Catalunya és un dels territoris europeus amb més infants en situació o risc de pobresa i exclusió social. La pobresa infantil és una xacra que colpeja més de 436.000 infants catalans, en concret, un de cada tres, com recull la darrera Enquesta de Condicions de Vida d’IDESCAT. A més, prop d’un terç d’aquests nens i nens tenen privació material severa, és a dir, que no poden ni tan sols tenir cobertes les seves necessitats més bàsiques. Aquesta xifra tan elevada, i tan difícil de sostenir en termes de cohesió i justícia social, posa de manifest les dificultats que han d’afrontar les famílies i posa en perill les seves oportunitats educatives. La pobresa no només afecta, de manera significativa i indigna, les condicions de vida de la família sinó també les perspectives d’educació dels infants d’aquella llar, tant en l’àmbit lectiu com en les activitats de lleure educatiu.
Les desigualtats educatives són difícils de combatre si, ja d’entrada, el nostre sistema educatiu està infrafinançat. La inversió de Catalunya en educació és del 3,6% del PIB, lluny dels objectius marcats per la Llei d’Educació de Catalunya, que fixa que hauria de ser del 6%, i lluny del que inverteix l’Estat espanyol (4,2%) i Europa (4,6%), segons l’Anuari 2020: “l’estat de l’educació a Catalunya”. És clar que aquesta diferència impacta directament i negativament en el dret a una educació amb igualtat d’oportunitats.
Proposem que tota la infància entre 6 i 15 anys tingui garantida, com a mínim, una activitat extraescolar durant el curs
Sens dubte, si volem un sistema educatiu equitatiu, cal incloure una perspectiva integral de l’educació a temps complet. Les polítiques educatives han de garantir una escola per a tothom i han d’assegurar també que totes les nenes i nens tenen garantit l’accés a les activitats extraescolars, cabdals per al seu desenvolupament personal i comunitari i la seva socialització. Es calcula que aquest curs, en una classe de 25 infants, 4 no podran fer cap activitat extraescolar, com quantifica la Fundació Jaume Bofill. 140.000 infants i adolescents a tot Catalunya es troben en aquesta situació bàsicament per una qüestió econòmica. En un 77% dels casos la principal barrera per accedir-hi és el preu. Les entitats socials insistim que l’educació en el lleure és un part indispensable per al desenvolupament de l’infant i que cal avançar cap a una universalització d’aquest espai educatiu. En aquest sentit, des de la PINCat proposem que tota la infància entre 6 i 15 anys tingui garantida, com a mínim, una activitat extraescolar durant el curs i dues setmanes d’activitats d’educació en el lleure a l’estiu.
Els resultats de les proves PISA revelen la necessitat d’una profunda transformació en sistema educatiu català, sumada a reptes de tanta actualitat com el que s’està debatent ara sobre la regulació de l’ús de les pantalles i mòbils a les escoles. És una oportunitat que cal aprofitar i, és en aquest context, que les entitats socials creiem que és de vital importància reimpulsar el Pacte Nacional per a l’Educació, signat el 2006, amb l’objectiu d’establir les bases de com aconseguir una millora en l’educació més enllà del govern que hi hagi en un moment o altre. La revisió del pacte hauria d’incloure aspectes com la interconnexió i el treball conjunt entre les principals potes de l’estat del benestar: l’educació, la salut i els serveis socials.
La transformació educativa també requereix suport polític i social ampli. Només des de la decisió política i la pressió social per invertir en un sistema educatiu equitatiu, inclusiu, de qualitat i a temps complet (educació lectiva i no lectiva) i que tingui en compte les necessitats de cada infant, es podrà trencar el cercle de la pobresa i l’exclusió. És urgent que, en paral·lel a les millores educatives, les administracions apostin decididament per una estratègia integral que erradiqui la pobresa infantil amb un finançament adequat i amb mesures sobretot preventives, que evitin que l’infant es trobi en una situació de vulnerabilitat de la qual és molt difícil sortir-ne. Un estudi de la Universitat de Girona apunta que la pobresa s’arrossega durant generacions i que 6 de cada 10 infants l’hereten dels seus avis i àvies. Acabar amb la pobresa i les desigualtats és una decisió política ineludible per capgirar el futur d’infants i adolescents que han de tenir una vida millor.
