En l’era digital, l’ús dels telèfons mòbils ha esdevingut una qüestió central en el debat educatiu. Aquesta discussió s’orienta cap a l’impacte i les implicacions que tenen aquests dispositius en l’entorn escolar, especialment en l’educació secundària obligatòria (ESO), el batxillerat i els cicles formatius. Mentre alguns defensen la necessitat de prohibir completament els mòbils a l’aula, altres argumenten a favor d’un ús controlat i didàctic d’aquests dispositius com a eina educativa. Aquest debat no només aborda la gestió de l’atenció i la concentració dels alumnes, sinó també el desenvolupament de competències en l’ús responsable i crític de la tecnologia. L’enfocament d’aquesta qüestió varia significativament en funció de l’edat dels estudiants i el context de cada centre educatiu, i planteja un repte complex per a educadors, pares i la societat en general.
El debat sobre l’ús dels telèfons mòbils hauria de centrar-se de manera específica en l’educació secundària obligatòria (ESO), i addicionalment en el batxillerat i els cicles formatius. A les etapes d’educació infantil i primària aquest debat no hauria d’existir, ja que la majoria de nens i nenes no disposen de dispositius mòbils. Això no obstant, en aquestes etapes la prohibició de mòbils als centres educatius s’hauria de considerar una mesura evident.
Per tot això, el Col·legi considera el següent:
1. Reconèixer les diferents etapes educatives
Es recomana que l’ús dels telèfons mòbils es reguli de manera diferenciada segons l’etapa
educativa. A l’educació infantil i primària, la presència de mòbils no hauria de ser motiu de
debat, atès que no és una edat adequada per a l’ús dels mòbils. En canvi, a l’ESO, al batxillerat i als cicles formatius, els mòbils podrien ser utilitzats com a eines didàctiques, sempre sota supervisió i amb propòsits educatius clars.
2. Promoure l’ús responsable del mòbil
És fonamental educar en l’ús responsable dels dispositius mòbils, tant en l’àmbit personal com acadèmic. Això inclou la comprensió de l’impacte de la seva utilització en l’aprenentatge i la interacció social, així com la gestió de la privacitat i la seguretat en línia. En aquest sentit, apel·lem a la intervenció de les famílies per exercir el control sobre els usos que els menors en fan i també al compromís amb l’exercici d’una acció educativa constant i col·laborativa amb els centres educatius.
3. Ús responsable del mòbil per part dels docents
Atès que els docents són models de conducta, l’ús dels mòbils dins dels centres educatius
s’ha d’adequar a les limitacions que es fixin en cada centre i etapa educativa; tot d’acord amb el bloc cinquè del Codi deontològic de la professió docent, aprovat pel Col·legi, sobre l’ús responsable i ètic de les tecnologies.
És fonamental educar en l’ús responsable dels dispositius mòbils
4. Espais lliures de mòbils
Apostem per promoure patis lliures de mòbils a l’ESO, per fomentar la interacció social i l’activitat física. No obstant això, reconeixem la complexitat d’aquesta mesura en centres on conviuen estudiants d’ESO, de batxillerat i/o de cicles formatius, i suggerim que es tracti d’una manera flexible, des del marc de l’autonomia de cada centre.
5. Integració del mòbil en el procés educatiu
Encoratgem a explorar com els telèfons mòbils poden ser incorporats de manera constructiva en els processos d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta integració també implica el desenvolupament de competències digitals i de pensament crític entre els estudiants, com la capacitat d’avaluar la fiabilitat de les fonts en línia, entendre els conceptes de privadesa i seguretat digital, i ser conscients de l’impacte social dels mitjans digitals. A més, l’ús dels mòbils com a eina educativa pot ajudar a fomentar l’autonomia dels estudiants en l’aprenentatge i permetre’ls de seguir els seus propis interessos i necessitats educatives d’una manera més flexible i adaptativa.
La integració dels telèfons mòbils en l’educació ha de ser considerada una oportunitat per
enriquir l’aprenentatge, desenvolupar habilitats digitals essencials i preparar els estudiants per a un futur tecnològicament avançat, sempre mantenint un equilibri amb mètodes educatius tradicionals i fomentant un ús saludable, equilibrat i ètic de la tecnologia.
6. Flexibilitat i autonomia dels centres educatius
Creiem que les polítiques sobre l’ús dels mòbils han de ser flexibles i han de permetre a cada centre educatiu d’adaptar-les segons les seves necessitats i context i d’acord amb la seva estratègia. Això pot incloure el desenvolupament de protocols propis per a l’ús dels mòbils, que haurien de ser validats i supervisats pel Departament d’Educació.
Recomanem als centres educatius que fomentin el diàleg entre professors, alumnes i famílies per assegurar que l’ús dels telèfons mòbils a l’escola es faci d’una manera que beneficiï el procés d’aprenentatge, al mateix temps que es manté un entorn segur i respectuós per a tothom.
