En aquesta entrevista, Camats remarca que la societat hauria de tenir més informació per defensar els seus drets davant les instàncies europees, i es marca com a repte que les escoles tinguin material i recursos actualitzats i engrescadors per transmetre a l’alumnat què implica formar part de la Unió Europea i, alhora, fomentar l’esperit crític.
Què pretén la Fundació Catalunya Europa?
Pretén ser un entitat europeista que promou, connectant amb la missió fundacional de Pasqual Maragall, els seus valors de la defensa de la pau i de l’estabilitat democràtica, com a sistema i alhora també del benestar i de la justícia social. Catalunya també té molt a aportar a Europa, som una societat diversa, amb iniciativa i emprenedora. És com una via de tren en dues direccions: nosaltres podem aportar, però, alhora, també ens enriqueix aquest diàleg amb la resta dels pobles europeus i amb la feina de construcció d’una unió entre tots aquests pobles.
Com es poden transmetre aquests valors des de les aules?
Amb la història de la construcció europea, amb la història dels fets, de les causes i dels efectes de les institucions europees. Per què es crea la Comissió Europea del Carbó i de l’Acer (CECA) just després de la Segona Guerra Mundial? La Comissió Econòmica Europea també té aquest objectiu de mercat comú, tot amb la idea de la fundació de la Unió Europea, de la Comissió Europea en aquest moment. És després d’una guerra mundial, que va ser sobretot una guerra europea, que es van intentar establir les bases perquè es pogués donar la pau i el creixement econòmic i evitar així de nou un conflicte armat.
Aquest origen de la Unió Europea i els efectes s’explica prou bé, però segurament treballem poc què vol dir la ciutadania europea, que vol dir no només ser ciutadà legal del teu país o del lloc on visquis, sinó quins drets tens pel fet de ser europeu, quines obligacions, què significa formar part d’una ciutadania de tota la Unió Europea. I això, segurament, s’explica poc. I s’explica poc què significaria a dia d’avui no ser membre de la Unió Europea i com de diferents serien les nostres vides quotidianes.
Quins serien aquests drets, o privilegis en comparació amb altres països, que tenim i dels quals no en som prou conscients?
Més que privilegis, és a dir, són privilegis si tenim en compte les condicions de vida materials i els drets de bona part del món occidental des del punt de vista climàtic o energètic, diria que hem de ser conscients que el nostre nivell de benestar és a costa sobretot del benestar de la resta del planeta i del planeta mateix. No és imputable a la Unió Europea com a tal, sinó del propi fer de les nostres societats i dels nostres països. En tot cas, com a ciutadans de la Unió Europea, probablement el que és més visible és la mobilitat. Nosaltres ens podem moure de manera lliure sense haver de canviar de moneda ni de passaport ni passar fronteres tant si anem a treballar, com si anem a estudiar o de turisme, i això és un element molt recent de la nostra història.
Un altre element evident és la nostra garantia de drets i de llibertats. Com a ciutadans i ciutadanes europeus, més enllà dels nostres sistemes de drets nacionals, també estem protegits per la Unió Europea, podem protegir-nos dels abusos del nostre propi estat en tribunals de la Unió Europea. O podem demanar la protecció de la Unió Europea si considerem que els nostres drets han estat vulnerats o si considerem que hi ha una legislació o un dret en els nostres estats que vulnera les nostres llibertats.
Podem demanar la protecció de la Unió Europea si considerem que els nostres drets han estat vulnerats
La Unió Europea també vetlla pel desenvolupament econòmic dels estats membres i, per tant, un cert nivell de creixement, de protecció i de cohesió social. És cert que això no sempre s’ha fet, el paper de la Unió Europea en la resolució de la crisi del 2008 és més que qüestionable quan es va rescatar segons quins governs. El cas grec és potser el més evident, però també el propi estat espanyol, quan s’imposa l’estabilitat econòmica per sobre de tot i a canvi de sacrificis de part de la població. També hem de ser crítics.
Si les persones veuen vulnerats els seus drets, poden recórrer a les instàncies europees, però la gran majoria de la ciutadania no sap què s’ha de fer. Cal una educació institucional des que som petites per saber defensar els nostres drets?
Jo crec que sí, que totes hauríem de saber que la darrera instància judicial al nostre país no és només el Tribunal Constitucional, és també el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per a alguns temes. De la mateixa manera que hem de poder saber que amb la recollida de signatures podem començar una iniciativa legislativa a Catalunya i amb unes quants milers de signatures més ho podem fer a nivell de l’estat i amb molts milers de signatures de diversos països podem fer una iniciativa al Parlament Europeu. Hauríem de poder incorporar en el nostre coneixement la possibilitat de ser actors principals i actors polítics i ciutadans europeus des d’aquest punt de vista de protegir els nostres drets i tenir iniciativa política i de dirigir-nos directament a les institucions.
