A mesura que les noves tecnologies han anat avançant, l’increment de l’ús de dispositius electrònics -anomenats intel·ligents- ha crescut de manera significativa en el nostre dia a dia. L’aparició d’Internet i les xarxes socials han establert una nova manera de comunicar-se, obrint una finestra al món globalitzat, permetent estar informat del que passa a qualsevol indret.
Els dispositius electrònics com ara el portàtil, les tauletes o el mòbil, cada vegada són més sofisticats i tenen més prestacions. Això ens ha facilitat l’intercanvi d’informacions i la interacció entre les persones de forma més immediata, cosa que ha millorat la rapidesa en la comunicació. També l’ús d’aquests dispositius, s’han fet necessaris a la major part dels àmbits de la societat com: l’escolar, familiar, laboral, cultural, sanitari, d’oci…
L’expansió meteòrica d’aquesta nova forma de comunicar, interactuar, fins i tot d’entretenir-se, no ha anat acompanyada d’un codi de conducta ètic, ni d’una educació en el seu ús responsable, i tampoc s’ha previst els riscos a què les persones poden estar exposades, especialment els infants i adolescents. L’ús excessiu als mòbils i a les pantalles pot comportar els següents riscos:
- Addicció. Pot comportar problemes d’addicció i afectar negativament la salut mental dels infants i adolescents.
- Ciberassetjament. Poden ser una plataforma per al ciberassetjament, amb conseqüències greus per a la salut mental i emocional dels infants i adolescents.
- Exposició a continguts inapropiats. Els mòbils són una porta oberta d’accés a continguts inadequats o perillosos, perjudicials per al desenvolupament dels infants i adolescents.
- Alteració d’indicadors fisiològics. L’ús excessiu de dispositius electrònics pot afectar el benestar, com la qualitat del son, el sobrepès, l’apatia…
- Altres: canvis en la conducta, les relacions interpersonals, l’atenció, comunicació verbal i expressió del llenguatge…
És en aquest marc que la Comissió de Pedagogia i Escola, del COPEC, aborda l’accés i ús dels mòbils en la FAMÍLIA i l’ESCOLA. Dos espais educatius per excel·lència, intrínsecament complementaris i dependents l’un de l’altre, en la responsabilitat de promoure un desenvolupament i creixement harmònic, dels nostres infants i adolescents.
Com fer-ho des de la família?
Cal dir que sempre en educació s’ha tingut un principi clar, “els primers educadors/res dels fills/es són els pares i mares” (o tutors/es)”. Si aquesta màxima és vàlida en molts camps educatius, en el terreny dels mòbils també.
Les famílies són qui proporcionen els mòbils als seus fills i filles, d’aquí que cal reflexionar sobre l’instrument que li estem posant a les mans i si l’edat que ho estem fent és l’adequada.
Els pares i mares, abans de cedir a les pressions dels fills/filles, han de saber quins són els riscos que comporta proporcionar-los un mòbil. Tots sabem que els fills/filles quan volen quelcom saben ser molt insistents, però com a pares i mares cal resistir i no deixar-se arrossegar pel “tots en tenen, seré l’únic/a que no”.
Els progenitors tenen la responsabilitat de gestionar la seguretat dels fills i filles, i això inclou l’accés a internet que faciliten els mòbils. No val dir que se’ls compra per la seva seguretat, “si li passa alguna cosa, podrà trucar!, “així sabré on és”. Però totes i tots tenim experiències de trucades a adolescents que contesten si volen -i més si és el pare o la mare- amb un “ho sento, no l’he sentit”!
Els progenitors tenen la responsabilitat de gestionar la seguretat dels fills i filles
Dins d’aquesta responsabilitat està també l’exemple que com a progenitors donem, per la qual cosa tant els pares com les mares en l’àmbit familiar han de saber desconnectar del mòbil i propiciar espais de conversa i d’activitat familiar. Com a pare i com a mare, és important acceptar que gestionar l’ús dels mòbils entre infants i adolescents requereix una combinació de límits clars, comunicació oberta basada en la confiança i supervisió responsable dins una convivència amb valors.
