Estat, però no en el sistema universitari, ja que altres carreres, com Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, Traducció i Interpretació, Pilot d’Aviació Comercial I Cinematografia, entre altres, tenen els seus propis exàmens.
A la resta de l’Estat hi ha un interès excepcional sobre els resultats de l’experiència catalana. L’octubre del 2022 vaig participar com a ponent a l’Assemblea Nacional de la “Conferència de Decanos de Educación” celebrada a Melilla, on vaig tenir l’oportunitat de compartir amb els representants de totes les universitats públiques i privades Espanyoles els resultats i la valoració dels 7 anys de PAP.
Com és obvi, malgrat ja es coneix l’experiència d’aquesta Prova d’Aptitud Personal, es van mostrar molt interessats en escoltar la valoració que en fem després d’aquests anys i estic convençut que la proposta s’estendrà amb rapidesa tal com va passar a les Illes Balears fa un parell d’anys.
La PAP va representar en el seu dia un punt d’inflexió en la millora de la selecció dels estudiants
El MIF (Programa de Millora i Innovació de la Formació de Mestres) és l’òrgan de coordinació de les universitats catalanes amb la funció de contribuir en la millora de la formació inicial de mestres i és el responsable de la PAP conjuntament amb l’Oficina d’Accés a la Universitat.
Actualment, el MIF, malgrat la satisfacció, treballa sobre com ha d’evolucionar la prova per ser més efectiva i avaluar amb més rigor les competències necessàries per als estudiants que volen accedir als graus d’educació. Des del Programa es valora la proposta de poder tenir en compte altres competències de tipus més personal o actitudinal com la capacitat de lideratge, de reflexió, la maduresa, les habilitats socials, l’empatia, etc. tot i la complexitat que això pot representar.
La PAP va representar en el seu dia un punt d’inflexió en la millora de la selecció dels estudiants i així ho posen de manifest la majoria dels responsables acadèmics de les diferents facultats d’educació que des de fa anys hi participen.
Els objectius prioritaris del sistema educatiu català són l’èxit escolar i l’excel·lència educativa, amb el desenvolupament de les capacitats de tot l’alumnat com a principi de l’equitat i garantia, alhora, de la cohesió social. En aquest sentit, seleccionar els estudiants que poden ser els millors mestres és un aspecte fonamental per assolir-los i la PAP hi contribueix.
2 comentaris
Bon dia es vergonyos que per ser mestre de educacio infantil el futur de la meva filla depengui de un examen de mates, quan te un 8 de batxillerat i es treura la selectivitat sense problema, vosaltres creieu que li servira d’algu per ensenyar nens de 0 a 6 anys? Valdria mes que miresiu altres coses que teniu les escoles plenes de mestres acusants sexualments i agredints nens sexualment, quina vergonya de pais .
Si lo que voleu es treure mestres hu esteu fent molt be , pero penseu amb qui realment te vocacio com el cas de la meva filla que desde petita somia amb ser mestre de educacio infantil, continueu aixi i despres queixeu-vos que la gent no estudia a catalunya perque la meva filla haura de treuras la carrera online a la rioja
Felicitats !!!
Bon dia ,
ara que ja s’han publicat els resultats de les PAP 2023, teniu idea de matricular-se, presentats, percentatges d’aptes i no aptes.
gràcies