La història d’Antoni Benaiges és la història, o gairebé, d’una gran quantitat de mestres que van exercir el seu ofici durant la II República, amb el somni i el convenciment que l’educació republicana, pública i laica seria una de més potents armes que traurien aquella Espanya de l’enorme crisi que portava arrossegant després de la pèrdua de les últimes colònies. Un país analfabet i basat en una agricultura arcaica i una indústria tardana i incipient.
Benaiges, afiliat a la FETE-UGT en el seu moment, va ser destinat a Bañuelos de Bureba a l’escola rural. Es tracta de la zona la capital de la qual, precisament, és Briviesca. Un poble en el qual el mestre va intentar, durant dos anys, eixamplar l’horitzó formatiu i personal del seu alumnat i que, com a gran horitzó, es va plantejar portar el seu alumnat al mar. Aquest paisatge que cap d’ells havia vist. Benaiges volia portar-los aquell 1936 al seu poble natal a Tarragona perquè contemplés el Mediterrani. Un somni incomplert que un grup de sicaris falangistes va decidir enterrar assassinant el mestre i cremant i destruint la seva obra i la dels seus i les seves alumnes. Els seus quaderns de classe en els quals, entre moltes altres coses, havien elaborat treballs sobre el que esperaven trobar quan veiessin la mar per primera vegada.
Molts anys després, i gairebé per atzar de la vida, durant l’exhumació d’una fossa comuna al poble, en la qual hi havia més de 100 cossos de persones assassinades en un període de diversos anys per adeptes al nou règim franquista, un dels veïns del poble va preguntar si es trobaven entre aquests ossos les restes d’Antoni Benaiges, el seu vell mestre en aquells anys.
Sospita de censura
Aquella pregunta ha derivat en els últims anys en un assaig en el qual es va recuperar la història d’aquest mestre republicà. També una obra de teatre i una pel·lícula que, precisament, s’estrena aquests dies de 2023. L’obra de teatre, escrita per Xavier Bobés, ha estat representada en 50 escenaris de tot el país. En pròximes setmanes li tocava el torn a la seva representació en Briviesca, la capital de la zona en la qual Benaiges va poder fer classe durant dos anys fins que el van assassinar.
I heus aquí, la segona mort d’aquest mestre. L’obra va ser cancel·lada el dilluns passat, per escrit, segons ha informat Bobés en un comunicat. Segons aquest text, les raons han estat tècniques, per la dificultat de muntar l’obra al Pati de l’Hospitalillo de la localitat, col·locar un generador elèctric, el que s’esperés una assistència de públic de 500 persones.
Segons el comunicat emès per Bobés, des del mes d’abril passat la companyia ha estat compartint informació tècnica amb l’ajuntament de la localitat per solucionar els possibles problemes tècnics que anessin sorgint en relació al muntatge de l’obra. Va ser precisament el consistori de la localitat el que va proposar l’espai del Pati de l’Hospitalillo per a la representació. El canvi que s’ha produït en aquest temps és el de les eleccions municipals que han suposat que l’anterior executiu del PSOE hagi sortit de la corporació perquè el PP reprengués una alcaldia que ha estat a les seves mans ininterrumpudament entre 1983 i 2015.
Bobés assegura, a més, que aquest mateix espai és el lloc en el qual se celebren els concerts d’estiu en la localitat, de manera que ja hi ha experiència prèvia en el muntatge d’espectacles al pati. Com ho testifica una succinta cerca en Internet d’imatges del Pati de l’Hospitalillo.
Material editat per Antoni Benaiges i el seu alumnat | Sergi Bernal/Wikimedia
La companyia, segons aquest mateix comunicat, ha renunciat a la indemnització econòmica que li correspondria per la suspensió d’una obra que ha estat finalista dels Premis Max i els Premis de la Crítica. “La cancel·lació de la funció”, resa l’escrit, “precisament allà (Briviesca) ens resulta ombrívola per les ressonàncies amb la història”.
El comunicat acaba amb l’esperança que “les administracions del nostre país es continuaran movent amb respecte i cura professional cap a artistes i espectadors, i amb la llibertat d’expressió com a posició comuna i innegociable”, cosa que, amb prou feines, sembla que es compleixi després d’aquesta cancel·lació, així com la censura, fa uns dies, d’una obra de Virginia Wolf per part d’un altre ajuntament que ha girat cap a la dreta en les últimes eleccions.
