Opinió

Digitalització i comprensió lectora: què ens passa i com podem avançar

Aquests dies han generat debat públic dues notícies: les baixes dades de comprensió lectora de l’alumnat d’educació primària segons l’Informe PIRLS de 2021 i la suposada retirada de pantalles de les escoles de Suècia. Aquests fets ens han de preocupar i ocupar, i cal trobar solucions reals i sostenibles per al sistema educatiu. Intentaré fer una anàlisi de les causes i com aquestes estan desembocant en polítiques i programes concrets.

Les dades de comprensió lectora a Catalunya són baixes històricament. Des que s’avaluen les proves de competències bàsiques (any 2009), al voltant d’un 13% de l’alumnat d’educació primària mostra baixos nivells de comprensió lectora. L’any 2016 va ser el primer any que es van aplicar les proves internacionals PIRLS a Catalunya, i aquell any ja van situar el país en l’última posició entre els territoris de l’Estat que avaluen la comprensió lectora de manera continuada (només ho fan 7 territoris). Per cert, llavors no se’n va parlar.

Aquestes dades se sumen a les dades que ja van generar debat públic l’estiu passat sobre competències bàsiques. Aquí també cal fer un apunt: a Catalunya hi ha hagut una baixada en les competències de llengües i matemàtiques de 4,5 punts percentuals. Una baixada contundent. Però també cal situar-la en el context internacional: si haguéssim seguit la mitjana de la resta de països hauríem baixat 15 punts percentuals. De mitjana, els països han baixat 1,5 punts percentuals per cada setmana de tancament durant la pandèmia. De manera conclusiva: Catalunya ha baixat menys que la majoria de països en els resultats globals de llengües i matemàtiques, però en comprensió lectora ha baixat amb contundència (on ja estàvem a la cua).

Fa més de 13 anys que no s’impulsa cap nova política educativa en l’àmbit de la comprensió o l’hàbit lector

D’acord amb els principals estudis, experts i referents de la comunitat educativa, no és fàcil fer-ne una interpretació precisa i nítida. El que sí que podem dir és que Catalunya té uns resultats històrics baixos en comprensió lectora, que part d’aquestes dades s’expliquen per la complexitat social del territori (amb un increment de nouvinguts els últims anys sense precedents i de llengües de procedència no romànica), i també perquè fa més de 13 anys que no s’impulsa cap nova política educativa en l’àmbit de la comprensió o l’hàbit lector (l’última vegada, amb el programa PuntEdu).

Més enllà de la descripció del problema, a quines causes precises apunten les dades i els estudis? Sobretot s’apunta a quatre factors. En primer lloc s’apunta a com aprenem a llegir: cal ensenyar de manera explícita a llegir als primers cursos de primària, posant especial èmfasi en la descodificació (convertir el codi escrit en llenguatge oral) i en la comprensió lectora (cal entendre les paraules i tenir coneixements). I això no està clar que estigui passant a tot arreu. El Regne Unit per exemple ha apostat per millorar sobretot en aquest aspecte, amb bons resultats en els últims anys.

Aquesta causa sovint es planteja en contradicció amb un segon factor central d’altres estudis: el problema és que no es treballa el gust per la lectura. La manca d’espais tranquils per a la lectura, la manca d’hàbit o de referents, o lectures obligatòries no triades per l’alumnat, fan que llegir no agradi. Aquest és l’enfocament de nombrosos programes internacionals que han demostrat bons resultats. Tot i que aquestes dues causes es presenten molts cops contraposades i generen encesos debats, probablement les dues variables estan actuant alhora. Cal explicitar com aprenem a llegir, i cal millorar el gust per la lectura.

Una de les dades que més es relaciona amb els resultats de PIRLS és el nombre de llibres que les famílies tenen a casa, i a Catalunya tenim una de les dades més baixes

Una tercera causa fa referència a la gran correlació que hi ha entre els hàbits lectors de les famílies i els resultats de comprensió lectora dels seus fills i filles. Una de les dades que més es relaciona amb els resultats de PIRLS és el nombre de llibres que les famílies tenen a casa, i a Catalunya tenim una de les dades més baixes. A altres països s’han dut a terme campanyes de sensibilització molt contundents a les famílies, amb bons resultats. No permeten arribar a totes les famílies, però aconsegueixen activar nombrosos pares i mares que tenen un baix hàbit lector, però molta consciència per la criança.

Una última hipòtesi que ha sorgit recentment té a veure amb les pantalles: la tecnologia redueix la comprensió lectora. Aquests dies hem pogut experimentar un debat de poca qualitat, en gran part perquè s’ha partit d’una notícia que no era certa. Malgrat que els titulars així ho anunciaven, no és cert que la ministra d’educació de Suècia retiri les pantalles del sistema educatiu: la realitat és que s’ha encarregat una avaluació sobre els possibles efectes negatius de la digitalització en la comprensió lectora i s’ha reactivat el finançament per a llibres de text. Cap pantalla retirada.

Amb la digitalització hem de ser molt crítics i cal parar-hi molta atenció, certament. Però això no vol dir anar de banda a banda prenent decisions precipitades. A Catalunya l’aposta ha estat, des de fa quatre anys, dotar d’ordinadors a tot l’alumnat a partir de cinquè curs de primària (ja ho va ser amb l’1×1), que és l’edat on es poden generar més efectes positius i limitar-ne els riscos. L’alumnat que fa la prova PIRLS de comprensió lectora és de quart curs de primària: mai en la seva escolarització ha tingut un ordinador dotat per l’Administració educativa. La gran dotació d’ordinadors que s’ha fet s’ha acompanyat d’un gran esforç de formació que ha arribat a més del 80% dels docents precisament amb la intenció de garantir uns nivells de qualitat en la incorporació de la tecnologia. Són nombrosos els països amb bons resultats PIRLS amb molta més presència de pantalles que a casa nostra.

Es pretén iniciar un programa amb recursos que, a cinc anys vista, ha d’aconseguir reactivar el conjunt de biblioteques escolars del sistema

Totes aquestes certeses i dubtes han de servir per bastir una política concreta de millora de l’hàbit lector i la comprensió lectora, i és en el que s’està treballant des de fa un any. Cal tenir present que cap política no tindrà resultats clars fins, com a mínim, d’aquí quatre anys, i, per tant, l’aposta ha de ser sostinguda en el temps. En aquest sentit el Departament inicia ja el curs vinent un paquet de mesures en aquesta direcció. Entre d’altres, es pretén iniciar un programa amb recursos que, a cinc anys vista, ha d’aconseguir reactivar el conjunt de biblioteques escolars del sistema, ha d’aportar materials i formacions d’alta qualitat als centres educatius perquè puguin desplegar bones activitats de foment de l’hàbit lector i d’aprendre a llegir, i que ha d’aconseguir activar una part rellevant de les famílies. No és un paquet improvisat. Són mesures gestades des de fa més d’un any amb representants del món de la lectura i educatiu, amb la intenció d’anar-les ajustant per garantir que donen resposta a les principals causes d’aquesta situació, que encaixen amb la realitat dels centres educatius, i que es poden sostenir en el temps.