D’altra banda, la primera infància (0-6) és base de tot el que vindrà i és el primer contacte amb el món per part de l’infant. Per tant, en l’etapa 0-3 anys l’ús de pantalles hauria de ser zero. Mentre fan ús de les pantalles (activitat estàtica i de consum) no estan fent activitats imprescindibles pel seu desenvolupament (activitat motriu, manipulació, exploració, llenguatge, atenció, cognició…). En l’etapa 3-6 anys, l’accés ha de ser mínim, limitat i supervisat. No cal dir que per part del pare, mare o tutor, l’ús de mòbils en presència de l’infant ha de ser igualment limitat o molt limitat. Hi pot haver particularitats que ens portin a l’ús de pantalles (SAC amb pictogrames, per exemple) o moments compartits que siguin de valor (fotografies familiars mirades conjuntament…), però són situacions que disten d’un consum continu i individual de l’infant de contingut audiovisual, de joc i/o jocs online.
Com fer-ho des de l’escola?
La gestió de l’ús de mòbils ha de diferenciar entre l’ús que es fa en l’àmbit social i relacional, que ha d’estar marcat per les famílies i l’ús que es fa en l’entorn escolar, que ha de venir definit per les normes de convivència de l’escola i pel pla digital del centre perquè així sigui.
En aquest sentit, és imprescindible que les escoles elaborin, si no ho tenen, un PLA DIGITAL DE CENTRE, que ha d’estar connectat directament amb el Projecte Educatiu, i s’ha de vincular al context i a la realitat de l’entorn escolar.
L’ús d’aparells electrònics (mòbils, ordinadors, tauletes…) s’ha d’entendre com a una eina pedagògica que ajudi a l’assoliment dels objectius marcats al currículum escolar i el seu ús és responsabilitat de l’equip docent qui, en dissenyar les unitats didàctiques, introduirà el com, el quan, el perquè i el temps que s’han d’utilitzar.
D’altra banda, atenent l’autonomia de Centre, no tenen sentit les veus que parlen de prohibició en l’entorn escolar; s’ha de deixar que cada Centre Educatiu tingui la potestat d’organitzar el seu projecte educatiu, segons les necessitats i realitats diferenciades i, en conseqüència el seu Pla Digital.
S’ha de deixar que cada Centre Educatiu tingui la potestat d’organitzar el seu projecte educatiu, segons les necessitats i realitats diferenciades
Entenem l’escola com un espai educatiu, on tots els membres de la comunitat educativa (alumnes, docents, famílies…) tenen un paper protagonista. No podem obviar que el que passa a l’escola té conseqüències en la família i viceversa. Des d’aquesta perspectiva hem de ser conscients que necessitem una actuació conjunta, coordinada i coherent de totes les parts, per tal que les actuacions en el tema de l’ús del mòbil en l’entorn escolar, sigui consensuat i el missatge enviat als nostres infants i adolescents sigui unànime.
A mode de conclusió
A partir de les reflexions que s’han exposat, des del Col·legi Oficial de Pedagogia, que agrupa als titulats en pedagogia i psicopedagogia -especialistes en educació- considera que la solució no radica en la prohibició i menys encara per part de les escoles, sinó que cal conèixer els avantatges educatius així com els riscos que té l’accés, sense control ni criteri, a les pantalles.
És per això que apostem perquè no es prohibeixin els mòbils a l’escola i defensem una immersió progressiva dels infants i adolescents en l’ús de les pantalles amb coherència i sempre com a eina d’aprenentatge. Una tasca que ha de fer conjuntament escola i família, i a la qual volem contribuir amb el següent decàleg:
- Promoure la confiança i el diàleg: mantenir una comunicació oberta sobre les experiències en línia d’infants i adolescents i generar un marc de confiança, tant amb els docents com amb els progenitors.
- Observació i supervisió: controlar l’activitat d’infants i adolescents en l’ús dels mòbils amb eines de control parental. Acompanyar l’activitat en línia dels fills i filles ajuda a identificar possibles amenaces i a intervenir de forma preventiva.
- Protocols i directives clares: elaborar protocols d’ús dels mòbils en l’Escola basat en valors universals. En la Família, pactar normes i límits sobre l’ús dels mòbils i pantalles.
- Educar en l’ús crític i responsable dels mòbils: educar els infants i adolescents sobre l’ús dels mòbils, perquè sàpiguen valorar críticament la informació i coneguin els riscos de vulneració de la seva privacitat.
