Fa poc vaig tenir el plaer de rellegir La bellesa de sentir (2014) de la pedagoga Eva Bach. Una joia que ben mereix una lectura conscient, especialment per part de tots els que ens dediquem a això tan delicat i apassionant com és l’ofici d’educar. I és que en un dia tan assenyalat com és el 20 de novembre, en què celebrem el Dia Universal dels Drets de l’Infant (data en què va ser aprovada la Convenció de Ginebra sobre els Drets de l’Infant per l’Assemblea General de les Nacions Unides, l’any 1989), trobo que és interessant recuperar el que l’Eva proposa com les deu necessitats i drets dels infants per a un creixement emocional sa dels infants. Entre d’altres, s’esmenta el dret a ser contagiat de l’alegria de viure o a rebre carícies i reconèixer el tresor que representen els infants.
Aquest plantejament subratlla la importància de cultivar un entorn positiu que nodreixi l’esperit i promogui la resiliència emocional així com la necessitat vital de carícies i afecte que els nens i les nenes (també nosaltres), tenim. Tanmateix, en un món marcat per múltiples reptes i adversitats, cal qüestionar-se què encomanem els adults a la canalla i cap a on s’inclina la nostra balança: cap a l’optimisme o cap al catastrofisme? Els animem a assumir els reptes que els ha tocat viure transmetent-los confiança i esperança o més aviat els tractem com a víctimes i els pintem un futur fosc en el qual no hi ha res a fer. Un bon exemple d’això el trobem en el relat apocalíptic sobre l’esdevenir del planeta. Òbviament, les coses s’han posat lletges, però no hi ha res més efectiu per apagar l’alegria de viure que el desencís profund en el cor. És vital trobar un equilibri que permeti afrontar la realitat sense perdre de vista la capacitat de transformació inherent a la infància.
És vital trobar un equilibri que permeti afrontar la realitat sense perdre de vista la capacitat de transformació
I si parlem d’afecte físic, aquell que es mostra a través d’una mirada amorosa, un somriure, una abraçada o un copet suau a l’esquena, en un món cada cop més accelerat i tecnològic, on les interaccions personals es poden limitar, és essencial recordar la necessitat d’establir vincles i connexions emocionals profundes amb i entre els infants. Per molts motius. Perquè contribueixen al desenvolupament d’una autoestima positiva en l’infant, en sentir-se digne de rebre estima i perquè s’ha demostrat que el contacte físic regular contribueix al creixement físic saludable. A més a més, aquests gestos afectius transmeten missatges poderosos i reconfortants sense la necessitat de les paraules. La infantesa és una etapa de descobriments i aprenentatges constants. Proporcionar un entorn on els infants puguin experimentar els afectes i el regal que és la vida, aportarà benestar al seu present i serà determinant en la construcció d’una base emocional sòlida per al futur.
Cap infant al món hauria de veure’s privat del gest afectuós que confirmi que la vida, fins i tot enmig dels desafiaments, val la pena ser viscuda. A les nostres mans està cultivar un món on la vida sigui un dret irrenunciable i cada carícia contribueixi a teixir una xarxa d’amor i seguretat que acompanyi els infants al llarg de la seva vida.
