El Grup de Recerca de Mediació del COPEC, promou, analitza, genera coneixement i defensa la mediació escolar com un recurs i estratègia pedagògica, a la que cal invertir-hi temps i dedicació per a assolir el benestar social, emocional i educatiu de l’alumnat.
Mediació Escolar i Educativa
Per fer referència de l’ús de la mediació a l’àmbit educatiu, des d’una mirada pedagògica i evolutiva, ens hem de traslladar a les primeres experiències de mediació escolar en centres educatius espanyols als anys 90 del segle passat: 1994, País Basc; 1996, Catalunya; i 1997, Madrid. Arran d’aquestes experiències pilot es va produir una expansió ràpida i desigual de la mediació escolar per nombrosos centres educatius de tot el territori espanyol.
La mediació pot ser considerada com un instrument d’aprenentatge ja que facilita als infants, adolescents i joves el desenvolupament de models de gestió de conflictes alternatius a la indefensió i a l’agressió, evitant, alhora, la intervenció constant de l’adult.
Igualment, els programes de mediació formen a l’alumnat en actituds i habilitats que els porta a una millor comprensió dels conflictes que afronten, a un autoconeixement i valoració d’ells mateixos, al respecte a les altres persones, a l’experimentació d’emocions i sentiments positius, a una canalització correcta de l’agressivitat, a comunicar-se efectivament, a participar i a cooperar al benestar de tots. (Boqué, 2002)
Els programes de mediació formen a l’alumnat en actituds i habilitats que els porta a una millor comprensió dels conflictes
Podem parlar de mediació educativa entesa com a mediació entre iguals, a l’escola, al pati. La mediació escolar és aquella que es dona entre l’escola i pares, equip directiu i mestres, alumnes i equip directiu, tutories i alumnat. Així com la mediació educativa ha anat entrant a les escoles, és més difícil que es doni la mediació escolar.
Objectius de la mediació en l’àmbit educatiu:
- Promoure la gestió positiva dels conflictes.
- Facilitar acords constructius.
- Pacificar les parts i reduir les agressions.
- Crear un clima escolar pacífic i constructiu.
- Fomentar l’afirmació personal, l’autoestima i la confiança mútua, la capacitat de compartir sentiments i experiències.
- Alleujar tensions generades per disputes.
- Obrir la possibilitat de relacions futures.
La mediació escolar i educativa per solucionar conflictes i situacions d’assetjament
La mediació és una eina pedagògica de gran valor en l’aula, perquè contribueix a la convivència del centre escolar, perquè actua des de la prevenció amb activitats de sensibilització i en la detecció dels conflictes o assetjaments, en les seves fases inicials.
Una de les preocupacions socials és l’anomenat “bullying” que poden patir els nostres infants i adolescents en entorns quotidians. Monjas i Avilés (2006) resumeixen que el bullying és “quan un/a noi/a, o un grup, pega, intimida, assetja, insulta, humilia, exclou, molesta, ignora, posa en ridícul, desprestigia, rebutja, abusa sexualment, amenaça, es burla, aïlla, xantatge, tiranitza, etc. a un altre/a noi/a, de forma repetida i durant un temps prolongat, i ho fa amb intenció de fer mal posant a més la víctima en una marcada situació d’indefensió. Referint-se al “maltractament i assetjament físic, verbal, psicològic, emocional, sexual i/o interpersonal, intencional i sistemàtic d’una persona cap a una altra que està indefensa”.
Característiques i criteris distintius:
- Conducta agressiva intencional: L’assetjador té un desig deliberat de fer mal a l’altra persona. Actua amb intenció de dominar i exercir poder sobre un altre/a.
- Habitual, persistent i sistemàtica: Es repeteix moltes vegades i roman al temps de manera perllongada, el que dona lloc al fet que s’estableixi un enllaç perniciós entre l’assetjador i la víctima.
- Desequilibri de poder: Hi ha una situació de desigualtat entre les parts. Es produeix una relació asimètrica i desigual que dona lloc a una relació de domini–submissió, de fort–feble.
- Roman secreta, oculta i no coneguda pels adults: es manté amagada passant desapercebuda davant del professorat i la família. Persisteix a causa de la ignorància i passivitat de les persones que envolten les parts en conflicte. Al voltant del bullying hi ha una marcada “Llei del silenci”.
Davant aquestes situacions, no hem de deixar que els fets es vagin produint sense actuar, per això és de vital importància la prevenció, l’actuació pedagògica i com a eina del procés resolutiu: “la Mediació Escolar”.
Cal anticipar-se a les situacions conflictives, mitjançant tasques de seguiment orientadores i actuacions pedagògiques i psicopedagògiques que ajudin a evitar situacions relacionals asimètriques. És molt important diferenciar les situacions conflictives, on la Mediació Escolar jugarà un paper predominant, de les situacions on és visible un assetjament continuo i persistent d’una part vers de l’altre -bulling- , on es requereix un enfocament molt més global i on la mediació és una part de la solució.