- Participar d’experiències en línia: acompanyar els infants i adolescents en jocs, xats o altres activitats virtuals, permet entendre millor l’entorn digital i proporcionar un guiatge i suggerir consells pràctics quan calgui i convingui.
- Salvaguarda de la intimitat: ensenyar als infants i adolescents a tenir cura de la seva intimitat, conscienciant dels riscos d’exposar-se a les xarxes socials i el mal ús que en poden fer terceres persones.
- Respecte a la privacitat: ensenyar a ser respectuosos amb les dades personals dels altres. Conscienciant del prejudici moral i emocional que es pot causar al difondre dades o gravacions d’altres persones a través de les xarxes socials.
- Ciberassetjament: sensibilitzar i conscienciar els infants i adolescents dels riscos de les xarxes socials, com a eina de ciberassetjament. Ensenyant a denunciar pràctiques d’abusos, tant si les reben com si les reben altres.
- Prioritzar el diàleg i activitats sense pantalles: Fomentar activitats alternatives com l’esport, la lectura, les arts o la interacció amb iguals al grup d’edat.
- Adaptació al moment evolutiu de l’infant i adolescent: en l’Escola adaptar els processos d’ensenyament i sensibilització en l’ús dels mòbils, d’acord amb el moment evolutiu d’infants i adolescents. En la Família actualitzar pautes i acords a mesura que els fills i filles vagin creixent.
Per concloure, insistir en el fet que la qüestió, més que prohibir, és promoure un marc pedagògic que abasti i gestioni un sistema educatiu que tingui en compte la societat en què es viu, conviu i que està immersa en una tecnologia en constant avenç, per això cal saber utilitzar-la a favor nostre i no pas a la contra.
Com indicàvem anteriorment, aquesta és una tasca compartida entre la FAMÍLIA i l’ESCOLA. Els progenitors tenen una gran responsabilitat i, per això, han de saber com gestionar-ho des de casa, per la qual cosa caldria preveure formacions per a famílies sobre com abordar-ho. Als Centres Escolars és indispensable que els equips docents estiguin formats en el bon ús de les pantalles i la seva aplicació a les aules. Per últim, calen professionals de la pedagogia en totes les etapes educatives per a orientar, detectar, preveure riscos derivats del mal ús dels mòbils en l’entorn escolar i dissenyar accions per a fer-li front.
Document elaborat pels membres de la Comissió de Pedagogia i Escola:
- Teresa Gámez, pedagoga, directora UN MON RODO, vocal Pedagogia i Escola i coordinadora de la Comissió
- Ignasi Bau, psicopedagog, amb llarga experiència en la direcció de Centres Educatius.
- Joan Gamero, pedagog, director Centre Educatiu
- Victòria Gómez, doctora en pedagogia, docent de llarga experiència al Centre Educatiu a Lleida. Presidenta del COPEC
- Maria Montserrat Oliveras, psicopedagoga a BINOMI, assessorament i consultoria psicopedagògica.
- Laia Pinilla, pedagoga, directora de Cosetes de no res, Pedagogia. Criança
- Alicia Prats, psicopedagoga, Orientadora IES
Amb la col·laboració de Rosa Rodríguez, pedagoga, secretària de la Junta de Govern
FONTS DE CONSULTA
- Punt de vista del Dr. Jaume Sarramona “L’ús dels mòbils a debat” https://www.bellaterradiari.cat/opinio/92822/lus-dels-mobils-a-debat
- Manifest sobre l’ús de les pantalles per promoure un desenvolupament saludable en la primera infància (de 0 a 6 anys) – https://guraso.eus/wp-content/uploads/2022/05/MANIFEST-INFANCIA-PANTALLES-FASE2_compressed.pdf
- UNESCO: Directrices para las políticas de aprendizaje móvil https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000219662
- UNESCO: Aprendizaje móvil y políticas: cuestiones clave https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000217638_spa
- UNICEF: Niños en un mundo digital: https://www.unicef.org/media/48611/file
- OCDE: Perspectiva de la OCDE sobre Ciencia, Tecnología e Innovación 2021. https://www.oecd.org/sti/OECD-STI-Outlook-2021-Spanish.pdf
