Actualitat

Ferma defensa del model lingüístic català davant la visita d’eurodiputats

“Les més de 60 entitats que formem part de Somescola estem molt tranquil·les: el model d’escola catalana no té res a amagar. Ni pel que fa als seus principis i beneficis, ni pel que fa als seus resultats de capacitació lingüística, tant en català com en castellà. Per això, ens oferim a reunir-nos amb qualsevol organisme que vulgui estudiar el model educatiu català”.

Així s’ha pronunciat en un comunicat conjunt la plataforma Somescola amb motiu de la visita d’un grup d’eurodiputats de partits de dreta del 18 al 20 de desembre a Catalunya per fer un informe sobre la immersió lingüística. El viatge es remunta al 2017 arran de la proposta de l’Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB) al Comitè de Peticions del Parlament Europeu.

Somescola ha fet arribar als integrants de la missió un informe en què recull les principals característiques de l’escola catalana, com ara “la importància de no separar els alumnes per origen o llengua” per evitar dividir la societat en comunitats lingüístiques i per oferir uns aprenentatges al conjunt de l’alumnat.

Remarca també “l’ús de les metodologies més efectives i criteris estrictament pedagògics, guiant-se per les evidències científiques, pels resultats i pel grau de normalització lingüística”. Com a prova, posa de manifest que el 50,4% de l’alumnat no té el català com a llengua familiar, però en les proves de competències bàsiques de 4t d’ESO dels últims cinc anys hi ha uns resultats mitjans de 74,9 en català i de 76,3 en castellà i, en competència oral, el 95% de l’alumnat assoleix un domini suficient, notable o excel·lent en català, així com un 98% en castellà.

El “paper compensador i transformador de l’escola catalana” és un altre dels punts destacats tenint en compte que un 20% dels joves no té cap contacte amb el català fora de l’escola. Per tot això, les entitats reunides aquest dimarts al Col·legi de Doctors i Llicenciats de Barcelona subratlla el “gran consens de país, absolutament transversal a nivell educatiu, social i polític” pel que fa al suport a la immersió lingüística.

El comunicat afirma que “el model d’escola catalana no discrimina ni perjudica l’alumnat castellanoparlant ni d’origen migrant”, “garanteix plenament l’aprenentatge del castellà” i vol transformar la societat per “aconseguir una major igualtat entre tots els infants”.

Somescola denuncia les “falsedats” sobre el model d’escola catalana i critica que l’agenda de reunions dels eurodiputats està “esbiaixada”, entre d’altres coses, perquè s’ha trobat amb sis famílies contràries a la immersió i ha exclòs deliberadament les federacions majoritàries de famílies de l’escola pública i de la concertada. A més, ressalta que “la Comissió Europea ja ha assenyalat reiteradament que no té competències per avaluar aquesta qüestió”.

El comunicat va ser llegit a la premsa per tres membres de federacions d’AFAs que representen més de 700.000 famílies i a les quals la missió europea no va convocar: Patrícia Sarrias (FAPAES), Belén Tascón (AFFAC) i Mar Pla (CCAPAC).

La missió ha rebut altres queixes perquè va visitar un centre d’educació especial i un institut de secundària del Prat de Llobregat, sense aclarir els criteris de selecció d’aquests dos llocs i sense visitar més escoles.

Cohesió social i equitat

Per part seva, la Fundació Bofill ha assegurat davant la comissió d’eurodiputats que l’escola en català és garantia de cohesió social i un pilar per a l’equitat i, si bé hi ha reptes educatius als quals s’han de fer front, cap d’aquests té a veure amb la llengua d’escolarització. Així ho va defensar en reunir-se amb els europarlamentaris.

“L’escola catalana té la finalitat d’assolir la capacitació plena de tot l’alumnat en català i castellà (i l’Aranès a l’Aran), segons el marc comú de referència del Consell d’Europa, per així aconseguir que tota la població estigui capacitada per poder comunicar-se plenament i amb fluïdesa tant en català com en castellà. Evitar la divisió de la societat catalana en comunitats lingüístiques separades és el pilar fonamental de la convivència i la cohesió social”, comença el text preparat per a l’ocasió i elaborat per la cap de projectes, Elena Sintes.

