L’etapa d’educació infantil, així com la resta d’etapes educatives, caminen des de fa poc sota un nou paraigua normatiu. El 7 de febrer del 2023 s’aprovà el Decret 21/2023, d’ordenació dels ensenyaments d’educació infantil, a l’empara d’una reforma del sistema educatiu que respon a la Resolució del Consell de la Unió Europea, de 2 de maig de 2018, sobre les competències clau per a l’aprenentatge permanent.
Estrenar currículum és un repte per a tota la comunitat educativa, però alhora una porta oberta a la reflexió i a la millora. Són moments que ens conviden a repensar la nostra mirada. Més enllà de replantejar les concrecions curriculars, és temps de tornar a mirar i admirar la infància des de totes les seves meravelloses facetes.
Quatre eixos, un infant
Una de les aportacions clau del nou currículum és l’organització de l’etapa en quatre grans eixos del desenvolupament i aprenentatge. La formulació d’aquests eixos amb la clàusula d’inici “un infant que”, denota per si mateixa una mirada educativa justa i respectuosa. Fins ara, la divisió per àrees curriculars (descoberta d’un mateix i dels altres; descoberta de l’entorn, i comunicació i llenguatge) posava el focus en el contingut, en allò que havia de ser assolit. Donava resposta al “què”, és a dir, als sabers que ens proposàvem ensenyar. Els quatre eixos actuals, si bé a simple vista ens poden semblar d’una índole força semblant, neixen d’una visió molt més respectuosa i amable de l’educació, ja que responen a “qui” aprèn, qui és el protagonista del procés i qui existeix com a individu plenament capaç i competent.
Dins cada eix hi descobrim un infant que ja és. La manera com estan formulats implica acceptar i creure en les seves potencialitats, en el seu ser pel simple fet d’existir. I és que aquesta existència mereix, per si sola, l’estima més gran i tota la nostra admiració. Hi veiem un infant preparat per créixer, ple de possibilitats i talents. Un infant que ens necessita a prop, però no per omplir-lo, sinó per acompanyar-lo en la seva individualitat. Tots els nens i nenes tenen l’extraordinària capacitat d’aprendre. És més, en tenen el desig i la curiositat. Per això cap dels quatre eixos posa en dubte aquestes possibilitats de desenvolupament.
Tots els nens i nenes tenen l’extraordinària capacitat d’aprendre
El mestre, la persona que guia, es converteix, doncs, en acompanyant, orientador i observador. El mateix decret diu “acollir i acompanyar en aquesta etapa tan especial de la vida, amb la sensibilitat que es mereix, és el repte principal de les persones educadores”. L’educació no és tasca única de l’adult, sinó més aviat al contrari. És una tasca protagonitzada per qui aprèn i compartida amb el context social i amb l’entorn. Com promulgava Maria Montessori, es tracta de posar el respecte en la base de tota acció educativa, comprendre les necessitats i ritmes dels infants i donar el temps i l’espai necessaris per desenvolupar-se en harmonia, perquè “la primera tasca de l’educació és agitar la vida, però deixar-la lliure perquè es desenvolupi”. Agitar la vida és provocar inquietud, és emoció. I deixar-la lliure és permetre que l’emoció s’esdevingui en accions, en exploració i en descobertes que han de ser dutes a terme per l’autèntic protagonista del procés: l’infant.
Eix 1. Un infant que creix amb autonomia i confiança
El primer eix gira entorn l’infant i el seu desenvolupament personal i social. No podria ser de cap altra manera i és prou significatiu el fet que ocupi el primer lloc. L’objectiu de l’educació ha de ser estimar: estimar la infància i la vida. Promoure l’estima per un mateix i pels altres.
Les emocions moltes vegades han estat les grans oblidades dels processos d’aprenentatge i és una sort que apareguin en el primer eix del nou currículum. No podem obviar el bagatge personal i els sentiments de cada individu. Per sort, cada vegada més, i sota el paraigua de l’educació emocional, hem permès que les emocions entrin a l’escola, si bé a vegades ho han fet massa tímidament i amb cert reduccionisme. L’educació ha de ser respectuosa amb les emocions en tot moment perquè, com diu l’Eva Bach en la seva reformulació dels drets dels infants, tothom té el dret a “ser educat i considerat com una persona que pensa i sent”. L’infant sent sempre, i ho expressa de la millora manera que pot o sap en cada moment evolutiu. Més que educar en les emocions, hem d’educar amb les emocions.
L’autonomia també forma part d’aquest eix i és una conquesta que requereix temps i espai. Per això la persona cuidadora ha de ser sensible als ritmes i individualitats de cadascú i oferir presència i paciència. El nen necessita temps per fer-ho sol, per equivocar-se i intentar-ho tantes vegades com calgui.
Eix 2. Un infant que es comunica amb diferents llenguatges
El segon gran eix del currículum se centra en la comunicació, entesa com la interacció entre els individus, però també com a tota forma d’expressió a través dels diferents llenguatges (verbal, artístic, musical, matemàtic, literari, etc.). En aquesta etapa el llenguatge oral pren un caràcter prioritari i ocupa un lloc especial en tot procés.