Aquesta visió europeista de diversitat, es contradiu amb el que passa amb processos migratoris de persones que venen a Europa, com els intents de persones per creuar la Mediterrània?
Quan parlem d’Unió Europea parlem d’una unió política petita i sobretot d’una unió de mercats i d’una unió econòmica; és a dir, que hem anat molt de pressa en la unió econòmica i anem més a poc a poc en altres tipus de coordinacions, com per exemple a nivell polític i especialment en tot allò que té a veure amb l’exterior, com la immigració i la seguretat. Ho estem veient ara amb el conflicte amb Ucraïna, que tot just comencem a coordinar-nos. Tampoc la Unió Europea pot imposar el seu criteri com a institució, sinó que encara prevalen el criteri i la decisió dels estats individualment. Per tant, malgrat que a vegades parlem de polítiques europees, moltes vegades és la suma de la política de cadascun dels seus 27 estats membre.
Costa molt que hi hagi consens en temes de política exterior i aquí prima molt encara el criteri dels estats membres i molt menys l’opinió del Parlament, que sí que té uns posicionaments majoritaris sempre, en general, a favor de l’acollida i l’obertura de les fronteres de la Unió Europea.
Seria el punt més polèmic?
Tot el que suposa cedir sobirania és polèmic per als estats. En el seu moment ho va ser moltíssim el fet d’obrir les fronteres pel que suposava en termes de seguretat territorial. Cada pas que es fa des del punt de vista de la integració territorial i de cedir sobirania a una institució, en aquest cas, superior, que és la Unió Europea, és conflictiu i polèmic dins dels estats; però cada pas que s’ha fet en aquest sentit demostra que la direcció és la bona perquè més Europa significa sempre més benestar, més pau i més seguretat.
Costa molt que hi hagi consens en temes de política exterior i aquí prima molt encara el criteri dels estats membres
En aquest sentit, sobre la taula hi ha la integració, la immigració i tot el tema de la seguretat europea. Què significa seguretat? Com podem garantir la pau si això passa irremeiablement per tenir un exèrcit europeu que ningú vol o si això significa delegar la seguretat en mans de l’OTAN que tampoc sembla que hagi de ser? Aleshores, què vol dir apostar per la pau a nivell europeu com a actor internacional?
Quins projectes educatius té la fundació?
Tenim tres premis orientats a diferents nivells d’educació i formació. Impulsem un a les escoles sobre la idea de què és per a tu Europa, que té una categoria individual i de grup, en categoria de fotografia o vídeo. Tenim un sobre treballs de recerca de batxillerat sobre temes relacionats amb les institucions europees que es diu Premi Europa Jove que impulsem juntament amb la delegació de la Comissió Europea a Barcelona i que, a més de la dotació econòmica, ofereix la possibilitat de visitar les institucions europees. El tercer és a nivell universitari i impulsem un premi de recerca al treball de grau o de doctorat i una altra categoria sobre assaig o recerques inèdites; en tots dos casos poden ser treballs que toquin temàtiques relacionades amb el pensament, l’acció o les àrees de treball de Pasqual Maragall que inclouen temes al voltant de les ciutats.
Com afecten les diferències territorials de les ciutats a la segregació escolar?
Les escoles formen part d’un context que es nodreix d’oportunitats i també de la realitat amb què hem de treballar i la principal és el seu alumnat. Una de les coses que es primen és la proximitat, per una qüestió no només de practicitat sinó perquè forma part del seu entorn. Això determina la caracterització de les escoles i l’urbanisme acaba reflectint que la concentració de determinades característiques en un barri també s’acabin reproduint a les escoles. Si parlem de població amb dificultats econòmiques, amb molta diversitat o amb molt poder adquisitiu, això es reflexa en les escoles d’aquella zona i, efectivament, quan parlem de concentració de població amb dificultats, això es reprodueix en centres en els quals es concentra alumnat que té dificultats o perquè acaba d’arribar, o perquè no coneix la llengua… Hi ha tot un treball d’identificar quins són aquells centres que necessiten un suport complementari i que tenen més dificultats.
Des de la Fundació, no ens dediquem a fer activitats a les escoles, nosaltres promovem la recerca i intentem donar visibilitat als estudis i les dades per ajudar a dissenyar les polítiques o les mesures adients per treballar els temes de segregació o tants d’altres. Recentment hem publicat un llibre de Toni Rodon, guanyador del Premi Ajut a la Recerca Llegat Pasqual Maragall 2020, sobre segregació i comportament polític.