La fundació recorda que, per garantir l’assoliment de les competències lingüístiques, a Catalunya s’ha adoptat des dels anys vuitanta un model de conjunció o model de no separació lingüística. És a dir, no separa els alumnes en funció del seu origen o llengua familiar, sinó que els agrupa tots en la mateixa aula. “Així és com el sistema educatiu pretén evitar la divisió de la societat catalana en comunitats lingüístiques separades; aquest és el pilar fonamental de la convivència i la cohesió social”, apunta.

Tot i això, la realitat lingüística als centres educatius és “molt diversa” i “molts infants i joves no tenen cap altre espai per aprendre o parlar català de manera normal i quotidiana que no sigui l’escola”. Posa com a exemple que hi ha territoris on el castellà té un ús social més elevat fora de l’escola, com el Baix Llobregat, el Barcelonès i el Vallès Occidental, on la presència del castellà com a llengua vehicular a l’escola se situa per sobre del 35%. En canvi, a la Catalunya Central, Lleida o les Terres de l’Ebre la proporció se situa per sota del 20%.

“Les anàlisis disponibles demostren que el model lingüístic escolar contribueix a incrementar la competència lingüística en català de l’alumnat castellanoparlant i a reduir les desigualtats existents en aquesta competència lingüística en funció de la llengua inicial, mentre que no perjudica la competència en llengua castellana, que és significativament millor entre el conjunt de l’alumnat”, afegeix la Fundació Bofill.

Les dades del Ministeri d’Educació, del Departament d’Educació de la Generalitat i de les proves PISA mostren que els estudiants catalans a primària, secundària i batxillerat tenen un domini de la llengua castellana “equiparable al de la mitjana espanyola i superior al d’algunes comunitats autònomes on només és oficial el castellà”.

Des de la Generalitat també s’han pronunciat sobre la visita del Comitè de Peticions. La consellera d’Educació, Anna Simó, va indicar després de reunir-se amb la delegació que “tenien la tesi molt clara” i que “no tenien un coneixement real de la legislació, la pedagogia i la realitat sociolingüística” catalana.

També la portaveu del sindicat USTEC·STEs, Iolanda Segura, amb qui es va trobar la delegació, va assegurar que els eurodiputats venien de Brussel·les “amb la lliçó molt estipulada” i consideraven que el model d’escola catalana és “perjudicial per als aprenentatges”. Segura va qualificar la reunió de “pantomima” i va explicar que la comissió atribuïa els mals resultats de l’informe PISA a la immersió.

La comissió

La delegació enviada per la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, que presideix Dolors Montserrat (PP), l’han format nou eurodiputats, quatre com a membres oficials i cinc com a acompanyants. Els quatre oficials són la presidenta de la delegació, la liberal d’Estònia Yana Toom, el popular alemany Peter Jahr; el polonès del partit ultranacionalista Llei i Justícia Kosma Zlotowski i la italiana del Moviment Cinc Estrelles Maria Angela Danzi.

Els cinc observadors són Dolors Montserrat, la també eurodiputada del PP Rosa Estaràs; Maite Pagazaurtundúa, de Ciutadans; Jorge Buxadé, de Vox, i Diana Riba, d’ERC.

Durant els tres dies, els quatre eurodiputats i cinc acompanyants han tingut una dotzena de reunions per avaluar el sistema d’immersió lingüística a les escoles. Està previst que facin un informe oficial amb algunes recomanacions i presentar-lo d’aquí a tres mesos. Les primeres impressions dels quatre eurodiputats, però, mostren que són crítics amb el model actual, que el català no està en perill i que les famílies que volen que el 25% de les classes es facin en castellà han patit casos d’exclusió social.