L’alumnat de sisè de primària i quart d’ESO a Catalunya ha millorat en matemàtiques i anglès, però el català i el castellà ha patit una davallada, segons els resultats de les proves de competències bàsiques de primària i secundària del curs passat presentades aquest dimecres en roda de premsa pel Departament d’Educació.
Així, en matemàtiques ha tret una mitjana de 73,6 a primària i de 62,3 a l’ESO, el que suposa un augment de 2,5 i 1,2 punts, respectivament, en relació amb el curs anterior. Seguint aquest ordre, en llengua anglesa han obtingut un 77,8 (+0,9) i un 73,9 (+5,5).
D’altra banda, el coneixement de català ha millorat mínimament a primària (72,7; +0,2) i ha caigut a secundària (72,3; -1,8). En el cas del castellà, els resultats han estat de 72,1 (-1,9) i 71,6 (-3,6).
Un total de 67.022 alumnes van fer les proves de competències el passat mes de maig per tal de ser avaluats en els coneixements bàsics que haurien d’adquirir en llengua catalana, castellana, anglesa, matemàtiques i coneixement científic.
L’informe del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu situa els ítems en què cal treballar en cada bloc competencial. Així, apunta que en matemàtiques’ha d’avançar en numeració i càlcul, espai, forma i mesura, i en estadística. D’acord amb altres estudis, com PISA, cal treballar també la resolució de problemes.
En llengua catalana i castellana s’ha de progressar en comprensió lectora i l’expressió escrita i, segons l’estudi PIRLS, en consciència fonològica, descodificació, vocabulari contextualitzat, fluïdesa, la comprensió inferencial i motivació lectora. En expressió escrita, alguns dels aspectes amb més marge de millora són la competència discursiva, la competència lingüística i la presentació dels escrits.
Reconeixement dels centres d’alta complexitat
El secretari de Polítiques Educatives, Ignasi Garcia Plata, ha destacat que hi ha indicis de millora, però que queda camí per recórrer: “Valorem el fet que puguem revertir la tendència a la baixa en l’avaluació de competències, però són uns resultats que no ens satisfan. Som conscients que revertim, però tenim un marge de millora indiscutible”.
Garcia Plata també ha valorat la feina dels centres i els docents que, en situacions de complexitat, han aconseguit “obtenir una bona resposta del seu alumnat”. En aquest sentit, el Govern posa èmfasi en el fet que en els centres de complexitat més alta és on hi ha més increment de resultats.
El secretari de Polítiques Educatives ha incidit en la complexitat socioeconòmica de l’alumnat: “El nostre sistema educatiu té molta mobilitat, un fet que també suposa una complexitat de gestió” al centre, a l’aula i a nivell pedagògic.
Per part seva, el president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, Carles Vega, ha indicat que “en els àmbits on millorem ho fem en equitat, i veiem que millora tot el sistema educatiu alhora, sobretot en els centres amb més complexitat de l’alumnat”.
La Generalitat també ha remarcat que, des que va acabar el confinament derivat de la pandèmia de la covid-19, a l’Estat espanyol només Catalunya ha avaluat de forma censal i ha publicat les dades de competència. Això fa, assenyala el Departament, que no pugui haver-hi una comparativa exhaustiva amb la resta de comunitats autònomes.
Mesures del Govern
Garcia Plata i Vega han presentat una sèrie de mesures que tenen com a objectiu la millora dels resultats acadèmics de l’alumnat, algunes de les quals ja va posar en marxa el curs passat. L’aposta del Govern passa per engegar una campanya d’assessorament individualitzat a càrrec de la Inspecció a tots els centres, però de forma intensiva als 250 amb més marge de millora.
A més, des dels Serveis Educatius aquest curs s’inicia un acompanyament entre equips d’assessorament psicopedagògics (EAP), equips de llengua i cohesió (LIC) i centres de recursos psicopedagògics (CRP). Es proporcionarà materials d’autodiagnosi a 200 centres triats segons criteris de resultats en les competències, context i estat del projecte de centre.
Segons explica el Departament, es millorarà la formació docent en matemàtiques, llengües i usos del català i llengua anglesa. Així, en matemàtiques es crearan 1.000 noves places, gràcies a acords amb els Instituts de Ciències de l’Educació, i hi haurà 700 noves places de formació en situacions d’aprenentatge per a l’ESO i el batxillerat; així com la reactivació del programa AraMat de formació en didàctica matemàtica, amb més de 700 places.
En llengües i usos del català es passa de 390 places anuals a 4.150 places per a l’obtenció del nivell C2 de català el curs passat, i 5.000 de noves per al curs actual. Es posa en marxa el Programa de millora de la competència lectora, i al gener s’iniciarà el programa d’orientació i capacitació a 200 centres per a la millora en aquest àmbit, amb l’objectiu d’acompanyar a 600 centres en 3 anys.
Pel que fa a la llengua anglesa, el 2023 s’incrementa el pressupost per a les activitats d’immersió en llengua anglesa a centres públics fins als 400.000 euros, un increment de 300.000 euros respecte al 2022. I s’incrementa la formació de i en llengua anglesa per al professorat amb més de 5.000 places en curos de metodologia per a l’ensenyament de l’anglès, entre d’altres mesures.
