La problemàtica de la comprensió lectora i els hàbits de lectura en els nens catalans de nou anys ha generat una certa controvèrsia mediàtica. És important destacar que la notícia es basa en els resultats de proves diagnòstiques, però seria necessari aprofundir en com s’han realitzat aquestes proves i quina mostra de població s’ha tingut en compte abans de fer afirmacions contundents que, a més, posen en qüestió la tasca de mestres i professorat; com si fossin els únics responsables de la situació, sigui quina sigui.
En articles anteriors[1], ja he exposat la poca fiabilitat d’aquest tipus de proves, incloent-hi les famoses proves PISA[2]. Resulta curiós que en les últimes proves PISA realitzades, (unes proves que es passen a tota la Unió Europea a alumnat de quinze anys) els adolescents catalans es van situar als primers llocs del rànquing. Cap d’aquestes dades hauria de generar la polèmica mediàtica que s’ha desencadenat.
Com sovint passa, se centren les crítiques en les escoles i en la tasca dels mestres. Però cal recordar que l’escola no és l’única responsable de tot allò que succeeix als infants. Recordo que fa anys es fomentava rentar-se les dents a l’escola per millorar la salut bucal de la població, i més endavant es proposaven cursos sobre com transitar pels carrers per reduir els accidents de circulació. Podria fer una llarga llista de tot el que s’ha demanat a l’escola des de 1973, quan vaig començar a treballar com a mestre. Avui en dia, hauria de ser evident que l’escola no pot respondre a totes aquestes demandes i, alhora, complir amb el llarg currículum prescriptiu que demanen les successives lleis educatives. Diria que tot allò que sembla que va malament se li encarregava a l’escola perquè ho resolgués, la qual cosa evidenciava que la resta de la societat era incapaç de fer-ho, quan en realitat era i és responsabilitat de tothom.
Pel que fa a la qüestió de la lectura, cal recordar que s’ha encomanat a les escoles l’aprenentatge de la lectoescriptura. Per tant, hi ha una seriosa responsabilitat dels mestres de primària: encarregats que els infant aprenguin a llegir i a escriure, entenent el que llegeixen i el que escriuen. És important, doncs, repensar si es fa bé aquesta tasca. Se li dóna prou importància al llarg de tota la primària? Es dedica prou temps a la lectura lliure? Es practica l’hora del conte? Els mestres llegeixen en veu al seu alumnat? Les criatures llegeixen alguna vegada en veu alta i se les escolta? A casa, els familiars col·laboren en aquest aprenentatge? Hi ha biblioteques a tots els centres escolars? Es fan servir habitualment?
No són els nens de nou anys els que deixen de comprar diaris i revistes en paper
Ara bé, és un altre tema que també afecta a tota la societat. Caldria preguntar-nos: per què cada vegada es deixen de publicar més diaris i revistes en format paper? Quants llibres comprem i, sobretot, quants llibres llegim els adults? No són els nens de nou anys els que deixen de comprar diaris i revistes en paper i, els petits, no compren llibres, els seus adults els hi compren o els deixen de comprar. No podem demanar als nens que facin el que nosaltres, com a adults, no fem. I per ampliar les responsabilitats del món adult citaré l’Alba Castellví, hi ha mestres encarregats d’ensenyar a llegir i despertar el gust per la lectura que, sorprenentment, ho detesten i ho admeten sense vergonya. Per tant, desconeixen la literatura infantil i juvenil, que és fonamental per a la seva tasca educativa.[3] Per llegir cal tenir-ne ganes, per comprendre cal sentir un mínim d’interès. Necessitem persones adultes que tinguin ganes i il·lusió per llegir i poder transmetre-les al seu alumnat.
Per altre cantó, per justificar o intentar explicar per què les criatures llegeixen poc, o no comprenen tot el que llegeixen es carreguen les tintes contra les eines digitals. Quan els de la meva generació fèiem de pares o mares vigilàvem l’estona que les nostres criatures veien la televisió i quina mena de programes. Pensàvem que aquella novetat era perillosa per al seu creixement, per als seus aprenentatges, per deixar de tenir ganes de llegir contes, a la tele els dibuixos animats eren més interessants. Tindríem avui, al cap dels anys, la mateixa prevenció?
Els infants del segle XXI estan vivint el seu propi món, igual que nosaltres vam viure el nostre, i els nostres pares i avis van viure el seu. No podem jutjar el seu món amb els ulls del nostre. Potser aprenen de manera diferent a com ho vam fer nosaltres. Llegeixen o llegiran de la mateixa manera? La seva vida és diferent, millor o pitjor, no ho sé, però és diferent. Potser els costa més concentrar-se i atendre, però s’informen i aprenen tot allò que els interessa i que necessiten.
Les novetats ens desconcerten als més grans perquè les desconeixem i ens costa adaptar-nos
Els meus pares no entenien tot el que jo feia, el que feien els de la meva generació de postguerra, nascuts els anys 40-50 del segle passat. Què pensaran o diran de nosaltres i dels que avui fan de pares les criatures del segle XXI? Sembla que estem repetint comportaments les diferents generacions.
En resum, és necessari abordar aquesta problemàtica de la comprensió lectora i els hàbits de lectura dels infants i adolescents amb una perspectiva més àmplia i evitar culpabilitzar exclusivament l’escola i els mestres. Cal millorar la tasca de les escoles, cal millorar la formació inicial a les universitats, cal promoure l’interès per la lectura als futurs ensenyants, cal augmentar els recursos: llibres i brioteques escolars i de barri…
Tot recordant que és responsabilitat de tota la societat fomentar la lectura i adaptar-se als canvis del món en què vivim, incloent-hi l’ús de les tecnologies digitals i l’anomenada intel·ligència artificial. Trobarem més canvis, cada vegada més ràpids i haurem de contemplar-los. Grans i joves ens hem d’educar conjuntament: les novetats ens desconcerten als més grans perquè les desconeixem i ens costa adaptar-nos, ens costa aprofitar allò que tenen de millora i destriar allò que dificulta les relacions i els aprenentatges.
[1] http://diarieducacio.cat/notes-proves-examens-pensats-per-mantenir-la-societat-classista-que-tenim/
[2] http://diarieducacio.cat/blogs/rosasensat/2016/12/07/ha-arribat-el-circ-pisa/
[3] https://www.ara.cat/opinio/futurs-mestres-detesten-llegir-alba-castellvi_129_4717439.html
1 comentari
Com sempre, molt bones reflexions i amb mirada més àmplia del que és habitual.
M’ agrada especialment el respecte amb el qual et refereixes a les noves tecnologies. Normalment prenem posicions radicals respecte a elles i oblidem el que comentes, com l’aparició de la tele que m ha fet somriure recordant els meus pares com ens renyaven si ens hi enganxàvem.