Malgrat que fa més de dos-cents anys que llegim diaris, aquest és un hàbit que s’està perdent. Lluny queda la tradició de fer cultura i ciutadania amb el diari a les mans, allò que Hegel considerava l’oració matinal del ciutadà. El món d’avui ens porta a una velocitat d’accés a la informació i, a la vegada, a una manca d’atenció barrejada amb la presència de les fake news que fan que els arbres no ens deixin veure el bosc del coneixement. Sense aquesta sapiència assolada, fruit de la lectura atenta, el concepte de ciutadà queda coix. Per exercir una ciutadania responsable ens cal tornar a la lectura atenta, a entendre el que passa al nostre entorn i a tenir uns moments de “pau interior” o, si voleu, d’“slow read”. En aquesta allau d’informació, llegim amb cautela T. S. Eliot: “On és la saviesa que hem perdut en el coneixement? On és el coneixement que hem perdut en la informació?”
Lluny queda la tradició de fer cultura i ciutadania amb el diari a les mans, allò que Hegel considerava l’oració matinal del ciutadà
Algunes de les reflexions dels alumnes dels diversos cursos apunten a aquesta idea-força i és, en molts casos, un descobriment vital: cal la tranquil·litat del paper (i l’olor), la pau de l’espai (una terrassa, un bar, el menjador de casa d’un cap de setmana, etc.) on percebre allò que llegim de forma plena; el plaer del silenci i la desconnexió imprescindible de les xarxes socials.
La lectura digital és diferent, complementària i fa aparèixer una nova habilitat (sense amo aparent a les escoles i instituts): la competència informacional digital. Com destriem el gra de la palla? Com sabem quins coneixements externs al text que llegim són bons per entendre millor el text i pensar sobre el que diu i construir un nou coneixement? Com som millors ciutadans, en definitiva? Encara tenim feina per evitar que l’alumnat naufragui en el navegador de la pantalla del mòbil.
Em plau que una activitat d’aula provoqui una reflexió vital sobre la lectura en sentit global. Em dono per ben pagat! I, en tot cas, ara que ve el bon temps, el plaer de “resar” en paper, en una bona terrassa i amb un bon cafè… és manifestament insuperable.
