Aquests darrers anys, amb la coincidència del que alguns han definit com la suma de crisis multifactorials, estem assistint a una situació que, si ve no és desconeguda, ha agreujat algunes de les problemàtiques a les quals les professionals de la salut, de l’educació i de l’acció social han de fer front en el seu dia a dia. L’increment dels problemes de salut mental en totes les franges d’edat, l’empitjorament de les relacions interpersonals o la necessitat de millorar l’educació emocional i sexual dels infants i joves ja s’han consolidat com a temes de debat i discussió en els mitjans de comunicació, a l’esfera política i entre el conjunt de la societat.
Davant dels reptes que tot plegat representa, fora bo recordar que, ja a finals del segle XX, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va proposar un seguit d’habilitats per a la vida o competències psicosocials perquè una persona pugui fer front a les exigències i desafiaments de la vida diària. D’aquesta manera, l’OMS volia destacar la importància d’aquestes habilitats com a part essencial del desenvolupament i el benestar dels individus, en tant que capacitats i actituds que permeten als individus abordar els reptes quotidians, mantenir relacions positives i adaptar-se als canvis.
Amb el focus centrat en infants i joves, es va impulsar l’educació en “Habilitats per a la vida” a les escoles, fruit del reconeixement que degut als canvis culturals i d’estils de vida, eren aquests col·lectius els que més necessitaven desenvolupar eines per fer front als desafiaments o pressions de l’entorn. L’enfocament als centres educatius consisteix en el disseny de currículums integrals en els quals l’ensenyament d’aquestes habilitats formi part dels programes escolars d’educació per a una vida saludable, en combinació amb altres intervencions i mesures, orientades a la millora de les condicions de salut i benestar i les oportunitats per a l’aprenentatge.
L’enfocament d’educació en habilitats per a la vida ha mostrat la seva eficàcia en l’abordatge educatiu de continguts vinculats, entre d’altres, al desenvolupament de l’autonomia personal i a la inclusió social, el foment de l’equitat de gènere, l’educació afectivosexual o la solució negociada de conflictes de convivència.
Les habilitats per a la vida proposades per l’OMS l’any 1993 i actualitzades i adaptades el 2003 són les següents:
- La comunicació interpersonal, que inclou tant la comunicació verbal com la no verbal i l’escolta activa. Ens serveix per establir relacions basades en el respecte i el benestar mutu, que permeten el creixement personal. També la comunicació efectiva o assertiva que habilita per expressar-se de manera apropiada al context relacional i social en el qual es viu.
- La negociació i rebuig o com escoltar la pròpia veu per expressar amb claredat, i de la manera apropiada, el que un sent, pensa o necessita. Fer-ho en el moment adequat, de forma assertiva: sense ignorar, manipular, imposar ni agredir ningú. La solució de problemes i conflictes mitjançant la destresa per afrontar constructivament les exigències de la vida quotidiana.
- L’empatia, entesa com la capacitat per posar-se en el lloc d’una altra persona i des d’aquesta posició captar els seus sentiments. Connectar amb l’altra persona per escoltar i comprendre les seves necessitats. Implica ser capaç de reconèixer que la pròpia manera de pensar és una més, però no l’única ni la correcta.
- La col·laboració i treball en equip o la capacitat de treballar i cooperar amb els altres de forma respectuosa i essent conscient de les capacitats d’un mateix. Desenvolupar la competència per interactuar positivament amb les altres persones.
- L’advocació i defensa, essent capaç d’entusiasmar-se per una causa i mantenir una actitud constructiva vers el conflicte. Actuar amb flexibilitat per crear aliances amb altres persones i fer servir la capacitat d’influència i de persuasió per incidir en la millora del bé comú i generar canvi. També l’ús del pensament creatiu per buscar respostes innovadores als diversos desafiaments vitals.
- La gestió de la tensió i l’estrès o la capacitat per reconèixer les nostres fonts de tensió i actuar positivament per al seu control, trobar eines per eliminar-les o contrarestar-les d’una manera saludable.
- La gestió d’emocions i sentiments, entès com un reconeixement i gestió positiva del nostre món emocional. Aprendre a navegar pel món de les emocions i els sentiments per aconseguir una sintonia més gran amb el món afectiu propi i amb el de les altres persones.
- L’autoconeixement o el reconeixement de la nostra personalitat, característiques, idiosincràsia, fortaleses, febleses, aspiracions, expectatives… L’autoestima i el control intern que ens capacita per definir objectius i autoavaluar-se, construir sentit sobre nosaltres mateixos, sobre les altres persones i sobre el món en què vivim.
- El pensament crític que capacita per analitzar amb objectivitat experiències i informació, sense assumir passivament criteris aliens. Qüestionar-se i qüestionar per comprendre i enfortir les diversitats de pensament.
- I finalment, la presa de decisions, entesa com la capacitat per construir racionalment les decisions quotidianes de la nostra vida. Suposa tenir capacitat d’anàlisi en funció de les emocions, les actituds, els valors i la motivació pròpia, i tenint en compte als altres.
Deu habilitats, deu eines per a la vida. L’apassionant aventura d’educar en les emocions! Tot un repte; complex, però imprescindible i necessari.
