Aquests dies s’ha publicat el programa electoral del Partit Popular. És cert que la majoria dels votants, en qualsevol partit, no acostumen a llegir els programes electorals. Encara que és cert que una cosa és el programa i una altra, posteriorment, les polítiques públiques que proposen i imposen segons les circumstàncies, les pressions, els pactes o les històriques obsessions.
El programa electoral d’educació del Partit Popular no deixa dubtes de la volta cap endarrere de molts aspectes educatius. Però no únicament això, sinó que és profundament reaccionari. Encara que utilitzi termes genèrics i gastats per a fer l’efecte de progressisme i “bonachón” (i això que encara no ha pactat amb VOX el programa de govern central), amb la seva proposta l’educació passarà a les catacumbes educatives i naturalitzarà la censura ideològica a l’escola.
Les propostes pseudoeducatives del Partit Popular (al servei d’un “gran país”, però no diu a qui servirà d’aquest gran país) les condensa en un apartat de tres pàgines entorn de paraules tan ambigües i interpretables com a excel·lència i qualitat, mèrit, esforç… però que reflecteixen el fons del seu enfocament, selecció i privilegi per a alguns:
• Reformar la LOMLOE, la qual cosa significa deixar de prioritzar els centres públics sobre els privats (en tots els seus governs han incrementat els concerts i el finançament per a la privada), suprimir l’enfocament inclusiu de l’educació, afermar la religió catòlica en l’educació, evitar l’enfocament ecosocial i de drets humans dels continguts escolars, etc.
• Gratuïtat de l’educació de 0 a 3 anys, cosa que significa que finançaran més concerts i més escoles privades en una etapa educativa no obligatòria, amb l’excusa d’ampliar l’educació de 0 a 3. Més negoci per a les empreses i fons privats que han vist l’educació com un nou nínxol de mercat. A més, amb un desconeixement absolut dels processos educatius i de l’evolució de la infància, posen èmfasi en la compressió lectora en l’etapa de 0 a 3 anys. Això fa sospitar que el programa li ho han encarregat a XatGPT o que els seus assessors són comercials que no han trepitjat una aula ni vist a un nen en la seva vida.
• Recuperar les avaluacions estandarditzades en primària i la definició d’estàndards nacionals d’avaluació per a establir rànkings comparatius i competició entre centres, com si d’una lliga de futbol es tractés i no d’un dret. Tornem, a més, a l’estandardització, la qual no té cap impacte en l’avanç o no-avanç dels estudiants. De fet, els resultats de les avaluacions només afecten la reputació de l’escola (per tant, al seu valor de mercat), en comptes de fer costat a aquells centres que escolaritzen a alumnat amb majors dificultats i que necessitarien, per tant, millors recursos.
• Proposen, com a estratègia per a reduir l’abandó primerenc escolar, vies “atractives i flexibles” la qual cosa sembla recuperar el ja proposat per la LOMCE del ministre Wert, dels “itineraris escombraries”, que tenen la intenció de derivar com més aviat millor fora de l’escola a l’alumnat que més suport necessitaria, deixant-lo a la mercè d’un mercat de treball precari i uberitzat.
• Per descomptat, reapareix la tan famosa llibertat del PP. Defensar la llibertat dels pares de triar el centre i el tipus d’educació (de tots els centres, també els d’educació especial, que ells no volen en els centres públics ordinaris). És a dir, es reconeix la llibertat d’ensenyament des d’un punt de vista segregador, ja que la “llibertat de selecció” de centre que defensa el PP té una doble orientació: la “llibertat” de les famílies de classe aspiracional per a triar el centre on no hi hagi alumnat divers i només es trobi amb el tipus de famílies amb les quals aspira a relacionar-se; i la “llibertat” dels centres privats-concertats per a seleccionar a l’alumnat que no tingui dificultats, no tingui necessitats educatives específiques o pertanyi a alguna minoria.
La diversitat desapareix en la ideologia conservadora
• Respecte a continguts curriculars, hi haurà un contingut comú per a tots amb independència d’on estudiïn, per la qual cosa el context i l’entorn, així com la diversitat desapareix en la ideologia conservadora (com en el programa de Vox, on promocionaven la conservació de litoral marí a la meitat de l’erm castellà). L’autonomia dels centres es converteix en especialització curricular, és a dir, utilitzar-la per a crear centres amb “especialitzacions d’elit” i establir així una forma encoberta de seleccionar a l’alumnat (pensant en l’escola concertada i privada) i un mercat competitiu entre els centres educatius.
El més sorprenent és l’oxímoron tornant al segle XIX: ‘assegurarem la neutralitat ideològica a les aules’, quan tota educació comporta una visió sobre el model de societat i de valors i principis de convivència
• El més sorprenent és l’oxímoron tornant al segle XIX, quan encara es feien aquest tipus d’afirmacions: “assegurarem la neutralitat ideològica a les aules” es llegeix en el programa electoral del PP. Quan tota educació comporta una visió sobre el model de societat i de valors i principis de convivència, sigui l’educació familiar, escolar o social. És a dir, tota educació és política. Som éssers polítics (ho estudiem en filosofia, encara que alguns sembla que van suspendre la matèria). A més, aquesta veritable obsessió ha estat ja rebatuda per sentències del Tribunal Suprem sobre el pin parental de Vox respecte al suposat “adoctrinament” en activitats sobre diversitat afectiu-sexual o igualtat.
•Denominen eufemísticament “equilibri lingüístic” al que realment significa que imposaran més castellà en comunitats autònomes amb llengua pròpia. Quan aprendran que el castellà es domina en totes les comunitats amb dues llengües i algunes amb més precisió i coneixement que en la d’una sola llengua? Però la seva ideologia recalcitrant volen imposar-la contra tota evidència, contra les dades i els resultats de la recerca.
• Recuperen la metodologia de la “lletra amb sang entra”, explicada eufemísticament amb la terminologia a l’ús del “mèrit i l’esforç dels alumnes i el prestigi de la figura del professor guiaran el nostre model educatiu”. Centrant la responsabilitat dels resultats acadèmics a culpabilitzar els estudiants (mèrit i esforç), convertint les víctimes en culpables. I aplicant el model empresarial al món educatiu, convertint la funció directiva en gerents d’empresa i recuperant de nou la figura del professor com a “autoritat” judicial.
• I com és lògic revisaran la nova Llei universitària (LOSU). Amb conceptes vagues com a excel·lència, ocupabilitat i una prova d’accés a la universitat comuna per a tot l’Estat. Res nou sota el sol.
En definitiva, el programa del PP recupera el més ranci de la LOMCE en aquestes tres pàgines i ens proposa una antipedagogia vintage o sigui retro i la defensa d’un model més pròxim a l’escola trigo franquista i nacionalcatòlica del segle passat que a una educació per al segle XXI.
