Un curs més, les plantilles docents de les escoles i instituts de Catalunya han tingut una rotació altíssima, com ja és habitual. En conseqüència, de nou hem hagut d’invertir incomptables hores en acollir el nou professorat (que no sabem quan haurà de marxar). També és habitual que alumnes i famílies hagin canviat de referents educatius. I és habitual que arribi al centre professorat que no està alineat amb el projecte educatiu. Fins i tot, hi ha la possibilitat que arribi al centre algun docent a qui li manquin competències clau per garantir una educació de qualitat.
Si agafem perspectiva i parlem amb persones d’altres sectors professionals, ens adonem que al sector educatiu català hem normalitzat formes de funcionar que en absolut són normals. Una d’elles és la poca autonomia que tenen els centres públics a l’hora de seleccionar els seus equips. Resulta incomprensible per a persones alienes al sector educatiu que, en un àmbit en què el factor més rellevant són les persones, no existeixi la possibilitat de seleccionar, precisament, les persones amb qui es treballa.
Alhora, a escala internacional el paradigma educatiu és molt diferent. Segons l’informe La profesión docente en Europa: Acceso, progresión y apoyo. Informe de Eurydice, 2018, “en gairebé tres quartes parts dels sistemes el mètode dominant és la contractació per procés de selecció obert, la qual cosa suposa la descentralització de la responsabilitat d’anunciar les places vacants, convidar a la presentació de sol·licituds i seleccionar al millor candidat. La gestió del procés sol correspondre als centres educatius, de vegades de forma conjunta amb l’administració local. La contractació per procés de selecció obert implica l’absència d’un sistema de rang superior encarregat de distribuir els docents: les vacants es cobreixen amb els candidats que sol·liciten ocupació a cada centre”.
Actualment, pel que fa a la qüestió de l’autonomia dels centres en la selecció dels equips docents a Catalunya, els centres educatius públics tenen la possibilitat de perfilar com a màxim un 50% de les places que poden ser cobertes per entrevista pública. Aquesta concreció de l’autonomia en la selecció dels equips ve definida pel decret 39/2014, que regula la provisió de llocs de feina, més conegut com a decret de plantilles. Així doncs, gràcies a aquesta legislació, els equips directius tenen capacitat per decidir part de l’equip amb qui treballar des d’uns criteris meritoris o escaients amb el projecte educatiu.
Des de Clam Educatiu ens posicionem a favor de l’autonomia de centre en la selecció dels equips i del decret de plantilles perquè creiem que afavoreix la qualitat educativa i, per tant, l’interès de l’alumnat. I ho fem des de la consciència que, malauradament, és un posicionament poc popular per anar en contra del posicionament sindical.
És curiós com moltes de les demandes cap a l’Administració tenen a veure amb la falta de confiança en els professionals educatius, però en el moment que se’ns atorga un xic de llibertat en la presa de decisions, com és en aquest cas, també són algunes les veus que opinen que aquest «privilegi» pot derivar a fer una tria per amistat o seguidisme. Acusar les direccions que, si se’ls transfereix la competència de selecció dels docents, triaran a dit, és una mostra de desconfiança molt greu. Aquesta crítica resta credibilitat al sector educatiu i a les professionals que en formen part. Creiem que tenim direccions i equips perfectament capaços de dur a terme processos de selecció justos i transparents si s’aporten els recursos i la formació necessària.
Acusar les direccions que, si se’ls transfereix la competència de selecció dels docents, triaran a dit, és una mostra de desconfiança molt greu
Des de Clam Educatiu creiem que és important l’autonomia dels centres en la selecció dels equips perquè, en primer lloc, la peça clau d’un centre educatiu —més enllà d’alumnat i famílies—són els docents. El centre educatiu el forma l’equip que hi treballa i fomentar l’autonomia de centre en la selecció dels equips aporta més aprenentatge a l’alumnat i també més benestar i satisfacció a la majoria dels docents. En segon lloc, no tots els centres educatius són iguals: els projectes educatius són diferents perquè els seus entorns i necessitats són diferents. I finalment, no tots els professionals poden donar resposta a un projecte educatiu determinat: positivament hi ha docents amb competències, experiències, experteses, creences i mentalitats diferents, i aquesta riquesa té sentit quan les peces encaixen: el PEC, els professionals educatius i les expectatives de les famílies, i poden dur a la màxima expressió aquell projecte educatiu.
Si pensem en l’alternativa, l’assignació aleatòria de docents a centres a través de la llista d’interins o del concurs de trasllat, encara que sigui més objectiva perquè es basa en l’antiguitat, dificulta el bon desenvolupament dels projectes educatius. Que sigui un paràmetre més objectiu tampoc no assegura que sigui una selecció més justa, ja que no garanteix que als centres arribin els docents més competents; només els de més antiguitat, cosa que no és just per a l’alumnat, ni per les famílies, ni per la societat en general.
En definitiva, si sabem que aportar autonomia als centres en la selecció dels equips afavoreix la qualitat educativa, el que cal és aportar recursos i mesures que permetin fer-ho amb qualitat. Per això, és imprescindible que el Departament d’Educació professionalitzi el procés i capaciti les direccions perquè puguin dur a terme processos de selecció justos i transparents. També és imprescindible que s’aportin els recursos necessaris per poder-ho fer amb la qualitat que un procés així requereix. Entre d’altres, creiem que és necessari:
- Capacitar les direccions en la selecció dels candidats a partir d’entrevistes per competències, tot definint prèviament les competències necessàries per desenvolupar aquella posició, així com el grau de desenvolupament desitjat de cadascuna d’elles.
- Millorar la transparència amb la promoció pública de les places.
- Millorar la transparència dels resultats de les puntuacions de les places.
- Creació d’una plataforma clara i senzilla on es puguin trobar les places ofertes —les necessitats dels centres— i les persones interessades.
D’aquesta manera, el resultat seria un procés just, transparent, clar i amb uns criteris nítidament definits.