A nivell pedagògic, per dur a terme una mediació, s’ha d’evitar tot tipus de desequilibri de poder entre les parts
A l’hora de parlar d’assetjament escolar, prevenir consisteix en posar en marxa una sèrie de pautes, tècniques, eines, i desenvolupar una sèrie d’habilitats i valors en l’alumnat, a través de la tasca diària, per aconseguir relacions positives, on els individus no se sentin aïllats.
A nivell pedagògic, per dur a terme una mediació, s’ha d’evitar tot tipus de desequilibri de poder entre les parts. A l’àmbit escolar això es pot aconseguir més fàcilment que en d’altres àmbits, sobretot si els agents de context (professorat, famílies, professionals educatius) col·laboren per obtenir els resultats desitjats. D’aquesta forma es pot reduir les possibles diferències de poder i passar de conductes passives-agressives a conductes assertives. Al mateix temps es poden aplicar un seguit de tècniques a l’aula, com l’elaboració de sociomètrics, “ajuda entre iguals”… Aquestes actuacions ajuden a valorar no només el rendiment acadèmic, sinó que també donen una mirada significativa i positiva sobre actituds, habilitats i competències socials.
D’altra banda, gràcies a les pràctiques mediadores, l’alumnat -especialment a secundària on s’ensenya la metodologia de la mediació- afegeix un plus en el seu aprenentatge en múltiples aspectes, ja que aprenen la importància de: separar el fet dels sentiments que ens provoca, positivar els conflictes i aprendre’n, saber escoltar l’altre, ser assertiu, empatitzar amb l’altre i, especialment, compartir més que competir.
Les persones mediadores externes s’haurien d’apropar a les escoles parlant de conflictes
L’alumnat format en mediació genera una sinergia diferent a les aules, ja que actua no només com a mediadors/res en casos puntuals, sinó com a activistes de la convivència, solidaritat i del suport. Al final, aquesta formació suposa una millora en les seves competències socials i una ajuda al seu creixement personal, i molts d’ells, passats els anys, són conscients del plus invertit a la seva vida, especialment com a bagatge personal.
Les persones mediadores que no formen part de l’equip escolar probablement són les que poden ajudar a l’escola en els seus conflictes. Les persones mediadores externes s’haurien d’apropar a les escoles parlant de conflictes. El “bullying” és un problema complex on normalment les persones afectades no en parlen per por a represàlies, on a vegades els docents han d’assumir un rol i uns protocols no gens fàcils i força compromesos. Per això és millor fer un apropament parlant de conflictes que es donen o s’estan donant a l’escola, des d’una mirada exterior d’ajuda i assessorament.
La mediació i els conflictes produïts fora de l’escola (xarxes socials, entorns familiars…)
Les relacions que estableixen els alumnes entre ells quan assoleixen una bona convivència afavoreix l’aprenentatge. La presència quotidiana de les xarxes socials en la vida dels joves té una especial importància. El bon o mal ús que se’n faci tindrà unes conseqüències que repercutiran en la seva vida. Ens hem de centrar en prevenir que un mal ús de les xarxes socials no formi part habitual en la convivència dels centres, cal destacar que la convivència és un dels eixos vertebradors del PEC (Pla Educatiu de Centre) i del PAT (Pla d’Acció Tutorial). Establir estratègies on participen alumnes de diferents nivells on els més grans tutoritzen als alumnes d’etapes inferiors, ajuda a sensibilitzar contra la violència i acompanya en el procés d’integració de l’alumnat. El Servei de Mediació facilitarà la resolució de petits conflictes entre alumnes, on hi participaran, també, alumnes voluntaris formats prèviament.
Donat que el pedagog/a i el psicopedagog/a és el referent de l’orientació educativa en el centre i té per funcions l’atenció directa a l’alumnat i el suport i acompanyament a l’equip docent i a l’equip directiu; són els professionals que poden promoure i coordinar el treball en xarxa amb tots els recursos de la comunitat educativa relacionats amb la mediació i a la convivència. Alguns dels quals anomenem a continuació:
DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT:
- UNITAT DE SUPORT A L’ALUMNAT EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA (USAV) vinculat al Pla Les escoles lliures de violències (LELV). El Pla les escoles lliures de violències dona resposta a totes les situacions de violència en l’àmbit educatiu, partint d’aquest canvi de paradigma en el model d’intervenció portat a terme fins ara, de manera que puguem abordar la violència i la convivència des de plantejaments volgudament diferenciats.
https://documents.espai.educacio.gencat.cat/IPCNormativa/DOIGC/PEC_Pla_LELV.pdf
- PROGRAMA DE BENESTAR EMOCIONAL: BENESTAR PER ESTAR BÉ
https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=949902
- UNITAT DE SUPORT A LA CONVIVÈNCIA ESCOLAR (USCE). Cada Centre ha de gestionar les situacions potencialment conflictives tenint en compte els criteris pedagògics del seu projecte educatiu i en el marc de la normativa vigent. Pot comptar també amb l’assessorament dels professionals dels serveis educatius i de la Inspecció d’Educació.
- CIRCUIT SIMPLIFICAT D’INTERVENCIÓ davant conductes de l’alumnat greument perjudicials per a la convivència.
