Recentment, en una celebració familiar, vam reunir tres generacions amb edats compreses entre els 6 i els 76 anys. En un moment donat, la conversa va girar cap a l’Educació. La discussió es va centrar en la pregunta de si les escoles estan a l’altura d’un món que canvia cada vegada més ràpidament i dels avenços tecnològics que ens envolten.
Durant els últims 100 anys, la tecnologia ha canviat la nostra vida de manera radical:
- Durant la segona revolució industrial pels volts del 1900, van néixer les fàbriques, els cotxes i els avions, i es va començar a produir en massa.
- A la segona meitat del segle passat, durant la tercera revolució industrial, vam crear ordinadors, vam començar a digitalitzar el nostre món i vam anar a la lluna.
- Avui, a l’era de la Indústria 4.0, depenem d’Internet i de la connectivitat 24/7. De mitjana, tenim més de 80 aplicacions al nostre telèfon intel·ligent. Molt aviat, si no ha passat ja, l’Internet de les coses (IoT), la intel·ligència artificial (IA), la realitat augmentada (AR) i la realitat virtual (VR) formaran part de les nostres vides a casa i a la feina.
L’aparició de Xat GPT fa uns mesos va fer evident que la manera com creem i aprenem està canviant. Una de les preguntes més fascinants del futur serà com col·laboraran els humans i les màquines en l’àmbit laboral. La següent, la cinquena revolució industrial, és a tocar.
Per predir si els nostres sistemes educatius i les escoles estan preparats per afrontar el futur, podem mirar enrere per veure com les escoles han evolucionat amb els avenços tecnològics del passat.
En el seu nucli, les aules i les escoles s’assemblen molt a com ho feien fa 100 anys, quan l’aprenentatge es centrava en l’estandardització i quan l’objectiu principal de les escoles era preparar els nens per treballar a les fàbriques i les nenes per criar els fills a casa.
- El 1920, una classe tenia un mestre, 30 o 40 alumnes i una pissarra. Avui, la majoria de les classes tenen un mestre, 30 alumnes i una pissarra.
- El 1920, l’aprenentatge era principalment dirigit i instruccional. Avui, en gran mesura, l’aprenentatge encara és principalment dirigit i instruccional.
- El 1920, els alumnes havien de memoritzar molt contingut només per aprovar un examen estandarditzat i després oblidar-ho gairebé tot. Avui, l’experiència d’aprenentatge dels meus fills no és molt diferent.
Tot i que la tecnologia ha canviat profundament tots els aspectes de la nostra vida, els nostres sistemes educatius i les escoles encara han de mantenir-se al dia amb aquest canvi. El fet que avui les pissarres siguin digitals o que els alumnes utilitzin ordinadors en comptes de ploma i paper són només detalls superficials.
En el seu nucli, els meus fills encara aprenen de la mateixa manera que ho va fer la meva mare fa 60 o 70 anys… tal com van adonar-se’n amb gran sorpresa les dues generacions a la nostra celebració familiar.
Escoltant la conversa, vaig adonar-me que tenim un autèntic desafiament sistèmic davant nostre. La majoria de professors es lleva cada matí amb la voluntat de fer una veritable diferència en les vides dels seus alumnes. I ho fan. A més, crec sincerament que tothom que treballa en l’àmbit de l’Educació vol el millor per als seus alumnes. Tothom desitja que aprenguin el màxim possible per accedir a un futur millor.
Però tan cert com això és que no podem preparar els nostres alumnes per al món en què viuran -acabaran l’escola l’any 2030 el 2025-, empenyent-los a través d’un sistema educatiu molt similar al de fa 100 anys.
