Sentir tristor, desesperança envers el futur i dificultat o problemes per conciliar o mantenir el son són algunes de les manifestacions expressades en un qüestionari per part de més de 6.000 noies i nois, estudiants d’ESO d’instituts de les comarques de la Catalunya Central. Són les variables que serveixen per avaluar l’estat d’ànim d’aquests adolescents, i el recompte revela que el 18,6% d’ells tenen un estat anímic baix. La dada que crida l’atenció és que en el cas dels nois, només un 11,6% acusen aquest estat baix d’ànim, mentre que en les noies el percentatge s’enfila fins al 25,1%.
La diferència entre gèneres s’explica principalment, segons l’equip d’investigació, “per factors contextuals que també es relacionen amb l’estat d’ànim. Hi té un paper molt important la violència sexual que pateixen les noies, però també hi afecta el fet que les adolescents dediquen menys temps a fer activitat física que els nois (el 57% no arriba als mínims recomanats per l’OMS). També són determinants el fet de ser immigrant, fer dieta i fumar tabac diàriament que s’associen igualment amb un estat d’ànim baix únicament en les noies. En canvi, el consum de risc d’alcohol només s’hi va associar en els nois.
Pel que fa a les variables socials d’exposició, s’observa una major prevalença d’estat d’ànim baix tant en nois com en noies amb una situació socioeconòmica desfavorida. Tenir notes més baixes, abusar del telèfon mòbil o patir assetjament són altres factors associats que no semblen tenir diferències de gènere. A la banda contrària, la major part de la diferència entre gèneres en la prevalença de l’estat d’ànim baix es deu al fet d’haver patit violència sexual.
Focus en l’estat d’ànim
Tal com explica la investigadora de la UVic-UCC que ha liderat l’estudi, Helena González-Casals, el grau més alt o baix de l’estat d’ànim el delimiten fent una estimació de les respostes dels símptomes com la tristor i la seva freqüència i intensitat, els problemes per dormir, si són més o menys puntuals, i tot allò que es demana a l’enquesta. “Sabem que un estat d’ànim baix no necessàriament porta a patir una depressió, però sí se sap que, un baix estat anímic perllongat en el temps sí que pot derivar en un diagnòstic de depressió o ansietat, que hi contribueix”.
Per això, un dels objectius d’aquesta recerca és identificar-ho per a poder fer una acció preventiva, fent que l’estat anímic baix no es faci crònic.
Però no és l’única intenció de la investigació -precisa González Casals-. “També volem descriure aquest fenomen per veure fins a quin punt està passant i encarar els resultats cap a accions de promoció que impedeixin arribar a un estat d’ànim baix perllongat en el temps”. És a dir, el treball de recerca estudia la situació i com es relaciona aquest estat d’ànim amb altres variables i, a partir d’aquí, les dades són a disposició de qui vulgui desenvolupar alguna actuació.
Per tant, els resultats d’aquesta investigació, publicats en obert a la revista Journal of Affective Disorders, poden ser útils per fer una feina preventiva i detectar malestars i simptomatologia abans que es produeixi un empitjorament o cronificació i es passi d’un estat d’ànim baix a trastorns més severs, com podrien ser l’ansietat o la depressió.
La recerca l’ha fet el grup interuniversitari Epi4Health, participat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el campus Manresa de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). I les dades que s’han treballat formen part del projecte liderat des d’UManresa (Universitat de Vic, Universitat Central de Catalunya), DESKcohort, que consisteix en fer un seguiment al llarg del temps de les persones de 12 a 18 anys escolaritzades en centres educatius de la Catalunya Central per tal d’analitzar-ne el comportament o aspectes rellevants que poden afectar diferents aspectes socials de la seva vida, la seva educació o la seva salut.
Estat d’ànim canviant
Segons s’explica en el portal Faros de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, l’estat d’ànim, trist o irritable, la major part del temps és un dels símptomes que engloba la depressió, que és la manifestació més freqüent dels trastorns afectius. Però perquè els especialistes estableixin un diagnòstic de depressió, aquest símptoma s’ha de donar juntament amb alguns altres i han de perdurar en un determinat temps.
Se sap també que la major part dels trastorns mentals s’inicien en l’adolescència, per la qual cosa, estudis com aquest permeten interpel·lar els agents interventors perquè, quan es facin accions, “tinguin en compte que s’han de fer de manera diferencial per a nois i noies perquè sabem que hi ha diferències”, apunta Helena González Casal que prepara el seu doctorat amb la UOC, dins del programa Salut i Psicologia sota la direcció de Marina Bosque, investigadora principal del grup Epi4health dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, vinculat a l’eHealth Center, i d’Albert Espelt de la UAB.
La investigació ara continua i ho farà mesurant altres aspectes sobre l’estat d’ànim, com ara l’impacte de la pandèmia sobre ell en aquests adolescents. També volen veure si l’entorn urbà o rural hi té influència, per tal de perfilar accions específiques o intervencions preventives encara més acurades.
