Emprendre camins és la vida mateixa.
Triar, equivocar-se, frustrar-se i tornar a començar… perquè desconeixem el futur i necessitem l’embranzida que l’entusiasme genera en nous projectes.
En una voràgine digital sense precedents i amb la lenta presència de la Intel·ligència Artificial en les nostres vides, el món a les aules és cada vegada més innovador i revolucionari.
Amb tota mena de gadgets electrònics i pissarres digitals, els alumnes utilitzen les eines per avançar en els seus objectius acadèmics i facilitar la recerca i investigació, amb temaris que sovint provenen dels ministeris d’Educació, de les diferents conselleries o dels mateixos centres educatius.
A les aules, però, hi són persones amb necessitats, capacitats i aspiracions dispars, conductes i somnis que la comunitat educativa no pot obviar ni improvisar. Apropar-se a les inquietuds i interessos de l’alumnat esdevé un llaç enfortidor i primordial per l’autoconfiança i l’educació sensible tan important avui dia.
D’on neix l’estímul positiu i motivador? Hem d’entendre que els seus interessos, punts forts i debilitats són també missatges per abordar oportunitats fantàstiques per resoldre dubtes i propiciar l’energia i la confiança en ells mateixos, donar la volta a frustracions passades i emprendre novament un camí de força i autoestima.
Amb tota mena de gadgets electrònics i pissarres digitals, els alumnes utilitzen les eines per avançar en els seus objectius acadèmics
Observava amb atenció una vinyeta de l’il·lustrador Oscar Alonso, conegut com “72 Kilos”. Sempre mordaç i intel·ligent amb missatges tan emotius i motivadors que inviten a la reflexió sobre temes de la vida quotidiana, l’amor, l’amistat o incerteses de manera senzilla i poètica.
La motivació com a factor clau en l’aprenentatge, en la disposició de posar tota l’energia possible en el descobriment de tantes facetes encara desconegudes.
El fracàs escolar s’associa sovint amb la paulatina pèrdua d’interès, la manca d’estímul, les influències errònies sobre els estudis o formació a escollir, etc.
L’educador ha de ser coneixedor del potencial que cadascun dels seus alumnes pot oferir al món acadèmic i posteriorment laboral, les matèries que s’imparteixen són molt importants, però la dedicació i la transmissió de com les oferim, l’entusiasme que l’alumne rep emocionalment és el més essencial.