El seu cas, com el de l’obra de Virginia Wolf, és el que ha empès Bobés a fer el seu comunicat. “Sembla un cas de censura”, admet l’autor, dramaturg i actor. A tres setmanes de l’estrena, amb tot tancat, inclòs el pressupost, les excuses donades per l’ajuntament fan sospitar que sigui més aviat una decisió que no té a veure tant amb el tema tècnic, com amb el polític.
“Ens preocupa molt perquè veiem com se succeeixen casos similars”, comenta Bobés. D’aquí la necessitat de fer pública la seva situació. Per a aquest autor, és cridaner que sigui Briviesca on no es podrà representar, localitat en la qual Antoni Benaiges passava alguns dels seus caps de setmana entre 1934 i 1936; localitat en la qual va ser assassinat fa 87 anys. El seu cadàver, recorda Bobés, no ha estat trobat encara.
Antoni Benaiges
Antoni Benaiges, com explicava Salomó Marqués en aquest article, va revolucionar la vida d’aquest petit poble burgalès gràcies a la introducció dels mètodes de Freinet. El mestre va pagar de la seva butxaca un gramòfon i una impremta gràcies a la qual va poder treballar amb el seu alumnat diferents qüestions. Entre elles, un llibret titulat com l’obra cancel·lada en Briviesca i que recollia les impressions, més en vers que en prosa, que aquelles nenes i aquells nens tenien sobre la mar, abans d’haver-lo vist mai.
El mestre va decidir utilitzar la impremta perquè el seu alumnat desenvolupés la seva creativitat. Van editar alguns quaderns escolars en ella que van compartir amb altres escoles, tant fora com dins d’Espanya. Aquest material es compta entre aquell que van destruir els seus assassins, encara que alguns exemplars van ser atresorats per la família en el seu poblet de Tarragona.
2 comentaris
Moltes gràcies Pablo per aquest article de record !!
el franquisme no ha mort i es nota de nou amb tot aquest impuls del PP i VOX que ens retorna al que van viure els nostres pares i avis -sóc del 1958 !- amb tot allò que no fós del régimen -persecució i eliminació al màxim envers la llibertat d’expressió, les esquerres, Catalunya…
Si tenim un país ignorant podrem fer el que vulguem !!… aquest és el lema d’aquestes dretes afèrrimes i retrògrades, i d’aquí que tot allò que pugui obrir la ment crítica no interessa a aquesta Espanya profunda. I el que em fa més basarda és que si no fem una moguda ben important, tornarem a viure el que van viure els nostres pares, i ens aniran eliminant la cultura i l’educació amb ment oberta i demòcrata !!!.
El que està passant és extremadament greu, i els que pertanyem al món de l’Educació i de la Cultura tenim una gran responsabilitat per aturar-ho !!.
Innacpetable que es cancel·li la funció una obra de teatre que presenta l’acció entusiasta i compromesa del mestre Antoni Benaiges. Vam poder visitar una exposició que mostrava l’acció del mestre, materials de classe i notes d’observacions i reflexions professionals al Museu Marítim de Barcelona. Admirable l’acció professional i compromís d’un mestre destinat lluny de la seva terra, que ensenya amb una altra llengua i desenvolupa una pedagogia activa amb tècniques Freinet, de les més avançades, els anys trenta. Els qui cancel·len no saben res de l’acció d’aquest mestre y ho fan per motius no comunicats.
Però vaig a la pedagogia activa de les Tècniques Freinet (variades, i per això no és denomina mètode). L’organització de l’aula com a laboratori d’aprenentatge i lloc d’aprenentatge cooperatiu amb les eines i tècniques d’aquell temps és l’organització més adequada per a incorporar avui les tecnologies de la comunicació digital i l’escola del diàleg intercultural. I constato que no coneixiem el mestre Benaiges però tampoc es coneix la pedagogia Freinet. El mateix dia 6 de juliol que es publicà l’article de Pablo Gutiérrez estava al Congrés Mutidisciplinar d’Investigació Educativa a Santander, amb gran participació de professors formadors universitaris. Tractant de la correcció ortogràfica, front a la preocupació tradicional per les faltes, vaig voler posar l’accent en el gust d’escriure i compartir pensaments i sentiments a la classe i vaig il·lustrar-ho fent esment del text lliure, la correspondència escolar i el llibre de la vida. No es coneixia la pedagogia Freinet, amb una excepció, un mestre valencià, jubilat com jo i que com jo va desenvoluoar les tècniques Freinet amb estusiasme. Jo n’he parlat cada curs a la universitat, tant en pedagogia com en política de l’educació.