MOSSOS D’ESQUADRA:
Els Mossos d’Esquadra treballen amb el conjunt de la comunitat educativa de Catalunya per donar resposta a les necessitats de seguretat actuals i futures, comptant amb la complicitat dels diferents operadors que col·laboren o treballen amb el món educatiu.
- PROGRAMA OPERATIU ESPECÍFIC (POE) dels Centres Educatius en el que es vol garantir la seguretat del conjunt de la comunitat prevenint, identificant i reduint els fets delictius, així com millorar la percepció de seguretat, per tal de contribuir de forma positiva en el cicle vital de la formació dels infants i dels joves.
https://mossos.gencat.cat/ca/temes/families-i-escoles/centres-educatius/
- OFICINA DE RELACIONS AMB LA COMUNITAT, els agents de les oficines de relacions amb la comunitat de tot Catalunya tenen una relació i contacte permanent amb els representants socials: associacions de comerciants, entitats veïnals i familiars, representants religiosos o ens culturals, entre altres.
https://mossos.gencat.cat/ca/temes/policia-de-proximitat/#oficina-de-relacions-amb-la-comunitat
SERVEIS DE MEDIACIÓ MUNICIPALS O COMARCALS:
Són equips de mediació externs que poden ajudar les escoles a veure el conflicte com a oportunitat de canvi. El fet de no pertànyer a l’entorn escolar facilita l’acceptació, tant per part de l’alumnat en conflicte, com per part del claustre o l’equip directiu.
Avui hi ha conflictes que neixen a l’escola i apareixen a l’espai públic, i a la inversa, pel que cal aprofundir en el treball conjunt entre mediació amb els equips externs -dels Serveis Municipals o Comarcals- i l’escola, enxarxats amb benestar social, salut mental, guàrdia urbana i justícia juvenil, analitzant situacions i persones, i establint un treball conjunt de prevenció, diagnosi i pla de treball individualitzat per cada menor (en el cas de menors) treballant conjuntament amb la família (i la comunitat quan sigui possible).
A tall de conclusió
El Servei de Mediació Escolar és un instrument d’aprenentatge, on l’infant, l’adolescent i el jove són la peça clau, per poder vincular tot tipus d’actuacions dirigides a fer del conflicte una eina de creixement i empoderament.
Des del Grup de Recerca de Mediació del COPEC, reivindiquem la figura del pedagog/a i psicopedagog/a, com a referent escolar dels Serveis de Mediació, emmarcada en la seva funció -assignada en els Centres Educatius- orientadora, assessora i d’acompanyament a la direcció i al claustre. En aquest sentit cal que es disposi de coneixements sobre mediació educativa i resolució de conflictes. Sense oblidar la visió de l’educació en un enfocament 360º, on l’infant, adolescent i jove troba espais educatius i formatius en tots els àmbits de la seva comunitat/municipi; és per això que els Serveis de Mediació, municipals i comarcals, són un dels recursos que les escoles i el Departament d’Educació han de tenir en compte per l’abordatge de les diferents realitats educatives.
El Servei de Mediació Escolar és un instrument d’aprenentatge
D’altra banda, així com les famílies són un agent en el suport educatiu inclusiu (Puigdellívol et al., 2019, p.58) cal tenir-les en compte com a suport en la gestió dels conflictes que poden derivar en assetjament. La comunicació i el diàleg amb els progenitors és cabdal -i ha d’estar present des del minut zero- allà on observem actituds o paraules de menyspreu cap a un alumne/a, que pot generar agressivitat i esdevenir un possible cas de “bullyng”. La clau està en treballar estratègies conjuntes i personalitzades, amb pares i mares, per atendre i ajudar a desenvolupar habilitats socials, amb totes les parts vinculades al possible conflicte a l’assetjament.
Per concloure emfatitzar en què la Mediació Escolar és una eina pedagògica de gran valor a l’aula, perquè contribueix a la convivència del Centre Escolar, actuant des de la prevenció -amb formació i activitats de sensibilització- i en la detecció dels conflictes o assetjaments, en les seves fases inicials.
És per això que el Grup de Recerca de Mediació, del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, del COPEC, promou, analitza, genera coneixement i defensa la Mediació Escolar com un servei, recurs i estratègia pedagògica, a la que cal invertir-hi temps i dedicació per a assolir el benestar social, emocional i educatiu de l’alumnat.
Document elaborat pel Grup de Recerca de Mediació del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya amb el lideratge de Joan Gamero Gómez (coordinador del GR Mediació), i la participació dels membres del Grup de Recerca de Mediació:
- Joan Gamero, pedagog, director de l’Escola l’Oreig de Pallejà, coordinador GR de Mediació
- Josep Armengol, pedagog, mediador Servei de Mediació de l’Ajuntament de Vic
- Maria Cortés, pedagoga, mestra i coordinadora pedagògica Centre Escolar a Terrassa
- Rosario López, pedagoga, mediadora i directora de Despatx Professional de Mediació
- Dolors Lorca, pedagoga, doctora per UVIC i orientadora educativa a La Salle de Manlleu
