La denúncia aquesta setmana d’una alumna a un professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-Universitat Ramon Llull ha elevat a 33 els casos d’assetjament sexual a les universitats catalanes.
Així ho indiquen les dades extretes d’un recull que ha fet TV3. La Pompeu Fabra lidera la classificació amb vuit casos coneguts, tres dels quals corresponen al Tecnocampus de Mataró. Li segueixen l’Autònoma i la de Lleida, amb sis denúncies cadascuna, i Girona, amb quatre.
La Universitat Politècnica de Catalunya, la Rovira i Virgili i la Ramon Llull parlen de dos a cada institució, i hi ha tres universitats que asseguren que no en coneixen cap cas: l’Abat Oliva, la UOC i la Universitat de Vic.
Espais de jerarquia
La doctora en sociologia i especialista en gènere de la cooperativa l’Esberla, Núria Alcaraz, remarca que d’assetjament a les aules hi ha hagut sempre, però que ara està sortint a la llum: “Les universitats no deixen de ser un espai de jerarquia, on s’estableixen relacions de poder de molts tipus, i on, per tant, les violències masclistes afloren de manera natural.”
En l’actualitat, hi ha cinc docents amb una investigació oberta. En casos anteriors, com el Tecnocampus o la Universitat de Lleida, els centres han acomiadat els assetjadors. A més, s’espera que sigui ferma la sentència d’un any i mig de presó per a un catedràtic de Física de la UAB.
Un dels primers casos que van transcendir als mitjans, fa 9 anys, va ser el del catedràtic de la Universitat de Barcelona Jesús de Miguel, acusat per desenes d’estudiants d’assetjament sexual i que va quedar impune, perquè, segons es va dir, havia prescrit, malgrat que els fets van ser reconeguts tant per la Fiscalia com per la Universitat.
Joves més conscienciades
La psicòloga Barbara Biglia, que ha investigat el fenomen de la violència masclista a les universitats, afirma que “hi ha una generació de noies joves que estan més conscienciades, i que són capaces d’identificar situacions de violència”.
Segons la psicòloga, les universitats amb més moviments feministes són les que tenen més denúncies, no perquè hi hagi més casos necessàriament, sinó perquè hi ha “més pinya per part de les joves” a l’hora de denunciar els abusos.
Tot i això, denunciar és difícil. Per a Alcaraz, “hi ha una manca de confiança en els protocols; el fet de denunciar suposa un procés d’entrevistes, reunions, de recordar tots aquests moments traumàtics i de violència”.