Des que es va crear la Fundació l’any 2007, quins serien els ítems més destacats?
La Fundació és una entitat amb vocació de ser una entitat referent en matèria d’Europa al nostre país i el que ha treballat molt també és el treball al voltant de les grans concentracions urbanes, no només de la ciutat cap a endins i el que té a veure amb urbanisme, mobilitat i habitatge, sinó també de la ciutat cap a fora, cap a les àrees metropolitanes, així com les xarxes de ciutats. És aquesta idea de Pasqual Maragall de parlar fins i tot d’Europa com aquesta xarxa de ciutats i, per tant, de l’espai de governança de les àrees metropolitanes. Això és el que hem prioritzat, la mirada de ciutat i la mirada europea. Després, des de la pròpia Fundació, s’ha afegit que som nosaltres qui gestionem el llegat polític de Pasqual Maragall, el que implica també la recerca, els premis i les publicacions per difondre el seu pensament o les seves accions.
Com a nova directora des del passat mes de febrer, quins reptes et planteges en aquesta nova etapa?
Més enllà de donar continuïtat a la bona feina que fa la fundació, jo crec que la meva prioritat és donar més visibilitat i incidència a la feina que fa la fundació perquè s’ha fet molt bona feina, i se’n fa, però encara és poc visible i sense visibilitat és difícil tenir incidència, és a dir, anar a produir canvis i ajudar a fer transformacions. Crec que hem de ser més visibles per tenir més incidència i més capacitat de transformar, d’ajudar d’arribar a més llocs, no només a nivell institucional sinó a nivell ciutadà.
I això com es fa? Amb més xarxa?
Una manera és treballar més en xarxa i en col·laboració amb més organitzacions i entitats. Catalunya és un país molt ric des del punt de vista de la societat civil, del teixit social, de les iniciatives, fins i tot a vegades individuals, de gent engrescada i amb ganes d’aportar i, per tant, nosaltres, amb tota la modèstia però també amb tota la contundència, intentarem articular la xarxa i connectar tot el que sigui possible perquè sols no té cap sentit treballar i, en canvi, plegats podem fer coses molt més potents.
Hem de ser més visibles per tenir més incidència i més capacitat de transformar
Un objectiu que m’he fixat de cara als propers cursos, en matèria d’educació, és que, a nivell no només curricular sinó de recursos, les escoles disposin de materials actualitzats i engrescadors per poder transmetre aquesta idea d’Europa com un espai de referència de ciutadania, amb uns valors compartits, i com un espai atractiu que cal conèixer però que també cal defensar perquè la Unió Europea és una mica com la democràcia, que a vegades la donem per amortitzada, la donem per sabuda, la donem per feta, però cal defensar-la cada dia perquè l’impacte que seria viure sense democràcia o sense Unió Europea seria molt gran en les nostres vides i molt pitjor.
Quins altres projectes hi ha a mitjà termini?
Engeguem una campanya de participació de la ciutadania sobre difusió del que són les institucions i, sobretot, les vies de participació de la ciutadania europea, que passen per posar èmfasi o per posar llum al proper període de juliol a desembre, que serà el de la presidència espanyola de la Unió Europea; i a partir del mes de gener fins al maig, que serà època preelectoral perquè el maig de l’any que ve tenim eleccions europees, amb aquesta mirada posada tant en la presidència com en les eleccions, amb la idea d’obrir una petita finestra perquè la gent conegui els valors de la Unió Europea, les maneres de participar-hi i d’obrir el debat europeu.
L’objectiu és sobretot el de ser conscients de què impliquen aquests drets i deures dels ciutadans i aquestes garanties, què significa ser ciutadà europeu, però també la possibilitat de dir la teva i la possibilitat de ser un garant de que la Unió Europea continuï fent complint els objectius de garantir més democràcia, més seguretat i més benestar.
La crítica forma part del procés?
La defensa de la idea d’Europa o la defensa de seguir construint la Unió Europea avui passa molt per ser crítics també amb la Unió Europea; és a dir, no és només una defensa cega pel simple fet de l’existència, sinó que al final la Unió Europea ha de ser un instrument per millorar el que en el seu moment es va impulsar, que és la pau, la seguretat, la democràcia, els drets humans i el benestar, que avui també és cohesió social i justícia social. Si no hi ha un contacte permanent amb aquests objectius, hem d’assenyalar la Unió Europea i hem d’assenyalar les institucions europees dient que s’estan desviant i no respon als valors fundacionals perquè es deixa una part de la ciutadania europea desemparada.
La millor manera de defensar-ho és precisament sent crítics en allò en què la Unió Europea no respon als valors pels quals és originada i fundada, i en això la ciutadania tenim molt a dir.
