L’actualitat és una font inesgotable i contínua de propostes. Ens centrarem aquí en tres que presenten certs aspectes que es podrien interrelacionar entre ells. Alguns amplien i actualitzen d’altres continguts publicats en aquestes pàgines. Primer, les agressions sexuals, amb causes, ramificacions i efectes de molt greus conseqüències, també en els centres educatius; un segon tema, el poder de determinades estructures per seguir captant-nos l’atenció amb tecnologies aparentment simples però molt complexes i elaborades; i, en tercer lloc, la Intel·ligència Artificial (IA) i la Generativa (IAG), noves per a l’opinió pública –no així per a certes empreses, Estats, exèrcits i especialistes–, amb repercussions presents i futures encara desconegudes. El primer tema representa una molt greu involució, l’altre ens consumeix el temps amb una evolució quasi imparable, i el darrer es podria situar en els inicis d’una altra evolució amb incògnites i punts positius interessants, i força crítiques per part dels que fins ara ho qualifiquen d’involució.
Involucions
Les contínues notícies sobre agressions sexuals són un clar exemple d’una evident involució més que condemnable, amb alarmants senyals que succeeixen i existeixen en contextos diversos.
En el camp educatiu, hi ha alumnat menor i major d’edat -en principi escolaritzat- que és víctima. També hi ha culpables. Uns sols, d’altres en manades, amb intimidacions prèvies o sota els efectes del subministrament de substàncies concretes a les víctimes. També hi ha algun professorat i professionals homes -relacionats amb la infància o adolescència-, implicats en delictes sexuals.
En un article anterior publicat aquí, titulat Al voltant de la ‘pornoeducació’ i l’alumnat, ja s’incidia en la necessitat de l’educació afectiva-sexual i en la suma de factors clau: Internet, el telèfon mòbil, la normativa legal vigent. La família és bàsica però l’escola també, en contextos socials on la unió de forces és imprescindible perquè aquest treball tingui continuïtat i es consolidi.
Per sobre de tot, recordem que, a més de la manca de l’educació adient, una de les causes de les agressions sexuals és el continu increment del consum de pornografia via Internet, des d’edats preadolescents, d’accés lliure i a l’abast de qui vulgui, amb reclams explícits o dirigits a determinades webs, tot i que no les busquis. Segons una recent anàlisi periodística, en les quatre webs de pornografia més visitades abunden la humiliació i submissió de la dona, fantasies d’incest, sexe extrem, violència explícita o simulacions d’abusos sexuals. Recordem que hi ha alumnat que les visita des d’edats primerenques.
El negoci de la pornografia i la sexualització de la violència és un dels que més diners mouen, i més en una societat hipersexualitzada com l’actual. Segons experts, els adolescents que han vist centenars d’hores de pornografia desconnecten l’empatia cognitiva i perden el control per valorar el dany que poden arribar a provocar.
A més de les intervencions educatives, cada persona ha d’assumir la seva responsabilitat per evitar aquests contextos i denunciar agressions i violències sexuals del tipus que siguin. Com que ensenyar és fonamental, el món adult hauria de ser un model a imitar i la comunitat educativa, una font de formació on aprendre sempre és prevenir.
Algunes propostes:
- Necessitat de parlar a casa i a les escoles sobre la pornografia i les agressions sexuals amb les criatures. La primera i gran dificultat és afrontar-ho i sobreposar-se a un repte sovint força difícil. Després, saber com. Un exemple d’una proposta és un portal web que fa uns dies es va presentar a Barcelona, una guia digital i gratuïta sobre educació sexual. Pretén ajudar a afrontar aquest escull a famílies amb descendència a partir de 8 anys. El seu plantejament és educatiu per fomentar la conversa. Els materials estan dividits en trams d’edat: de 8 a 11, de 12 a 15 i per a majors de 16 anys
- El treball legislatiu per posar límits a la pornografia, al seu visionat lliure a l’abast de qui vulgui, pensant en la protecció dels menors d’edat.
- La regulació dels algorismes i webs que propicien els visionats. Amb control i verificació de l’edat. Responen a decisions programades per algú. Avui la infància, tot i que no busquin la pornografia, la troben o apareix sense dificultats.
Atencions
Captar l’atenció és fonamental. Fa uns mesos parlàvem en aquestes pàgines sobre La distracció com a fenomen social i educatiu. Importants tecnològiques que fem servir cada dia tenen en nòmina a gabinets de psicòlegs que estudien el comportament humà davant les pantalles, dissenyen interfases per a avançar-se a les nostres preferències, captar-nos i retenir-nos. És el gran negoci basat en la focalització de la nostra atenció.
D’altra banda, als EUA ja es donen a conèixer demandes contra les xarxes socials. Les acusen de perjudicar conscientment la salut mental dels joves. Se les imputa pel tema de la verificació de l’edat o per no tenir-la i per les característiques de cada plataforma. Els efectes s’estudien des de fa temps, amb anàlisis que demostren la dependència que provoquen, o la difusió de les bondats de l’anorèxia o pensaments suïcides.
Intel·ligències
Sembla que hem descobert la IA ara amb la nostra intel·ligència natural gràcies a la notorietat del XatGPT. Fa temps que la tenim entre nosaltres en els dispositius i, com és obvi, aquella va ser inventada per aquesta. Un aparent cercador, un consultor amb respostes immediates, fins ara ens ofereix respostes a partir de la seva gestió de dades i continguts trets dels seus arxius en constant augment, facilitador de documents que ja arruïna el negoci dels traficants que venen treballs universitaris, alguns diuen que plagia, mentider, que té al·lucinacions, s’inventa coses que no existeixen, creador de productes artístics. Ara Sam Altman, director d’Open AI, creadora de XatGPT, acaba de demanar al Senat dels EUA regular la IA per limitar els seus riscos. D’altra banda, també s’obren camps nous i interessants en l’educació: una nova competència sobre l’ús crític i ètic de la IA, com aprendre més amb ella, quins canvis generarà en les activitats acadèmiques o com serà la professió docent en el futur, un coach segons el que va anunciar el professor i expert Yong Zhao en el darrer Edtech Congress Barcelona.
De moment, aquest xatbot ha provocat una revolució en les classes, amb detractors i pors a una nova amenaça per al professorat. Sorgeixen més oportunitats: metodològics, classes reinventades, potenciació de l’oralitat, exercicis de síntesi, recerca de falsedats o imprecisions en les respostes de la IA per arribar a validar la informació correcta i detectar el plagi, investigació sobre les seves fonts, escriure un altre text a partir de l’elaborat per la IA, subratllar paraules concretes, percepció de la seva neutralitat. Fins i tot pot servir perquè professorat i alumnat consensuïn d’altres formes de treballar i aprendre, reflexionin sobre aspectes positius i negatius en tecnologies de moment imparables.
En aquests contextos tan oberts, els reptes s’acumulen davant els tres temes tractats aquí, amb evolucions o involucions. L’educació s’ha d’implicar per afavorir que l’alumnat sigui capaç de veure la màxima llum en entorns amb certa foscor. No és fàcil però ha de ser possible.