La visió educativa que s’amaga darrere les competències i sabers d’aquest eix acull la idea que educar és, com diu Ken Robinson, un “diàleg” o una “interacció”, més que no pas un monòleg. Lluny de ser únicament transmissors de coneixements, els acompanyants de la infància han de promoure la participació en situacions comunicatives de manera activa, entenent que l’infant té, des del moment de néixer, un gran desig de comunicació. L’atenció conjunta i l’escolta atenta, tant de l’adult com del nen o nena, són clau per afavorir la intencionalitat comunicativa i expressiva.
Lluny de ser únicament transmissors de coneixements, els acompanyants de la infància han de promoure la participació
De la mateixa manera que som nosaltres qui, amb les nostres respostes, presència i interacció, ajudem a mantenir viu el desig de comunicació verbal, també ho hem de fer amb la resta de llenguatges. L’infant és expert en admirar-se davant els relats literaris, les relacions lògiques dels elements de l’entorn, els sons que ens envolten, la música, les arts plàstiques, la dansa, el teatre i el moviment. Deia Rachel Carson, buscant el sentit de l’admiració, que el món de l’infant “és fresc i nou i preciós, i ple d’admiració i emoció”. Per això ens cal omplir el seu món, i el nostre, de possibilitats auditives, visuals, plàstiques, cinètiques, simbòliques i creatives.
Eix 3. Un infant que descobreix el món amb curiositat
Aquest eix, per si mateix, ens suggereix unes idees d’educació respectuosa essencials. La primera és tan senzilla com que l’infant descobreix el món. Ho fa en tot moment, per això cada segon és un acte plenament educatiu. El món es converteix en el seu millor mestre quan potenciem el contacte amb la natura i amb els contextos socials propers, tot despertant actituds respectuoses, ecosaludables i sostenibles. La segona idea d’aquest eix és que tota aquesta descoberta la fa amb curiositat, amb emoció o, com bé diu Catherine L’Écuyer, amb admiració.
És per això que el currículum proposa deixar que l’infant “descobreixi el món amb curiositat”, un món que és prou meravellós per si sol. Ens cal poc més que saber-lo aprofitar. Obrir les portes al món ha de ser una tasca prioritària a les escoles. Cal propiciar el joc a l’aire lliure i les experiències sensorials diverses: connectar amb la natura i amb l’entorn, indagar-hi, observar-lo, moure’s lliurement, excavar, trepitjar fulles, jugar amb el fang, enfilar-se, escoltar els ocells, sentir l’aigua fresa o embrutar-se. Això és realment conèixer el medi natural i social.
Eix 4. Un infant que forma part de la diversitat del món
L’últim eix del currículum, però no per això menys important, s’enfoca en les relacions socials i en el valor de la diversitat. El procés de socialització s’inicia amb els primers vincles afectius que l’infant estableix amb les persones més properes. Com a educadors, la nostra relació amb els nens i nenes s’ha de basar en el respecte i la bondat perquè, tal com deia Marta Mata, s’aprèn per “impregnació”, per allò que veuen i senten en tot moment. Hem de ser miralls de vida de valors bonics i ètics. I, sobretot, promoure que cada individu se senti reconegut i valorat.
Quan cadascú se sent acollit i valorat, es pot teixir un bonic sentit de pertinença i els infants poden establir bones relacions amb altres grups socials. Des del respecte a la individualitat, a l’escola cal fer créixer un sentiment de pertinença al grup. Sentir-se part d’una comunitat requereix, en gran part, que els nens i nenes puguin col·laborar i participar en el benestar comú. Per això és important fomentar que vagin assumint petites responsabilitats en benefici de tothom: ajudar els altres, servir-los els aliments, cuidar-los i curar-los o col·laborar a mantenir l’ordre a l’aula. Un grup cohesionat és aquell en què tothom se’n sent responsable.
Dels eixos al cor de l’aula
Aquest repàs pel nou currículum des d’una mirada respectuosa vers la infància i l’educació, ens permet repensar i reflexionar sobre els pilars bàsics que sostenen el nostre model educatiu. És des de la base, des de la nostra visió més profunda de l’educació i de la infància, que podrem anar construint una escola i unes propostes més connectades a les necessitats i ritmes dels nens i nenes. Només mirant endins, podrem oferir una educació de cor. Una educació que, dins el dia a dia a l’aula, es tradueix en estimar els infants i estimar tot acte educatiu. Potser aquesta paraula, estimar, és l’única que es troba a faltar en aquest nou currículum, si bé en molts paràgrafs la podem percebre amagada rere altres mots.
Referències bibliogràfiques
Bach, E. (2017). Educar per estimar la vida. Plataforma Editorial.
Carson, R. (2021). El sentido del asombro. Encuentro.
L’Ecuyer, C. (2017). Educar en l’admiració. Plataforma Editorial.
Montessori, M. (2014). La mente absorbente del niño. Montessori-Pierson Publishing Company
Robinson, K. (2009). The element. How finding your passion changes everything. Penguin Group.
